dimarts, 29 de desembre de 2009

COED dia 4 de Desembre.

Descripció:
Les classes es varen iniciar amb 15 recitacions més, en general varen estar molt bé, hi havia qui estava més nerviós o pel menys a qui se li notava més, però en general varen estar molt bé, la gent començava a explicar més contes que poesies, jo hagués preferit recitar un conte però no sabia que es podia. (He d’estar més atenta a classe). La gent que explicava contes no s’entrebancava tant i al explicar una història podien ajudar-se d’un suport corporal. És a dir que es movien amb més gràcia a vegades tot fent veure que eren els protagonistes de la història que explicaven, com deia, en general ho van fer molt bé.
Després vàrem observar dos debats, el primer tractava sobre la obligatorietat dels estudis fins els divuit anys, la gent que anava a favor deien que d’aquesta la població tindria més coneixements i ens igualaríem a Europa, i l’equip en contra exposava que tenim 30 anys de retard en l’educació per culpa de Franco i que amb aquesta llei l’únic que aconseguiríem és que hi hagués més fracàs escolar. El segon debat tractava sobre les noves tecnologies l’escola, l’argument més fort a favor era que les noves tecnologies és el que tenen els nens dia a dia i que per que en facin un bon ús se’ls hi ha d’ensenyar a utilitzar-los. L’argument més important en contra era que els mestres no estan preparats per ensenyar com fer servir les noves tecnologies i que per això no s’hauria de fer.

Reflexió:
Com ens hauríem de preparar el debat? Aquesta ha estat una de les preguntes que m’ha sorgit a la classe d’avui, el fet de que hi hagin tantes persones havent de parlar fa molt difícil el fet d’organitzar-se. Nosaltres que tenim el debat el divendres que bé el que hem proposat és quedar un dia del cap del setmana per preparar el debat. Per a mi el que hauríem de fer és dir els arguments a favor i en contra que té cada equip i després organitzar qui parlarà primer o segon, després per que el debat surti bé ens hem de saber de memòria el que direm, clar que podem disposar d’un bon guió, però crec que per aquesta activitat el més important és parlar al públic, és a dir, tenir molt en compte davant de qui estem fen el debat.
Per que el debat quedi molt bé crec que abans hem de fer com un assaig general, i fer com si estiguéssim fent l’activitat de veritat, d’aquesta manera controlaríem el temps i aniríem més segurs a la hora de parlar.

Aprofundiment:
El debat de si incloure les noves tecnologies a les escoles ha estat molt bé, això m’ha fet pensar que a mi m’ha arribat que moltes escoles si que tenen les noves tecnologies però que no les saben fer servir, fan el mateix que abans feien sobre el paper en un ordinador. Si la inclusió de les noves tecnologies ha de ser aquesta jo estaria en contra. Per una altre banda també hi ha escoles que poc a poc estan incloent les noves tecnologies d’una manera adequada, és a dir, fent servir els ordinadors de manera innovadora i com a reforç de la lliçó principal.
Aquí us deixo una molt bona reflexió sobre les noves tecnologies que he trobat a la pàgina http://www.3cat24.cat/noticia/386603/societat/Una-quarta-part-de-les-escoles-utilitza-les-noves-tecnologies-de-forma-significativa
Una quarta part de les escoles utilitza les noves tecnologies de forma significativa
El nombre d'ordinadors que hi ha a les escoles de l'estat espanyol està a prop de la mitjana europea, però s'utilitzen poc en les classes ordinàries i no se n'aprofita el potencial educatiu. Així ho revela un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, la UOC, presentat aquest dilluns a Madrid. L'informe assenyala que el 26% dels professors utilitza les noves tecnologies a l'aula, el 15% ho fa de forma mensual, el 30%, ocasionalment, i el 29% no les utilitza mai.

Pel que fa a la formació dels docents, un 67% és autodidacta, un 25% ha fet cursos al centre o des de l'administració, un 5% ha fet un curs per iniciativa personal i un 3% va rebre la formació en la carrera.

Segons l'estudi de la UOC, els mateixos docents reconeixen que no sabrien com gestionar una classe en què els ordinadors fossin el centre de treball, tampoc sabrien publicar continguts a internet o ajudar els alumnes a fer treballs que tinguessin una base multimèdia.

Cal canviar la manera d'ensenyar

Pels autors, no n'hi ha prou posant ordinadors a les aules, sinó que s'ha de canviar la manera d'ensenyar.

També he trobat un blog que opinions molt interessants en les quals es poden veure diferents punts de vista sobre el debat de les noves tecnologies a l’aula.

http://www.mundopeque.es/las-nuevas-tecnologias-y-la-educacion

Problemes amb el Power Point.

M'agradaria explicar que per fer aquest exercici he tingut molts de problemes.
Per començar no m'enrecordava gaire com fer l'exercici demanat però amb l'exploració del Power Point ràpidament ho vaig trobar, el verdader problema va ser al haver-ho de penjar al Blog, a casa meu no tinc internet, per això vaig amb el portàtil amunt i avall, com el portàtil tampoc pot agafar l'internet un cop acabats els exercicis al meu ordinador vaig a la biblioteca i ràpidament ho penjo tot a internet. Aquí resideix el problema de penjar el Power Point, pel que es veu a la biblioteca de Girona tenen els ordinadors amb un programa vell de Power Point que no permet fer l'exercici demanat, quan penjo la diapositiva del Power amb l'exercici demanat s'em passa a una versió del Power vell que té aquest ordinador i al intentar que funcioni no va, ho he provat vàries vegades i de diferentes maneres de penjar el Power, finalment he fet un exercici similar per que la voleta se'm mogui.
Intentaré penjar l'exercici correcte però sense internet a casa meu més molt dificil.
Si es vol visitar el meu slideshare us el deixo aquí. Pel menys aquest programa ja l'he aprés a fer servir a la perfecció !

http://www.slideshare.net/helena153

dilluns, 28 de desembre de 2009

Exposicions de territori

Descripció de la Classe d’exposicions de territori de COED.

La classe del 23 de novembre van començar les exposicions de territori. Tothom estava molt nerviós i expectatiu per que no estem acostumats a parlar durant 6 minuts davant de mitja classe.
Els primers de començar han estat l’Àlex i la Laura, han fet l’exposició sobre l’hospitalet i Sant Feliu de Llobregat. Per ser els primers ho han fet molt bé, han fet un bon Power Point amb fotos i explicacions que feien que visualitzéssim més el que ens estaven explicant. Després han expossat la Carlota i la Joana, ens han explicat com a canviat amb el pas dels anys el poble de Begues. Pel que es veu, s’havia donat la casualitat que totes dos tenia família que vivia a aquell poble, i elles hi havien estat molt sovint. A continuació la Judit i en Toni han fet l’exposició sobre les coves de la muntanya de Montserrat. La exposició en general els hi ha sortit molt bé, però la Judit té una veueta molt fina i feia que se la sentís poc.
Per útlim han exposat la Maria i la Clara, que han parlat sobre la historia i la situació geogràfica de Sitges, elles han fet servir el Google Maps per ensenyar a on estàva situat Sitges, m’ha semblat un molt bon recurs.
Quan ells estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, per sort la Lluïsa ens havia donat uns paràmetres pels quals guiar-nos.

Reflexió:
Valorar a un company és molt difícil. Moltes vegades, quan assistim a una conferència o a una classe fins i tot, ens és molt fàcil valorar qui fa les exposicions, però no és el mateix quan és un company, és a dir, quan hi ha un vincle afectiu que t’uneix a la persona a la qual has de valorar, segurament si qui exposes és una persona familiar a tú, estàs més acostumat a escoltar errades verbals i qual l’has de valorar no ho tens en compte, o pel contrari, si el company no et cau bé li veus tots els errors possibles i si fes falta encara més, però nosaltres hem de fer una valoració justa. Jo em pregunta-ho, que és una valoració justa? Com la puc fer? Com puc ser objectiu amb un amic o un enemic? Intentem ser objectius però amb aquest exercici m’he adonat que és molt difícil.

