dijous, 29 d’octubre de 2009

mapa conceptual


Fet per: Alba Mayol i Helena Vall

dilluns, 26 d’octubre de 2009

DEBAT

Descripció del dia 23/10/09:
Avui la Lluïsa només entrar la classe ens ha comentat que els blocs no estan prou bé, que el que hem de penjar aquí no pot ser com passar els apunts de classe a net, i ens ha explicat una mica com ha de ser.
Després ens ha llegit un poema i ens ha preguntat si ja teniem els grups de debat fets, la classe s'ha rebolucionat una mica i em intentat fer els grups de debat, seguint el tema la Lluïsa ens ha explicat que en aquelles dos hores de classe veuriem i comentariem un vídeo a on uns nois de les Universitats UB i Pompeu fabra feien un debat.
En el vídeo es podia observar que hi havia:
-Una introducció de una de les coordinadores i un jutge, que explicaven que aquella lliga de debats es fa a Catalunya, les Illes Balears,Valéncia i Andorra.
En un equip d'un debat h d'haver-hi: dos oradors, dos investigadors i un suplent.
- Una introducció feta pel primer orador que té 5 minuts per defençar la idea ue té (en aquell debat era un discurs sobre l'accés a l'habitatge i els preus) i l'altre equip 5 minuts més per defençar la seva postura (un equip anava a favor i l'altre en contra de a idea proposada).
- 4 refutacions. Durada de 6 minuts amb posiblitat de que l'altre equip interpeli (tenen 15 segos)
- Conclusions dels dos equips amb durada de 3 minuts.
- Acaba l'equip que comença.
finalment la Lluïsa ens diu que si volem veure més debats ho podem fer a la web www.vives.org ->lligues de debat.
Després la Lluïsa ens dona un gruix de folis a on ens explica més exhaustivament com funcionen els debats.
Reflexió:
Aquesta classe per una part l'he trobat poc profitosa però molt interessant.
L'he trobat poc profitosa per que hem estat veien un vídeo de més d'una hora per poder veure com es fan el debats, quan la professora amb 15 minuts ens podia haver explicat com es feia, també es veritat que veient-ho hem pogut veure petits detalls, com que es parlen de vosté, la serietat amb que es fa, i que si això ho haguéssim donat amb apunts no ho haguéssim memoritzat tant.
Del debat vist, me quedat molt sorpresa, la veritat es que no tenia ni idea de com es feia un debat, no sabia ni l'estructura que habia de tenir, ni sabia de parlar i m'he quedat molt sorpresa, no em pensava que poegués ser tant serio.
Els debats son algo que sempre m'han cridat l'atenció, la meva millor amiga ha anat al parlament europeu i sempre m'intentava explicar com era i el que feien i crec que no ho havia acabat d'entendre.
Jo no sé si voldria ser oradora o investigadora per que per una part estaria molt nerviosa i em tremolaria la veu i m'entrebancaria i aquestes coses, però d'altra banda siguen investigadora corres el risc de aportar alguna informació incorrecta i que l'orador s'equivoqui per culpa teva, realment a l'activitat de classe dels debats no se ven be que m'agradaria ser, segurament intentaré ser oradora per que d'aquesta manera i amb totes les exposicions que tinc començaré a agafar confiança amb mi mateixa i fer-ho cada cop millor.

COED dia 26 d'octubre

Entra la Lluïsa a classe i la gent poc a poc es va ficant en silenci.
Ella amb un somriure comença la classe tornant-se els apunts del dia anterior de classe, que els havia agafat per veure com els fèiem, i ens ha dit que en general estan bé però que hauriem de ficar més exemples.
Ens llegeix un poesia i es quiexa de que hi ha alumnes que no li presten prou atenció.
Tot seguit ens comença a preguntar quina diferència hi ha entre frases fetes i refranys.
Aquest es l'apartat 7 que també inclou les rondalles
8. Morfosintaxis genuïna.
9. Ús correcte deels verbs.

EXPRESSIÓ ESCRITA:
1. Correcció ortogràfica.
2. Estructuració del text.
- Cohesió, adecuació i coheréncia.
3. Puntuació.
4. Cal·ligrafia i pulcritud.