Aprofundiment:
El següent dia de les exposicions de territori em tocarà a mi, pel que he decidit recuperar el llibre Com parlar bé amb públic.
En resum es pot dir:

Per què? L’objectiu: l’orador ha de concretar un objectiu. Aquest objectiu s’ha de transmetre al públic i té vàries maneres de fer-ho:
1. Expondre’l al principi del discurs per deixar-ho molt clar al públic
2. Si es te molt clar, avans de fer la presentación, el fil conductor i quin és l’objectiu, l’objectiu es pot dir al final del discurs.
Qui? El public: El receptor del missatge és el públic. L’orador sa d’informar sobre ell, perque no es el mateix parlar davant d’un príncep que davant dels alumnes de la teva classe. Per aquesta raó s’hauria d’arribar al lloc abans dora i estudiar l’audiència, també es pot portar preparats diferents inicis de la presentación i quan hagis observat el públic tries quin es el més adecuat, per últim pots fer preguntes i demanar opinions, d’aquesta manera fas la presentación més dinámica i copses l’interés de l’audiència.
Què? El guió. Recerca exhaustiva d’idees i de l’argument. Ha d’haver una planificacio prèvia al discurs, en aquesta planificació s’ha d’introduïr vàries parts conctades, però, cada una s’ha de valer per ella mateixa. Les parts han de convergir capa un objectiu final.
Com? Els mitjans: Els mitjans bàsic son: la veu i el llenguatge corporal, els recursos lingüistics i mitjans de suport i audiovisuals. S’ha de triar el mitjà que es vol utilitzar en relació al discurs que volem donar.

Dia 30 de novembre.

Descripció:
La nit abans de la classe l'Ethel Nogués em truca al mòbil per dir-me que hauríem de quedar abans per preparant-se l’exposició i aixís és.
El dia 30 ens tocava fer l’exposició de Territori, és a dir parlar duran 6 minuts d’un tema que en aquest cas era “Les llegendes de Girona”. Encara sort que ens ho havíem preparat abans per que la presentació ens durava una mica més de 7 minuts, per tant vam escurçar-la. La classe l’iniciàvem nosaltres amb la nostra presentació, per sort la classe anterior uns altres companys nostres també havien fet presentacions i sabíem en que havien fallat ells i en que havíem d’anar amb compte. Comencem l’exposició entregant uns tríptics que havíem fet nosaltres a alumnes i professors, més que res per que amb sis minuts teniem molt poc temps per explicar tot el que ens hagués agradat.
Amb bastant nerviosisme a sobre vam començar la exposició, com ho teníem molt ben preparat va ser recitar el que ens sabíem de memòria. Per a mi ens va anar molt bé l’exposició. Vam tenir una bona posició corporal (tot i que estàvem molt quietes.) vam parlar alt i clar i vam poder explicar tot el que volíem amb els sis minuts.
Després van fer la exposició la Sonia Pérez i la Mireia Toro del tema Sant Boi de Llobregat. La Laura Cazorla i L'Helena San José ens van parlar del parc natural de Collserola. I, per acabar, l'Òscar Garcia i el Martí Villegas amb el tema: Les rondalles de Tremp i Berga.
Quan els nostres companys estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, la Lluïsa ens havia dit uns paràmetres per valorar-los.

Reflexió:
Quan estava fent l’exposició hem vaig adonar que és molt important preparar-se abans una exposició (per aquesta raó he posat tant èmfasis a la descripció). Si t’has preparat el que has de dir, saps més o menys el temps que durarà el que diràs, a la velocitat que has d’anar per que duri el temps que tu volies, saps exactament el que has de dir, si tens un guió i tens apuntades aquelles paraules importants i les que a vegades t’encalles, et pots salvar d’un mal moment, d’entrebancar-te, i el que per a mi és més important, preparar-te una exposició et dóna seguretat, que és reflecteix amb una disminució del nerviosisme. Quan em trobava fent l’exposició, al començament estava molt nerviosa, atacada, tenia malt de panxa i tot, però un cop havia començat a parlar tot es va passar, fins i tot m’he arribat a sentir còmoda.

Aprofundiment:

El tríptic que havíem preparat era el següent:

EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA
En una època en què la pesta era un dels temors col•lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona. Per a evitar els possibles contagis a la resta de la
ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència. I durant tot el temps en que els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ. Per a recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos.
EL CUL DE LA LLEONA
La Lleona. Durant molts anys va estar instal•lada al carrer de Calderers una altra columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó. No es coneix el seu significat, però es creu que podria ser una mena de reclam de l'anomenat "Hostal de la Lleona" situat allà mateix en temps passats.
El cas és que una part de la columna estava clavada al terra del carrer i això feia que, estirant-se una mica, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l'animaló. Aquest ritu
ciutadà, tenia confuses significacions, mig eròtiques mig escatològiques, però en tot cas sembla ser que era garantia de que qui ho feia, o mai se n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria indefectiblement a visitar aquesta meravellosa ciutat. Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat, finalment, per la tradició ciutadana.
LA MAJORDOMA DE SANT NARCÍS
Llegenda de nova creació, ideada per Carles Vivó, afegida a l'imaginari popular com a una llegenda
més.
La Majordoma era una tia-àvia de Santa Afra que va acompanyar el bisbe quan va venir a viure a Girona. La Majordoma era una dona de més de cent anys immensament grassa, presumida i xafardera. Era una bona cuinera i coneixia bé les arts esotèriques. Anava vestida amb vestits de colors llampants i
picarols per fer notar el seu pas. Una vegada que es va enfadar molt, provocà que totes les esglésies de Girona quedessin plenes de teranyines amb unes aranyes immenses. Un dia, degut a una irreverència cap a Sant Narcís, aquest li va retirar els poders convertint-la en la riota de la ciutat, fins que un bon dia, va tenir una visió que preveia el martiri i mort de Sant Narcís i Sant Fèlix. Quan els seus pressentiments es van fer realitat, la Majordoma es va tornar humil i es va dedicar a tenir cura dels malalts i desvalguts. Poc abans de morir, va fer encendre un foc davant de la porta de la Catedral i va inventar la sopa de menta. Els gironins que al morir la majordoma van carregar el seu cos van quedar admirats ja que a pesar de la seva grandària pesava menys que un pardalet. LA BRUIXA DE LA CATEDRAL.
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona una dona dedicada al diabòlic art de la bruixeria que per mostrar el seu odi a tot el que fos religiós, acostumava a llançar insults i
pedres contra la Catedral.
Un dia durant la processó del Corpus va apedregar el pas i es va sentir una veu divina que li va dir: " Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs. "...
La bruixa es va convertir en pedra i va ser col•locada a la Catedral de Girona com a gàrgola perquè de la seva boca no sortissin insults sinó l’aigua neta de la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués veure el cel.
LA COCOLLONA.
Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel•la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d'on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de sol.

Softcatalà.

A la Marta Pintos, a la Alba Mayol i a mi ens va tocar explicar el Softcatalà. Vam utilitzar un Power Point com a reforç a la nostre presentació del programa però ningú se'l va enviar i l'hem perdut. Per aquesta raó faig un petit resum del que vam explicar.

Qui és Softcatala?
oftcatalà és una associació sense ànim de lucre, registrada des del 1998 com a tal a Mallorca, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Tot i estar registrada a Mallorca, Softcatalà desenvolupa la seva activitat arreu dels Països Catalans amb normalitat.

Softcatalà està formada per estudiants, professionals i usuaris que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques: enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera altruista.

Quin és el seu propósit?
La missió de Softcatalà és fomentar la presència i ús del català en qualsevol dels àmbits de les noves tecnologies (TIC).

Què fa Softcatalà?
Actualment, Softcatalà està treballant en les àrees següents:
* Organitzar el desenvolupament, la traducció i la distribució de programari en català, com ara tots els programes que hem traduït.
* Crear les eines necessàries, tant informàtiques com lingüístiques (els documents tècnics, el Recull de termes, la Guia d'estil, la memòria de traducció, etc.), per tal que qualsevol usuari pugui fer traduccions al català i els desenvolupadors de programes puguin adaptar els seus programes a la nostra llengua.
* Crear un punt de trobada per a tots els usuaris i usuàries que cerquen productes en català, necessiten ajuda tècnica, o, simplement, volen intercanviar experiències (al nostre web).
* Donar a conèixer als usuaris de parla catalana les noves tecnologies en la seva llengua, com ara el GNU/Linux, el programari lliure, o altres iniciatives.

S'ha de pagar per fer servir Softcatalà?
Els membres de Softcatalà fan la seva feina de forma altruista. Per cobrir les despeses, Softcatalà ven samarretes i inclou publicitat al seu lloc web. Softcatalà no ha demanat ni ha rebut mai cap subvenció, ni té quota de soci.

Informació extreta de: http://www.softcatala.org/
Si es vol accedir a la pàgina web és la pàgina que està indicada adalt.

Dimecres 9 de desembre.

Seminari

La classe va començar amb les exposicions del segon dia de pràctiques, el dia 17 de novembre que vam anar a una escola guiats per un alumne de tercer. Les exposicions les van fer la Marta de l’escola Sadako, la Mónica de l’escola Pia Sabadell i la Blanca de l’escola Ipsi. A la hora de fer les exposicions totes es van recolzar amb un Power Point per exemplificar el que deien amb fotos.
A continuació em va tocar llegir amb veu alta una part d’un llibre. Vaig escollir “Luna nueva” de Stepenie Meyer, és un llibre que quan me’l vaig llegir per primera vegada no em va agradar gaire, el llibre explica la història d’una noia a la qual l’ha deixat l’amor de la seva vida, és a dir, explica una depressió. No em solen agradar els llibres lents i que expliquen com algú supera un trauma molt fort, però un cop me’l vaig acabar em vaig rellegir algunes pàgines que m’havien agradat molt, i poc a poc li vaig anar agafant afecte, a la classe vaig llegir el fragment que ve immediatament després de que el noi trenqui la relació, és una conversa amb el seu pare. La lectura era amb castellà i jo que sempre parlo amb català em va costar una mica de llegir amb veu alta. A la meva valoració se’m va dir que se’m notava molt l’accent català, que llegia molt lenta per no equivocar-me ni entrebancar-me, però que avia tingut una bona postura corporal i una bona entonació. Després va llegir en Pau Nin, ens va llegir un fragment de l’inici del llibre “El petit príncep” de Antonie de Saint-Exupéry, ell va llegir molt bé, va tenir una valoració molt positiva.
Un cop vam acabar l’activitat de llegir amb veu alta vam realitzar una activitat per descriure com era l’escola que havíem anat a veure el dia 19 de novembre, L’activitat consistia en que durant 3 minuts expliquéssim tot el que poguéssim a un company i un cop passat aquest 3 minuts busquéssim un altre company i féssim el mateix, aquest procés l’havíem de fer 4 vegades. Un cop havíem acabat l’Annabel elegia una escola i les 4 persones a les quals els hi havien explicat aquella escola havien de dir tot el que sabien. D’aquesta manera tots escoltàvem totes les escoles. Les escoles a les quals van anar els meus companys van ser les següents: Costa i Llobera, El Puig, Sadako, Estel Guinardó, Virolai, Pompeu Fabra, Pia Moià, Arc iris i Dolors Moncerdà. Per finalitzar l’activitat l’Annabel ens va preguntar que quina característica tenien totes les escoles, la nostre resposta va ser que totes les escoles eren obertes i que tenien molta relació amb les famílies i la ciutat
Reflexió:
Aquest dia m’ha servit per adonar-me que haig de perdre la vergonya a llegir amb públic per que és un fet que fa que se’m noti insegura alhora de dur a terme qualsevol activitat de cara al públic.
També a estat molt divertit veure com es pot exposar una experiència de vàries maneres. La primera a estat l’exposició de la Blanca, la Monica i la Laura que ens han explicat la seva experiència am l’ajuda d’un Power Point i la següent manera ha estat com hem exposat les escoles del dia 19 de novembre, les dos maneres ens han servit molt per que ens ha fet pensar en les seves experiències i comparar-les amb les nostres, és com si haguéssim visitat totes les escoles.

Escola Itaca

moviment!

Seminari 4 de desembre

SEMINARI:
Quan tots estem en silenci l’Ethel comença a llegir el primer capítol de “El mundo amarillo” d’Albert Espinosa, aquest és un d’aquells llibres que et fan pensar, el capítol explica com una noia s’enfronta a la pèrdua d’una cama, diu que s’ha de despedir i que per aquesta raó li farà una festa a on convidarà tothom que tingui qualsevol relació amb la seva cama, i ho fa, es despedí tan bé de la cama que després, un cop ja no la tenia, la noia no va tenir cap problema psicològic, al contrari, estava contenta per que no tothom podia dir que tenia una cama al cementiri! És una bonica historia, molt ben llegida per l’Ethel, les seves valoracions van ser molt bones, realment amb aquella lectura ens va introduir a tots a la història que estava explicant, llegia alt, clar, amb bona postura, ni molt ràpid ni molt lent, sense entrebancar-se i amb una expressió oral molt bona.
L’Ari va ser la següent en llegir, va llegir “ La força de voluntat” de Quim Monzó, era una lectura bonica també, parlava d’una persona que volia fer parlar a una pedra, era un text bastant irònic, fer parlar una pedra, Qui pretén que una pedra parli? Doncs aquesta persona feia l’impossible per que la pedra digués “Pa” la síl•laba més fàcil de pronunciar, finalment al veure que la pedra no diu res la llença i al caure es trenca fent un soroll que recorda a un “Pa” també va ser una lectura molt bonica i molt ben llegida, l’Ari de seguida ens va introduir a la història, fent canvis d’entonació i parlant alt i clar.
Més tard en Pau la l’Ari i la Blanca ens van fer l’actualitat educativa, avui l’article escollit va ser “Porque ya no puedo más” del diari ABC. Era un article escrit per una professora d’una escola, estava firmat, és a dir que tothom podia saber qui l’havia escrit. L’article era la crítica cap a les escoles públiques, explicava que allà no hi havia respecte i que s’hi havia de fer algo per evitar les situacions de violència que arribaven a passar. D’aquí surten moltes qüestions com: El mestre té prou autoritat? L’estat pot fer alguna cosa per que el mestre tingui més autoritat? És culpa del mestre el fet de no tenir autoritat? La família té alguna cosa a veure amb l’autoritat? Cada persona tenia respostes diferents, finalment a l’únic consens que vam arribar era que cada cas era diferent i que les famílies tenien molt a veure.
Després l’Elena, la Laura i en Javier van explicar les escoles que havien visitat amb els companys de tercer curs però no els he pogut escoltar per que m’havia d’anar una mica abans d’hora de classe.

Cibernàrium

CIBERNÀRIUM
El Cibernàrium es troba al parc tecnològic de Barcelona nova, és un centre d’alfabetització digital orientada a les competències professionals.
En el Cibernàrium hi ha tres líneas d’activitats:
- Inicia Internet
- Créixer amb Internet
- Itineraris d’informació.
Aquestes activitats estan dirigides a tots els ciutadans a partir de 16 anys. Són càpsules de curta durada (1h-4h) i d’una gran varietat d’horaris per fer classes, hi ha 80 activitats diferents que solen durar dos sessions, no són activitats d’aprofundiment.
Amb aquest projecte es vol dur a terme la divulgació tecnològica, es a dir que moltes persones accedeixin als continguts generals de la tecnologia.
En el Cibernàrium ens han explicat que al llarg de la historia les escoles han anat canviant. Al començament hi havia l’escola filosòfica: el professor té una filosofia, una ètica i un model de vida. Es creu que el diàleg i l’escriptura són les millors formes de comunicació, són escoles del llibre sagrat, es a dir que en aquest llibre hi ha una revelació divina i de molta importància, s’estudia del llibre, amb repetició i memòria. Per començar una professió s’havia d’entrar a un gremi i aprendre del mestre.
Després hi havia l’escola burgesa: era una escola a on hi havia una disciplines civil i filosofia nacional.
L’escola reserva era per a la societat de l’espectacle, tenia una cultura occidental i de comunitat.
Les fàbriques del coneixement eren centralitzades, burocràtiques i homogeneïtzadores.
L’escola fins ara havia aixecat uns murs, d’aquesta manera estava separada de la ciutat i la societat i aconseguien que el professor fos el que ensenyés i que la seva paraula fos la millor.
Hi ha un canvi històric: En la actualitat aquests murs han caigut i l’escola està lligada a la societat i a la ciutat, els nens que van a l’escola tenen coneixements previs i tot gràcies a les noves tecnologies, per això l’escola s’ha d’avançar i equipar amb equips audiovisulas i Internet, a les escoles se’ls hi ha d’ensenyar a com fer servir aquesta tecnologia i informació.
Un cop feta aquesta explicació ens van fer un qüestionari que consistia en que ells ens presentaven tot de programes com Google, el Blog, Google Maps, Picassa, etc, i nosaltres havíem de dir si els havíem fet servir o si els coneixíem, el resultat va ser que tothom només coneixia el 10% dels programes esmentats menys el nostre professor de GTIC que coneixia entre un 50 i 60 % . És a dir, que hi ha una ignorància general molt gran. Ens van explicar un parell de programes, el VOZ ME: És un programa de lectura per invidents i el APROBBO o iGoogle que són per personalitzar el nostre escriptori general.
WEB 2.0.
La Web 2.0 vol dir que hi ha una gran democratització del accés a la informació, hi ha un gran fons documentat.
La democratització real de la participació amb la Red. És a dir, que tothom que vulgui pot crea pàgines web a on pot informar a la gent. Això té una part positiva i una negativa, la positiva és que hi pot haver molta més informació i la gent es pot expressar, la negativa és que la gent pot penjar coses que no siguin veritat.
La web 2.0 és la transició de las webs tracionals a la webs d’usuaris.
Web 1.0 / Web 2.0
Lectura. / Lectura- escriptura.
Pàgina. / Missatges, articles, post...
Estàtic. / Dinàmic.
Navegador. / Navegador, lector RSS.
Client- servidor. / Serveis web.
Webmasters. / Tots.
“Greeks” / Aficionats.