Acava la classe fen una activitat que es: preguntant-se en parelles si tenim algun llibre de rondalles, si sabem d'algun autor que s'hagi dedicat a reunir-ne, quina diferencia hi ha entre rondalla i llegenda i si coneiem aguna llegenda relacionada amb el nostre territori.

Rflexió:
Al començament de la classe ens ha dit que haviem agafat pocs exemples dels que ha dit, des que m'ha entregat els meus apunts m'ho he mirat tot i realment he descobert que el que moltes vegades faig es escoltar amb molt interés l'exemple perque a vegades ès el que més et fa entendre el que t'estan explicant, però després no ho apunto, i clar en aquell moment m'enrecordo de tots els exemples i a que estan referits, però després no me'n recordo i potser no entenc del tot bé el que he escrit.
Relacionat amb el poema, sé que no anava per mi l'avís que ha fet de que la gent a vegades no estava prou atenta mentre el llegie, perque es una activitat que m'agrada molt, m'encanta sentir llegir poesia, potser més que llegir-la per mi mateixa.
Un com ben entrada la classe, quan la Lluïsa ens ha demanat que pensesim la diferéncia entre refrany i frase feta, m'he adonat de que sabia varis refranys i vàries frases fetes i que sabia diferenciar-les entre elles, però no sabia quina era la diferencia que feia que unes es diguessin refrany i les altres frases fetes, això m'ha sobtat i sorprés per que la veritat es que en aquell moment no l'hi hagués sabut donar una definició exacte ni de frase feta ni de refrany, però si varis exemples de cada un.
La resta de la classe ha anat com una classe normal, sense cap incidència que em crides l'atenció fins al final, la diferencia entre rondalla i llegenda, m'ha passat exactament el mateix que am el refrany i frase feta. Al començament amb la meva companya Marta i jo, hem intentat fer una bona definició i finalment hem vist que les dos definicions s'assembaven molt, finalment la Lluïsa ha dit la diferencia. Rondalla: té un missatge i llegenda: conté algun element históric però no es totalment verídic.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

expressió oral

Classe de COED dia 9-10-09

La professora entra a la classe i nosaltres deixem les nostres converses per després.
La Lluïsa comença explicant i recordant-nos els treballs que hem de fer, molts despistats ja no ens enrecordavem del "Qui ets tu?" o del treball del territori, les mirades busquen els nostres companys de grup, tot seguit la Lluïsa ens informa de que a mitja classe vindran uns nois a explicant-se la importància del delegat.
Comença la classe, la Lluïsa ens diu que després de classe recullirà els nostres apunts, el que em fa deixar el meu bolígraf rosa a un cantó i agafar el blau i em proposo fer bona caligrafia.
Comença donant-se un petit esquema del que ens explicarà. Ho trobo molt encertat per que a vegades no saps per on agafar la lliçó i d'aquesta manera ens situem.
Avui ens ha explicat l'expressió oral. Escrit d'una manera esquemàtica el que ens ha dit ha estat:
En termes generals la paraula en si numés significa un 7% del llenguatge, el to un 38% i el llenguatge corporal un 55%. Tot i que la paraula només sigui un 7% del llenguatge, es prou com per que ho haguem de cuidar. Els punts més importants a tenir en compte son:
1.Correcció fonètica.
- base articulatoria: tots els mestres han de saber vocalitzar.
- base fonètica: Hem d'utilitzar la fonética que pertoca per a cada paraula.
2.Fluïdesa.
Hem de saber desenvolupar un discurs amb la màxima naturalitat, evitant els eh, vale, (mots paràsits). Hem de saber molt be quina idea donar, tenir-la estructurada i d'aquesta manera el discurs serà més clar.
3.Entonació i pauses.
- Cada llengua té una entonació diferent. Ex. català- castellà.
- Pauses: Les oracions tenen un sentit (significat) segons a on posis les pauses.
4. Riquesa en el vocabulari.
- L'expressó oral ès rica quan t'aconsegueixes expressar amb les paraules adequades.
- No es pot barrejar els tipus de llenguatge (vulgar, cientific, culte..)
- Millorar un nom acompañant-lo d'un adjectiu o el verb acompañant-lo d'un adverbi.
- Llenguatge clar, concís i correcte.
5.Precisió del significat.
Està molt lligat a la riquesa de vocabulari, has de tenir amb conte el significat de la paraula i fer-la servir en el moment adecuat. S'hauria de sobrepassar els mots genèrics ianar al vocabulari més específic. Ex. arbres: alzina, pi, avet, roure..
6. Absència de barbarismes.
És molt difícil alliberar-se de tots els barbarismes, però cada barbarisme et baixa molt la qualitat del discurs. Castellanisme, anglicismes... Llengües que s'incorporen poc a poc a la nostra llengua.