La Web 2.0:
- Confia amb els seus usuaris.
- Potencia les experiències.
- Permet jugar, provar...
- El comportament de l’usuari n o està predeterminat.
- El software millora a partir del seu ús.
- Dóna dret a barrejar.
- Està en millora eterna.
- Imposa la cultura de hacker.
La web 2.0 és de la gent, ens obliga aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar, innovar...

Seminari 25 de novembre

DESCRIPCIÓ CLASSE:
Comencem la classe amb una lectura amb veu alta que ens fa l’Àngel, ens llegeix un tros de “Els pilars de la terra” La seva lectura es correcte pel meu gust però al ser un llibre a on a penes hi ha punts i comes la lectura queda com molt seguida i amb una sensació de que li faltés l’aire. Quan l’Àngel ha acabat de llegir, comença la Laura, ella ens presenta un llibre anomenat “La reina de la casa”, la Laura ens fa una lectura amb veu alta, molt bona entonació, és una lectura fluida i fàcil de seguir. Un cop finalitzada aquesta activitat fem l’actualitat educativa que consisteix en que dos persones recullin totes les noticies que trobin sobre l’educació i en triïn una, la més representativa, llavors s’ha d’explicar a tota la classe i fer una breu reflexió. Avui han fet l’actualitat educativa la Marta i l'Eva sobre "La segregación escolar serà un problema de futuro para Catalunya", es forma un debat sobre la immigració a les aules.
Després d’aquest debat parlem una mica sobre la setmana de pràctiques.
Aquesta setmana se’ns va distribuir de la següent manera: dilluns vam haver d’assistir a una conferencia de l’Eulalia Bosch del tema “Fer de mestre”, un cop acabada aquesta xerrada havíem d’anar ràpidament al Cibernàrium, on ens van fer una xerrada sobre les noves tecnologies i la web 2.0. El dimarts havíem d’anar a una escola acompanyant a una noia de tercer que estigués en un col•legi de pràctiques, cada persona anava a una escola i amb un alumne diferent, a mi em va tocar anar a l’escola Itaca amb la Núria Morente. El dimecres havíem d’anar o a un Casal (el Casal de St. Roc o el Casal del Rabal) o a la Masia del Barça, a mi em va tocar anar a la masia, el dijous havíem de visitar un centre educatiu escolar, jo vaig anar al CEIP Aurò amb la professora Montse Augazil. Per últim el divendres havíem de visitar un espai d’interès públic, nosaltres el podíem triar, jo vaig escollir el Museu del Cinema que està a Girona i està a prop de casa meu i a més a més i he assistit com alumne quan era petita. Un cop tothom havia explicat el que li havia resultat més positiu o més negatiu vam haver de fer una valoració sobre el paper puntuant-ho, per a que la universitat sabés si ens havia agradat.
Els últims tres quarts els vam passar parlant sobre la primera activitat, la conferencia sobre l’Eulàlia Bosch. Els trets més importants que vam veure va ser que en la seva conferència l’Eulàlia havia parlat molt sobre que els nens creixen i que per aquest motiu sempre estan canviant, els nens són estrangers a la vida i per aquesta raó els mestres els han d’ajudar a trobar el seu lloc al món. Un altre tema que l’Eulalia va resaltar va ser l’any Cerdà, ens va fer una mica de publicitat sobre una pàgina web i ens va explicar que l’escola actua al marc d’una ciutat, s’hi relaciona i interactuen. També dóna gran importància a l’art, ens va passar un vídeo d’un ballarí que ensenyava als nois a expressar-se amb el seu cos, també ens ensenya jocs d’imatges i metàfores.
La valoració del nostre seminari va ser que la conferència havia estat bé però que el títol “Fer de mestre” no era adient a la xerrada. Per una altre banda la seva expressió oral havia estat molt bona però la seva expressió gestual era casi inexistent ja que havia estat tota l’estona asseguda darrera una taula.
REFLEXIÓ:
En aquesta classe de seminari hem fet moltes coses, la primera ha estat la de llegir en públic. Llegir en públic és una activitat que jo encara no he fet i em preocupa molt per que em fa molta vergonya i no se’m dóna molt bé, gràcies a aquestes classes he arribat a aprendre algunes coses com pot ser: tenir una postura corporal correcte, es a dir, amb l’esquena recta i la cara separada del llibre; no voler anar molt ràpid per que sinó tens més probabilitats d’equivocar-te, també s’ha de vigilar amb els canvis d’entonació, és molt més comprensible una lectura si el que llegeix va canviant la seva entonació en els moment de preguntes o d’exclamacions.
La segona part de la classe, la descripció i valoració de la conferència de l’Eulàlia m’ha servit per donar-me compte de que escoltant la mateixa conferència totes les persones del seminari han escrit coses diferents, tots hem pensat que hi havia coses més important que d’altres i potser el que per mi era important per una altre persona no, i després d’una explicació ella o jo ens donàvem compte de que teníem o no raó, això vol dir que tothom agafa apunts de diferent manera i que per uns està bé per altres potser no.

CURT !! Friends...???

dimecres, 16 de desembre de 2009

11 de novembre.

Seminari:

Com cada dimecres estem a la classe de seminari, avui la classe comença amb la lectura amb veu alta que ens fa la Marta, ens llegeix “El curiós incident del gos a mitjanit”. Per mi ho fa molt bé però potser llegeix massa ràpid, soposo que estava nerviosa i que volia acabar de llegir com més aviat millor, ho tinc present per quan em toqui llegir a mi, hauré d’anar amb conte la velocitat.
Després parlem una mica de la setmana de pràctiques, l’Annabel ens pregunta si la nostre alumna de tercer, que ens ha d’acompanyar a una escola el segon dia de pràctiques, ens ha respòs el mail de presentació que li havíem enviat. Curiosament a mi no me l’ha tornat, estic bastant preocupada per que no sé absolutament res d’ella, per sort o per desgràcia la Cristina està amb la mateixa situació que jo. L’Annabel ens diu que si el dilluns següent no sabem res de la alumne assignada que li diguem que ella s’hi ficarà amb contacte.
Després passem a veure les revistes educatives de Catalunya. Havíem de fer un informe amb parelles de les revistes educatives que hi havia a Catalunya. Jo vaig fer el treball amb l’Ethel, i la nostre metodologia va ser fer l’informe sobre 4 revistes representatives de Catalunya. Cada una d’elles explicava l’estructuració de la revista, que s’implicava en el treball i els trets més importants. Cada grup ho havia fet d’una manera diferent. Hi ha qui havía explicat més a fons un parell de revistes, hi ha qui en va explicar moltes molt per sobre, nosaltres estàvem a l’entremig.
Si ara hagués de fer un altre cop aquest treball crec que el faria d’una manera diferent, l’estructura seria més senzilla, explicaria més revistes i els seus trets generals. Tot i això estic contenta del meu treball.

CROOK

Charles Crook que planteja quatre models d'ús de la tecnologia i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.

- Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
Un exemple seria fer un dictat amb el programa de l'ordinador Word. Algú li recita un text a l'alumne, ell ho escriu i l'ordinador fa la feina del professor, és a dir, corregir les faltes d'ortografia (amb un programa que té integrat el Word). D'aquesta manera es veu l'ordinador com un professor que ensenya el que està ben escrit a l'alumne.

- Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
Un bon exemple de l'ordinador com alumne és el programa LOGO. És un programa a on l'alumne li diu el que ha de fer una tortuga i la tortuga ho fa, d'aquesta manera l'alumne inventa i crea les seves regles mentres de manera inconcient va aprenent, al ser l'alumne qui li diu a l'ordinador el que ha de fer i l'ordinador apren noves regles, l'ordinador es transforma amb alumne.

- Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
El programa que pot identificar-se amb aquesta metàfora seria el Crayon Physics. És un programa a on l'alumne pot maniplar diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Entenem un simulador com un programa tutorial que guia l'aprenentatge per via que els alumnes descobreixin.

- Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
Com exemple es pot ficar qualsevol pàgina web a on poguem trobar l'explicació gràfica i visual d'algun aspecte i després jocs per aprofundir el tema.
La caixa d'eines ha de ser un reforç pel professor. Gràcies a aquests programes podem tenir una visió indirecte d'algo que no podriem veure.
A qualsevol d'aquestes pàgines podem trobar fotos d'instruments o de qualsevol producte al qual no hi podem accedir fàcilment.
L'ordinador com una eina fa que completem les nostres experiencies i els nostres punts de vista.

COED. Dia 13 de novembre.


Descripció, reflexió i autoavaluació:

Avui és divendres, i com cada divendres a classe de comunicació oral, escrita i digital es fan 15 recitacions, la peculiaritat del dia d’avui és que em toca a mi fer la recitació, sé que seré de les últimes persones de fer-ho i això em fica dels nervis. La gent que va abans de mi ho fa molt bé, no sé si alegrar-me’n per que amb lo nerviosa que estic a mi no em sortirà tan bé.

Per fi em toca a mi, surto nerviosa a davant de tota la classe i interiorment em dic que em sé la poesia, si em sé la poesia que em pot passar de dolent? Doncs casi tot el que va passar, no sé si varen ser els nervis o que va passar però de sobte em vaig quedar en blanc, pitjo, em sentia sola, a davant de tota la classe, em varen començar a tremolar els peus, les mans, tot el meu cos, la veritat és que em semblava que el terra se’m movia. No recordo cap moment a la meva vida que tingués tals nervis, la conseqüència va ser que la recitació va sortir malament. Vaig estar mirant al terra, la veu era fluixa i tremolosa, quan no mirava el terra mirava el paper, que venia després de l’estrofa que estava recitant? Quin horror, volia sortir d’aquella situació, miro a la gent i veig com una amiga meva em fa unes senyals estranyes, què volen dir? Que aixequi la veu? Que camini endavant? Entre entrebancs i balbuceigs acabo de recitar, crec que tot i que per a mi se m’ha fet etern la poesia a durat menys temps del que hauria d’haver durat. Casi corrents vaig al meu lloc a escoltar com en Martí recita el seu poema. Gràcies a l’incident de que la meva amiga em fes senyals em vaig adonar que moltes vegades si la persona que està a davant exposant i li vols transmetre alguna cosa, es pot fer molt difícil, i encara pot ser pitjor, el millor és deixar que la persona que està a davant ho faci malament una vegada i que quan acabi li pots dir en privat.

Un cop les recitacions van finalitzar és va iniciar el debat, tractava sobre l’escola privada i l’escola pública, l’equip en contra estava format per en Carles Costa, l'Àngel Carrillo, el Javier Garcia, l’Àngel Carrillo, i la Marta Pintos. L’equip a favor estava format per l'Esteve Clop,l’Alba Mayol, el Marc Pérez, l’Òscar Valverde i el Pere Mussoll. El mediador era el Macià Bagur. El debat a estat molt correcte, el temps ha estat casi perfecte i tots es sabien molt bé el que havien de dir i quan ho havien de dir.

dijous, 3 de desembre de 2009

WebQuest

La WebQuest és una metodologia per ensenyar per internet, és a dir, és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Aquest model permet que l'alumne elabori el seu propi coneicement al temps que porta a terme una activitat, també li permet navegar per internet fent una feina i que faci servir el seu temps per apendre, utilitzant, interioritzant i transformant la informació, no tan sols buscant-la.
El Webquest sol estar format per una introducció (es diu el que es farà i s'adelanta informació), la part de "La feina" (és el resultat de l'activitat que estant portant a terme)
, el procés (explicació de com han portat a terme la seva Webquest), els recursos (s'esmentent tots els recursos fets servir), evalució ( els nois s'autoavaluen), conclusió (és a on fiquen tot el que han aprés i el que han extret de la webQuest).

http://www.aula21.net/tallerwq/index.htm

Jo he triat aquesta Webquest. És una webQuest per disenyar una Webquest. L'he trobat curiosa i per això l'he triat.
Està molt ben fet i introdueix tots el aspectes esmentats anteriorment.

Jo crec que la WebQuest és una molt bona manera per que els nens interactuin d'una manera constructiva amb internet. D'aquesta manera aprendran a llegir i entendre, i a redactar amb les seves paraules, per després explicar el que han fet i treure'n les seves própies conclusions.
Crec que és un bon treball i molt complert.

Projecte telemàtic.

DESCRIPCIÓ:

--> He triat el projecte telemàtic de: La formiga matemàtica.

En aquest projecte es proposa:
- Entre totes les escoles interessades en participar en la Formiga matemàtica formaran formiguers de tres o quatre escoles.
- Cada formiguer es treballarà independentment.
- Es faran tres intercanvis. Segons Calendari.
- Les escoles integrants del formiguer hauran de preparar una activitat matemàtica de càlcul, lògica o de problemes segons calendari.. (D'una extensió d'entre un i cinc fulls).
- El caire d'aquests exercicis ha de ser divertit i participatiu.
- S'haurà d'enviar aquesta activitat a les adreces de les altres escoles del teu formiguer, i també una còpia a l'adreça del gran FORMIGOT matemàtic. Així, cada escola rebrà tres o quatre activitats diferents, les haurà de resoldre durant el període de temps d’un l’intercanvi a l’altre, a mesura que les tingueu solucionades, es podran enviar a l'escola remitent adjuntant un petit comentari sobre les dificultats observades en l'exercici.
-El gran FORMIGOT matemàtic proposa un problema cada 15 dies.

--> hi han les següents escoles: CEIP castellets, narcís montoriol, propesteritat, oriol martorell, turó blau, lavínia, santa eulàlia, sant jordi, escolania de montserrat. estel vallesca.

--> Apart dels jocs que s'envien tenen jocs entre ells, ( http://www.jocsweb.cat/cattang/index.htm ), un xat i un fórum.

ENLLAÇ amb el projecte:

http://acte.xtec.cat/~scapella/formiga9/formigaE7/curs2005.htm

VALORACIÓ:

Em sembla que es una manera molt bona per a motivar els nens a les matemàtiques. Si aquest projecte es fa com algo divertit els nens seran els que tinguin ganes d'investigar i de trobar la solució al problema, l'intercanvi de problemes entre escoles pot ser molt enriquidor per que d'aquesta manera es poden veure diferentes maneres de treballar de diferents col·legis.
Aquest progecte en concret em sembla molt ben fet, ben estructurat i ben portat a la pràctica.




dimecres, 2 de desembre de 2009

Recitacions.

Descripcio del 6 de novembre.
Aquest dia començen les recitacions, el nerviosisme es respira a l'aire i tothom va preocupat per que la poesia es massa curta. Aquell dia es van recitar rondalles, contes i fins i tot una part de la novel·la "La plaça del diamant".
La majoria de la gent o va fer molt bè, van haver-hi dos persones que per culpa del nerviosisme van haver de parar i deiar-ho per més tard, però la majoria de la gent ho va fer molt bè, se l'hi notava molt poc el nerviosisme i es com si tots de cop haguéssin fet classes de teatre.

Aprofundiment:
Un poema que em va agradar molt va ser el de l'Alex que va relatar els collarets de llum. Avans d'entrar a la classe per treure's el nerviosisme de sobre me'l va relatar a mi sola i ja de per si em va agradar molt i quan el vaig tornar a sentir encara més, aixís que el vaig buscar per llegir-me'l més atentament. És un poema de Miquel Martí i Pol que diu així:

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina

Un estel petit
obre l'ull i parla:
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?

--On serà l'amor?
--fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.

I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d'adorm
tot és de joguina.

Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.

Se'n reiuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remoós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Reflexió:
Pensava que les recitacions en general anirien més malament però m'he adonat que els nervis es poden controlar, jo estic molt espantada per aquesta activitat ja que tinc el "trauma" de que quan era petita havia de recitar un poema de Nadal a davant de tota la família i em vaig bloquejar, això fa que li tingui molta por a aquesta activitat i veure com els altres alumnes l'han afrontat i l'han superat m'ha donat forces per intentar-ho sense tanta por.
Recitar un poema no és com llegir un llibre, li has de donar una bona entonació, hi havia molt de canvi amb la gent que potser es sabia molt be el poema però no li donava una bona entonació que no a l'inrevés, l'Ethel va fer un poema també molt bonic que la primera vegada que el vaig sentir casi memociono de lo bé que ho va fer.
La meva conclusió es que potser val més en aquesta exposició com ho recites que no el que recites.

Exposició del Qui ets tu?

Descripció de la classe de 9-11-09

Avui hem fet una exposició de com hem treballat el qui ets tu? la metodologia i el procés que hem seguit. La exposició havia de durar 2 minuts i es cronometrava.
Només entrar a la classe el que hem fet és penjar les fotografies que haviem portat a la pissarra amb "blutag" . Un cop tots al nostre lloc la Lluïsa ens diu que ja podem començar per ordre de llista.
Les dos primeres presentacions es van fer curtes, parlàven molt ràpid i el guió se'ls va quedar petit, després la Lluïsa va criticar les fotos, en positiu i en negatiu, va dir que les fotos les haviem d'haver fet nosaltres, per tant les fotos de quan erem petits no servixen, van anar passant persones i cada cop o feien millor, al final em va tocar a mi.
Portava el següent guió fet (una mica més esquematitzat, aquí està explicat perque sinó potser no s'entendria):
- La foto és de l'Ethel.
- Al començament li volia fer a la Mireia, però li feia l'Alba Casals.
- Vaig decidir fer-li a l'Alba Mayol, però un dia que vam quedar per fer un curt per GTIC se'n va anar just acabar el curt i no ens vam poder fer fotos.
- Com ens vam quedar amb l'Ethel i una càmara de fotos finalment la vaig fer a ella.
- Sempre anem juntes al metro perque vivim molt aprop.
- En el qui ets tu està ficat com és l'Ethel segons el que ella m'ha explicat i el que he vist amb el que portem de curs.
- La seva frase cèlebre: "Es que sóc taaaan feliç!"