A la meitat de la classe tal i com la Lluïsa ens havia dit ca aparèixer el professor Xavier amb dos alumnes de segon els quals ens van estar explicant com funcionava el fet de ser delegat de classe, que havia de fer, quines eren les seves responsabilitats, quines virtuts havíen de tenir els delegats, el que havíem de mirar alhora d'escullir el nostra delegat.
Aquesta pausa en mig de la classe no va ser gaire profitosa des del meu punt de vista, va ser més aviat un descans de l'explicació de la Lluïsa, l'únic que va fer va ser informant-se de que l'endemà teniem un cuart d'hora de psicologia per triar el delegat.

Aquesta classe a primer cop d'ull sembla aburrida, o més aviat teórica, però en realitat ha estat interesant. La professora com sabia que haviem d'agafar apunts parlava de manera lenta, clara i entenedora i si feia falta repetia algunes coses, això provocava que poguèssis agafar apunts amb molta facilitat, adamés a cada punt anava ficant exemples molts bons, de coses que dius malament casi a diari, barbarismes, paraules malsonans. Un exemple que va causar molta polémica va ser el del barbarisme "Airbag", va dir que haviem de dir bosa d'aire i la gent va riure i comentar-ho com si no fos possible, però quan vaig arrivar a casa i els hi vaig explicar als meus pares que no s'havia de dir "Airbag" sino bosa d'aire, se'm van quedar mirant i em van dir: >home, també es pot dir coixí d'aire si vols<. Aquestes paraules em van deixar totalment descolocada i realment em va fer pensar que si de devó l'anglés tenia una part tant important amb els joves, perque realment els meus pares no ho havien trobat tant extrany dir bosa d'aire i en canvi, en una classe de 70 joves ningú es plantejava que realment es pogués dir.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

classe de comunicació oral, escrita y digital. dia 28 de Setembre.

Avui a clase de COED hem estat veien la comunicació no verbal.
Primer de tot la Lluïsa ens ha fet posant-se per grups, un cop ens hem assentat en forma de rotllana una representant del grup ha anat a escollir un escrit, noaltres no sabiem de que anaven els escrits, ni el nostres i els dels nostres copanys. N'hi havia un per persona, un cop tots tenien un escrit l'em hagut de llegir, el del meu grup era "El regal de la comunicació. Ara llibres"de Sebastià Serrano. Tractava del llenguatge, començava explicant que el llenguatge corporal ès molt important, però el oral també ja que la necessitem per quan hem de fer una exposició.
cada grup havíen de treure les idees principals del text que havíen llegit. Del nostra text es podien extreure es següents conclusions:
- hem de procurar que la veu, el seu to, la seva velocitat no ens soni monótona perque sinó la gent s'acva aburrint i no et presta atenció.
- La velocitat es un punt molt important en la veu, si una persona parla molt depresa no se l'entent i la gent acava perdent el fil del que estas dient, també pot provocar que t'entrevanquis amb les teves propies paraules i no se t'entengui. d'altra banda també hi ha la possiblilitat de que es vagi molt lent, si això succeeix potser ens sentirem més segurs del que diem per que ho em pogut pensar detingudament abans, però la gent que t'escolti s'aburrirà.
- La respiració , va enllaçada amb la velocitat es un punt vital del llenguatge oral, per que amb la respiració anem marcan la velocitat, fem que el to surti exactament com nosaltres volem i fins i tot amb una bona respiració ens podem arrivar a tranquilitzar i a sentint-se cómodes a una exposició.
- La comunicació oral va sorgir a la prehistòria, sempre l'hem necessitat per comunicant-se.