Aprofundiment:
M'agradaria parlar sobre les notes que ha d'agafar un bon orador segons el llibre de Com parlar bè amb públic per que em va semblar molt interessant.
-> El bon orador és un improvisador que utilitza unes bones notes que formen el guió complet i les alternatives previstes per les diferents fases de l’exposició. També prepara uns materials adreçats al públic (apunts, transparències, gràfics...) que donen suport a la seva presentació.
Aquestes notes contenen:
· El guió complet
· Ampliacions dels apunts
· Acudits i anècdontes per explicar
· Possibles respostes a preguntes que pugui fer el públic.

Reflexió:
La primera reflexió que vaig fer en mig de la classe mateix va ser que si es volia fer una bona presentació s'havia d'haver-ho practicat avans i portar un bon guió. Amb aquestes dos coses la exposició casi et sortia sola, pel menys jo estava bastant nerviosa, només de pensar que tenia un cronómetre allà apuntant per segons el temps que parlava, el fet de saber que tens un cronómetre però tu no veure en lloc quan de temps portes parlan fa que encara et fiquis més nerviós, pel menys jo, d'aquí prové la importància de preparar-s'ho avans, si t'ho has preparat vas més segur i el discurs et surt millor. A mi el discurs em va durar dos minuts tres segons, i em vaig sentir cómode parlan, vaig tractar la frase cèlebre de la Ethel com una anècdota divertida al final del meu discurs i tothom va riure una mica, això va crear un bon ambien i vaig acabar el discurs amb bon sabor de boca.
La activitat em va agradar molt, per que apart de fer-te conèixer una mica els teus companys et feia enfrontar-te a aquella por de parlar a davant de tots els teus companys i la professora i amb una dificultat afegida, el temps.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Societat digital


Aquest es el mapa conceptual que vam fer la Marta, la Beatriz i jo sobre la societat digital.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Debats.

Descripció de la classe feta el 23-10-09:
Avui la Lluïsa ens ha ficat en vídeo per veure com anaven els debats.
La classe ha comensat am una breu explicació de com havíem de fer nosaltres els debats (en grups de 10 persones i que el debat durés 20 minuts). Els grups ja els teniem fets i vam endinsarnos en el vídeo. Aquest vídeo es veia la final entre Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra. Amb la representacio d'aquest debat es pot observar:
-> Funcionament:
Hi han dos equips que ha de treballar un tema, (en el vídeo el tema era l'accés a l'habitatge). Uns minuts avans de començar el debat per sorteig es diu qui ha de fer el debat a favor i en contra per sorteig
-> Integrans:
2 Equips. cada equp està composat de 5 integrans.
2 Oradors, un d'ells és el capità de l'equip.
2 investigadors i un reserva.
-> Torns:
Hi ha dos torns d'introducció ( es sorteja l'escola que comença.), dos vegades, (4 torns) , de 6 minuts per contrarrestar i refutar el que diu l'equip contrari, una conclusió de 3 minuts per grup del debat.

Un cop vam veure el vídeo ens va recordar la importància dels blogs i va acavar la classe.

Aprofundiment:
Amb aquest debat hem pogut veure que ens hem de preparar molt el tema, tant els punts forts com els débils per que fins l'últim moment no saps que has de defençar, això va molt bé per que d'aquesta manera pots veure els punts débils de l'altre equip. També s'ha vist que és molt important intervenir mentres els altres estan contrarrestan perque aixís demostres que: estàs atent i saps del que parlen.
Una pàgina web que ens va recomanar per veure lligues de debats i apendre com funcionen es: www.vives.org i enllaçar amb lligues de debat.

Reflexió:
Nosaltres haurem de fer un debat adaptat, soposo que farem les mateixes intervencions però més curtes. Al estar preparat hem pensat que potser es perdà la màgia les intervencions o de les idees que contrarresten totalment i que deixen pel terra una teoria que hem construït, per aquest motiu ens hem reunit i hem pensat que seria millor fer com si fóssim dos equips diferents de devó i ens ho prepararem per separat, un cop per separat ho possarem en comú i que surtin les idees de cada grup. Aquesta activitat realment et fa adonar-te de la importància de saber parlar amb públic i perdre una mica el pànic escènic per que t'has de saber el teu tros bé per defençar-lo amb certa seguretat, si tu no estàs segú l'argumentació no és segura i el debat es perd.

El museu del cinema


El museu del cinema

En el Museu del Cinema hi ha un ampli programa d'activitats dirigides a escolars de totes les edats.
L'objectiu de les diferentes propostes es potenciar la vessant didàctica i treballar la vinculació entre el museu i l'escola, així impulsar l'ús del museu com a recurs educatiu complementari.

Les activitats escolars son dividides en:
Educació infantil, educació primària - cicle inicial, educació primària - cicle mitjà, educació primària - cicle superior, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat, cicles formatius i educació especial.

Infantil.
Teatre d'ombres: el primer cinema.
Hi ha una visita que es complementa amb una part pràctica on els nens i nenes experimentaran, alguns conceptes relacionats amb les ombres: llum, opacitat, ombres translúcides..., així com les capacitats expressives que ofereixen les ombres del nostre cos o d’una titella. Per últim, els alumnes més petits de l’escola
elaboraran una figura d’ombres. La part pràctica, per als alumnes més grans, consisteix en la representació d’un espectacle d’ombres: el Karagoz.
El conte s'anima: de les ombres al cinema.
L’activitat consta de tres parts. Una primera part, on es descobrirà el món de
l’espectacle de les ombres a partir de la narració del conte de la Ventafocs. A la segona part, es farà una visita a l’exposició permanent del museu on els nens i nenes descobriran diverses formes de representar històries amb moviment. L’última part, el taller, els alumnes realitzaran un joguina òptica, el taumàtrop.
Mostra de cinema d'animació.
Es farà una retrospectiva dels millors curts d’animació infantil de cinema txec de tots els temps.
Tallers d'educació i lectura d'imatges.
Hi ha dos tallers, el d'imatge i realitat, un taller d’iniciació al treball d’educació audiovisual i e taller de més enllà d’un programa audiovisual un taller de crítica de pel·lícules i altres programes audiovisuals

Educació primària. Cicle inicial.
El cinema abans del cinema.
Es proposa una visita guiada amb les explicacions dels educadors i educadores i amb l’observació d’audiovisuals i la manipulació d’interactius.
Teatre d'ombres: el primer cinema (La mateixa activitat explicada en el grup d'infantil).
El conte s'anima: de les ombres al cinema(La mateixa activitat explicada en el grup d'infantil).
Cinema mut: fem de Charlot!
L’activitat es divideix en dues parts: un taller i una visita. Durant el taller
es visualitzarà fragments de les pel·lícules més conegudes de Charles Chaplin. Es jugarà i experimentarà amb el llenguatge del cos i es farà un flipbook.
Tallers d'educació i lectura d'imatges (Es proposen els mateixos tallers que a infantil).
Chomón per la mainada
Es presentaran i veuran cinc films de principis del segle XX, basats en clàssics de la literatura europea i aràbiga. Són: El gat amb botes, Aladí o la llàntia meravellosa; Alí Babà i els 40 lladres, La bella dorment i el Petit polzet
La sessió incorpora un narrador de contes en directe i afegeix una banda sonora musical composada especialment per a ells per en Josep Maria Baldomà.
Mostra de cinema d'animació.(La mateixa activitat explicada en el grup d'infantil).

Cicle mitjà.
Teatre d'ombres: el primer cinema, cinema mut: fem de Charlot!, Chomón per la mainada. (totes aquestes activitats son les mateixes que les explicades prèviament a l'apartat d'infantil i cicle inicial).
Llanterna màgica: de la imatge a l'espectacle.
Aquesta activitat està estructurada en dues parts. La primera part es una visita guiada a l’exposició permanent del museu i la segona part, al taller, els nens i nenes es convertiran en llanternistes i elaboraran i representaran una història amb la llanterna màgica.
Música i cinema.
Aquesta activitat es divideix en dos parts: la primera es un taller a on es podrar crear música amb l'ajuda de teclats i instruments de percusssió i efecters sonors diversos que solen acompanyar les pel·lícules. la segona part es la visita al museu per comprovar la relació entre imatge i música.
L'escola al cinema.
L'activitat consisteix en un seguit de projeccions acompanyades d'una presentació, un debat i la possibilitat de treballar la pel·lícula a l'escola amb la fitxa informativa.

Cicle superior.
El cinema abans del cinema, teatre d'ombres: el primer cinema, cinema mut: fem de Charlot!, llanterna màgica: de la imatge a l'espectacle, música i cinema, Chomón per la mainada, l'escola al cinema, tallers d'educació i lectura d'imatges. (totes aquestes activitats son les mateixes que les explicades prèviament a l'apartat d'infantil, cicle inicial i mitjà).

Trucs i trucatges: la màgia en el cinema dels orígens.
Aquesta activitat es divideix en dos parts, en la visita guiada i en un part pràctica, per grups, a on es treballen les diverses tasques que formen part dins l’equip de rodatge (guió, vestuari, interpretació...) amb l’objectiu de realitzar una seqüència animada.
La imatge d'en Quixot. Maleta didàctica.
És una activitat didàctica que a partir de reproduccions d’aparells i imatges originals, un material interactiu i un recull dels testimonis més cinematogràfics i televisius del Quixot.



dijous, 12 de novembre de 2009

Presentacio google docs

dimarts, 10 de novembre de 2009

Explicació de l'anunci de Sprite

1. Explicació: Aquest anunci fa veure que li obre els ulls a les noies dient-li's que els seus amics nomes les volen per estar amb elles de manera sexual.

2. So: es sent la veu d'un noi que diu "laalalalalaa" (com qui no a fet res)
decorat: comença amb un decorat clarament fictici ( la primera escena), però després estan en decorats que semblen reals.
colors: comença i acaba amb el color verd, pot ser per la idea que volen transmetre i per que el logo de la empresa Sprite es verd

3. Personatges: en aquest anunci surt bàsicament sempre un noi i una noia. Aquest personatges representen l'amic que sempre es vol aprofitar de la noia quan ella està dèbil o fa una aproximació.

4. Aquest es un anunci totalment sexista que fa quedar les noies com unes tontes per no adonant-se de que els nois ens van al darrera, i fa que els nois quedin com uns cremats que sempre pensen amb el mateix.

5. Aquest anunci, tot i ser sexista, m'agrada molt, crida l'atenció d'una manera divertida i se'n riu tant dels nois com de les noies, cosa que fa que cap de les dos parts es senti ofesa. Tot i això no trobo gaire la relació que té amb el producte que volen anunciar.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Qui es ella?


Aquesta noia es l'Ethel Nogués, té 20 anyets i està estudiant magisteri primari. Avans d'estudiar magisteri primari l'Ethel va fer comunicació audivisual, pro va veure que el que de devó l'interesava eren els nens, de moment els seus nens de l'esplai a on treballa els caps de semana. Apart de l'esplai té una altre afició i es el teatre, està en un grup que fan obres de teatre, un dia d'aquests m'encantaria anar-la a veure.
El tret més característic de l'Ethel es que es molt feliç, i es que la seva frase mítica, es d'un bon matí (a les 8), quan tothom estava mig dormit, va dir: "Es que soc taaaaaan feliç" Aquesta noieta sempre té un somriure per tothom.

dijous, 29 d’octubre de 2009

mapa conceptual


Fet per: Alba Mayol i Helena Vall

dilluns, 26 d’octubre de 2009

DEBAT

Descripció del dia 23/10/09:
Avui la Lluïsa només entrar la classe ens ha comentat que els blocs no estan prou bé, que el que hem de penjar aquí no pot ser com passar els apunts de classe a net, i ens ha explicat una mica com ha de ser.
Després ens ha llegit un poema i ens ha preguntat si ja teniem els grups de debat fets, la classe s'ha rebolucionat una mica i em intentat fer els grups de debat, seguint el tema la Lluïsa ens ha explicat que en aquelles dos hores de classe veuriem i comentariem un vídeo a on uns nois de les Universitats UB i Pompeu fabra feien un debat.
En el vídeo es podia observar que hi havia:
-Una introducció de una de les coordinadores i un jutge, que explicaven que aquella lliga de debats es fa a Catalunya, les Illes Balears,Valéncia i Andorra.
En un equip d'un debat h d'haver-hi: dos oradors, dos investigadors i un suplent.
- Una introducció feta pel primer orador que té 5 minuts per defençar la idea ue té (en aquell debat era un discurs sobre l'accés a l'habitatge i els preus) i l'altre equip 5 minuts més per defençar la seva postura (un equip anava a favor i l'altre en contra de a idea proposada).
- 4 refutacions. Durada de 6 minuts amb posiblitat de que l'altre equip interpeli (tenen 15 segos)
- Conclusions dels dos equips amb durada de 3 minuts.
- Acaba l'equip que comença.
finalment la Lluïsa ens diu que si volem veure més debats ho podem fer a la web www.vives.org ->lligues de debat.
Després la Lluïsa ens dona un gruix de folis a on ens explica més exhaustivament com funcionen els debats.
Reflexió:
Aquesta classe per una part l'he trobat poc profitosa però molt interessant.
L'he trobat poc profitosa per que hem estat veien un vídeo de més d'una hora per poder veure com es fan el debats, quan la professora amb 15 minuts ens podia haver explicat com es feia, també es veritat que veient-ho hem pogut veure petits detalls, com que es parlen de vosté, la serietat amb que es fa, i que si això ho haguéssim donat amb apunts no ho haguéssim memoritzat tant.
Del debat vist, me quedat molt sorpresa, la veritat es que no tenia ni idea de com es feia un debat, no sabia ni l'estructura que habia de tenir, ni sabia de parlar i m'he quedat molt sorpresa, no em pensava que poegués ser tant serio.
Els debats son algo que sempre m'han cridat l'atenció, la meva millor amiga ha anat al parlament europeu i sempre m'intentava explicar com era i el que feien i crec que no ho havia acabat d'entendre.
Jo no sé si voldria ser oradora o investigadora per que per una part estaria molt nerviosa i em tremolaria la veu i m'entrebancaria i aquestes coses, però d'altra banda siguen investigadora corres el risc de aportar alguna informació incorrecta i que l'orador s'equivoqui per culpa teva, realment a l'activitat de classe dels debats no se ven be que m'agradaria ser, segurament intentaré ser oradora per que d'aquesta manera i amb totes les exposicions que tinc començaré a agafar confiança amb mi mateixa i fer-ho cada cop millor.

COED dia 26 d'octubre

Entra la Lluïsa a classe i la gent poc a poc es va ficant en silenci.
Ella amb un somriure comença la classe tornant-se els apunts del dia anterior de classe, que els havia agafat per veure com els fèiem, i ens ha dit que en general estan bé però que hauriem de ficar més exemples.
Ens llegeix un poesia i es quiexa de que hi ha alumnes que no li presten prou atenció.
Tot seguit ens comença a preguntar quina diferència hi ha entre frases fetes i refranys.
Aquest es l'apartat 7 que també inclou les rondalles
8. Morfosintaxis genuïna.
9. Ús correcte deels verbs.

EXPRESSIÓ ESCRITA:
1. Correcció ortogràfica.
2. Estructuració del text.
- Cohesió, adecuació i coheréncia.
3. Puntuació.
4. Cal·ligrafia i pulcritud.

Acava la classe fen una activitat que es: preguntant-se en parelles si tenim algun llibre de rondalles, si sabem d'algun autor que s'hagi dedicat a reunir-ne, quina diferencia hi ha entre rondalla i llegenda i si coneiem aguna llegenda relacionada amb el nostre territori.

Rflexió:
Al començament de la classe ens ha dit que haviem agafat pocs exemples dels que ha dit, des que m'ha entregat els meus apunts m'ho he mirat tot i realment he descobert que el que moltes vegades faig es escoltar amb molt interés l'exemple perque a vegades ès el que més et fa entendre el que t'estan explicant, però després no ho apunto, i clar en aquell moment m'enrecordo de tots els exemples i a que estan referits, però després no me'n recordo i potser no entenc del tot bé el que he escrit.
Relacionat amb el poema, sé que no anava per mi l'avís que ha fet de que la gent a vegades no estava prou atenta mentre el llegie, perque es una activitat que m'agrada molt, m'encanta sentir llegir poesia, potser més que llegir-la per mi mateixa.
Un com ben entrada la classe, quan la Lluïsa ens ha demanat que pensesim la diferéncia entre refrany i frase feta, m'he adonat de que sabia varis refranys i vàries frases fetes i que sabia diferenciar-les entre elles, però no sabia quina era la diferencia que feia que unes es diguessin refrany i les altres frases fetes, això m'ha sobtat i sorprés per que la veritat es que en aquell moment no l'hi hagués sabut donar una definició exacte ni de frase feta ni de refrany, però si varis exemples de cada un.
La resta de la classe ha anat com una classe normal, sense cap incidència que em crides l'atenció fins al final, la diferencia entre rondalla i llegenda, m'ha passat exactament el mateix que am el refrany i frase feta. Al començament amb la meva companya Marta i jo, hem intentat fer una bona definició i finalment hem vist que les dos definicions s'assembaven molt, finalment la Lluïsa ha dit la diferencia. Rondalla: té un missatge i llegenda: conté algun element históric però no es totalment verídic.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