Un cop posat en comú les nostres idees le haviem d'explicar als nostres companys.
Els altres companys van parlar dels seus ecrits. Van parlar de l'important que es escoltar, el que ens diu una mirada, de l'importància del silenci (que tan poques vegades en tenim), com es pot dir molt amb el llenguatge coporal, com ens integrem i l'importància del llenguatge a l'integració de les persones.
De cada text m' he quedat amb petites definicions o característiques. El nostre grup ha estat l'últim a exposar.
Després de que la pofessora remarqués els punts més importants ens ha dit que agafessim les altres lectures.

Aquesta sessió la vaig trobar molt interesat per que en una mateixa classe vam treballar difrents temes, la lectura ràpida, la comprensió de temes, la síntesi de temes, la posada en comú i lexpressió ora.
Jo vaig veure que hauria d'agilitzar-me a la lectura, tot i que sintetitzo be els temes, també vaig poder comprovar com a vegades em guanya el meu pànic escènic i em costa molt parlar amb públic. Aquesta classe l'he trobat molt profitosa per que adames de veure com estic ens ha introduït bastanta teoria.
Un punt positiu ha estat que la Lluïsa ens havia fotocopiat les lectures dels nostres companys i aixís les teniem totes.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

seminari!

Avui escriure sobre el dia 9 a classe de seminari.

La clase de seminari del dia 9 va començar d'una forma bastant divertida, i es que no sabiem la classe a on haviem d'anar. Després de parlar-ho ens vam decidir instalar a una de les classes a on no hi havia ningú i va resultar l'encertada. Tot seguit va arrivar l'Anabel, la nostra professora de seminari i ens va preguntar com portavem el treball del llibre i ens va recordar que haviem de anar describint pel menys 5 dies de seminari, ens va recordar quines pautes haviem de seguir i com ho haviem de fer i ens va dir que després de fer-ho ho etiquetéssim, encara no se si ho sabré fer. Un cop tota aquesta part va quedar clara, una noia la clase (que ara no me'n recordo el nom, ja li preguntare a la proxima sesió) va llegir un fragment del llibre "Amanecer" de Stephenie Meyer, aquest llibre es un dels meus preferits, "Amanecer" està dintre d'una saga composada per 4 llibres ("Crepúsculo", "Luna nueva", "Eclipse" i "Amanecer"), tots els llibres m'agraden molt però els meus preferits son "crepúsculo" i "Luna nueva". La noia va llegir bastant bé, nosaltres juntament amb l'Anabel l'hi vam dir quins eren els seus punts febles. Després d'aquesta activitat dos noies mes van exposar el que havien trobat de l'actualitat educativa, ho van fer molt bé, em va agradar molt, m'entres s'explicaven em van semblar presentadores d'un telenoticies, va ser un bon exemple del que jo haure de portar fet per el próxim divendres.
Després vam fer un debat a on no vaig parlar gaire per que no sabia gaire del tema i no tenia una postura molt clara, m'interesava més escoltar les opinions dels meus companys, els cuals sense adonar-se van anar canviant poc a poc el tema del debat.
Quant ja no quedava res a dir, l'Anabel ens va recollir unes redaccions dels nostres records de l'etapa primària que haviem fet prèviament, els va barrejar i els va repartir i ens els vam llegir, a mi em va tocar el de l'Ari, hem va agradar molt, estava molt ben escrit, al meu punt de vista, i després de que varia gent llegís les redaccions que tenia jo (tot i que odio llegir en públic) em vaig animar i vaig llegir la redacció de l'Ari, com em vaig ficar nerviosa (no se per que) em vaig entrevancar i no li vaig poder donar l'entonació que m'hagués agradat. De seguida que vaig acavar de llegir van saber que estava parlant de l'Ari, perque sabia quedat"empanada" escoltant-me.
Un cop acavada l'activitat ja havien passat les 2 hores de classe, qué ràpid!
Les classes de seminari, fins ara, m'agraden molt, interectuem, parlem, expliquem vivéncies viscudes i ens coneixem poc a poc.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

retocant am l'audicity.

Amb l'Audiciy el que he fet ha estat retocar la cançò cientos de preguntas de Sober.
El que he fet ha estat retocar la velocitat, el tono i despres retallar-la.
Finalment le convertit a versió mp3 per poder-la penjar a Goear i per últim he enganxat l'enllaç al blog.
">
">