expressió oral

Classe de COED dia 9-10-09

La professora entra a la classe i nosaltres deixem les nostres converses per després.
La Lluïsa comença explicant i recordant-nos els treballs que hem de fer, molts despistats ja no ens enrecordavem del "Qui ets tu?" o del treball del territori, les mirades busquen els nostres companys de grup, tot seguit la Lluïsa ens informa de que a mitja classe vindran uns nois a explicant-se la importància del delegat.
Comença la classe, la Lluïsa ens diu que després de classe recullirà els nostres apunts, el que em fa deixar el meu bolígraf rosa a un cantó i agafar el blau i em proposo fer bona caligrafia.
Comença donant-se un petit esquema del que ens explicarà. Ho trobo molt encertat per que a vegades no saps per on agafar la lliçó i d'aquesta manera ens situem.
Avui ens ha explicat l'expressió oral. Escrit d'una manera esquemàtica el que ens ha dit ha estat:
En termes generals la paraula en si numés significa un 7% del llenguatge, el to un 38% i el llenguatge corporal un 55%. Tot i que la paraula només sigui un 7% del llenguatge, es prou com per que ho haguem de cuidar. Els punts més importants a tenir en compte son:
1.Correcció fonètica.
- base articulatoria: tots els mestres han de saber vocalitzar.
- base fonètica: Hem d'utilitzar la fonética que pertoca per a cada paraula.
2.Fluïdesa.
Hem de saber desenvolupar un discurs amb la màxima naturalitat, evitant els eh, vale, (mots paràsits). Hem de saber molt be quina idea donar, tenir-la estructurada i d'aquesta manera el discurs serà més clar.
3.Entonació i pauses.
- Cada llengua té una entonació diferent. Ex. català- castellà.
- Pauses: Les oracions tenen un sentit (significat) segons a on posis les pauses.
4. Riquesa en el vocabulari.
- L'expressó oral ès rica quan t'aconsegueixes expressar amb les paraules adequades.
- No es pot barrejar els tipus de llenguatge (vulgar, cientific, culte..)
- Millorar un nom acompañant-lo d'un adjectiu o el verb acompañant-lo d'un adverbi.
- Llenguatge clar, concís i correcte.
5.Precisió del significat.
Està molt lligat a la riquesa de vocabulari, has de tenir amb conte el significat de la paraula i fer-la servir en el moment adecuat. S'hauria de sobrepassar els mots genèrics ianar al vocabulari més específic. Ex. arbres: alzina, pi, avet, roure..
6. Absència de barbarismes.
És molt difícil alliberar-se de tots els barbarismes, però cada barbarisme et baixa molt la qualitat del discurs. Castellanisme, anglicismes... Llengües que s'incorporen poc a poc a la nostra llengua.

A la meitat de la classe tal i com la Lluïsa ens havia dit ca aparèixer el professor Xavier amb dos alumnes de segon els quals ens van estar explicant com funcionava el fet de ser delegat de classe, que havia de fer, quines eren les seves responsabilitats, quines virtuts havíen de tenir els delegats, el que havíem de mirar alhora d'escullir el nostra delegat.
Aquesta pausa en mig de la classe no va ser gaire profitosa des del meu punt de vista, va ser més aviat un descans de l'explicació de la Lluïsa, l'únic que va fer va ser informant-se de que l'endemà teniem un cuart d'hora de psicologia per triar el delegat.

Aquesta classe a primer cop d'ull sembla aburrida, o més aviat teórica, però en realitat ha estat interesant. La professora com sabia que haviem d'agafar apunts parlava de manera lenta, clara i entenedora i si feia falta repetia algunes coses, això provocava que poguèssis agafar apunts amb molta facilitat, adamés a cada punt anava ficant exemples molts bons, de coses que dius malament casi a diari, barbarismes, paraules malsonans. Un exemple que va causar molta polémica va ser el del barbarisme "Airbag", va dir que haviem de dir bosa d'aire i la gent va riure i comentar-ho com si no fos possible, però quan vaig arrivar a casa i els hi vaig explicar als meus pares que no s'havia de dir "Airbag" sino bosa d'aire, se'm van quedar mirant i em van dir: >home, també es pot dir coixí d'aire si vols<. Aquestes paraules em van deixar totalment descolocada i realment em va fer pensar que si de devó l'anglés tenia una part tant important amb els joves, perque realment els meus pares no ho havien trobat tant extrany dir bosa d'aire i en canvi, en una classe de 70 joves ningú es plantejava que realment es pogués dir.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

classe de comunicació oral, escrita y digital. dia 28 de Setembre.

Avui a clase de COED hem estat veien la comunicació no verbal.
Primer de tot la Lluïsa ens ha fet posant-se per grups, un cop ens hem assentat en forma de rotllana una representant del grup ha anat a escollir un escrit, noaltres no sabiem de que anaven els escrits, ni el nostres i els dels nostres copanys. N'hi havia un per persona, un cop tots tenien un escrit l'em hagut de llegir, el del meu grup era "El regal de la comunicació. Ara llibres"de Sebastià Serrano. Tractava del llenguatge, començava explicant que el llenguatge corporal ès molt important, però el oral també ja que la necessitem per quan hem de fer una exposició.
cada grup havíen de treure les idees principals del text que havíen llegit. Del nostra text es podien extreure es següents conclusions:
- hem de procurar que la veu, el seu to, la seva velocitat no ens soni monótona perque sinó la gent s'acva aburrint i no et presta atenció.
- La velocitat es un punt molt important en la veu, si una persona parla molt depresa no se l'entent i la gent acava perdent el fil del que estas dient, també pot provocar que t'entrevanquis amb les teves propies paraules i no se t'entengui. d'altra banda també hi ha la possiblilitat de que es vagi molt lent, si això succeeix potser ens sentirem més segurs del que diem per que ho em pogut pensar detingudament abans, però la gent que t'escolti s'aburrirà.
- La respiració , va enllaçada amb la velocitat es un punt vital del llenguatge oral, per que amb la respiració anem marcan la velocitat, fem que el to surti exactament com nosaltres volem i fins i tot amb una bona respiració ens podem arrivar a tranquilitzar i a sentint-se cómodes a una exposició.
- La comunicació oral va sorgir a la prehistòria, sempre l'hem necessitat per comunicant-se.

Un cop posat en comú les nostres idees le haviem d'explicar als nostres companys.
Els altres companys van parlar dels seus ecrits. Van parlar de l'important que es escoltar, el que ens diu una mirada, de l'importància del silenci (que tan poques vegades en tenim), com es pot dir molt amb el llenguatge coporal, com ens integrem i l'importància del llenguatge a l'integració de les persones.
De cada text m' he quedat amb petites definicions o característiques. El nostre grup ha estat l'últim a exposar.
Després de que la pofessora remarqués els punts més importants ens ha dit que agafessim les altres lectures.

Aquesta sessió la vaig trobar molt interesat per que en una mateixa classe vam treballar difrents temes, la lectura ràpida, la comprensió de temes, la síntesi de temes, la posada en comú i lexpressió ora.
Jo vaig veure que hauria d'agilitzar-me a la lectura, tot i que sintetitzo be els temes, també vaig poder comprovar com a vegades em guanya el meu pànic escènic i em costa molt parlar amb públic. Aquesta classe l'he trobat molt profitosa per que adames de veure com estic ens ha introduït bastanta teoria.
Un punt positiu ha estat que la Lluïsa ens havia fotocopiat les lectures dels nostres companys i aixís les teniem totes.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

seminari!

Avui escriure sobre el dia 9 a classe de seminari.

La clase de seminari del dia 9 va començar d'una forma bastant divertida, i es que no sabiem la classe a on haviem d'anar. Després de parlar-ho ens vam decidir instalar a una de les classes a on no hi havia ningú i va resultar l'encertada. Tot seguit va arrivar l'Anabel, la nostra professora de seminari i ens va preguntar com portavem el treball del llibre i ens va recordar que haviem de anar describint pel menys 5 dies de seminari, ens va recordar quines pautes haviem de seguir i com ho haviem de fer i ens va dir que després de fer-ho ho etiquetéssim, encara no se si ho sabré fer. Un cop tota aquesta part va quedar clara, una noia la clase (que ara no me'n recordo el nom, ja li preguntare a la proxima sesió) va llegir un fragment del llibre "Amanecer" de Stephenie Meyer, aquest llibre es un dels meus preferits, "Amanecer" està dintre d'una saga composada per 4 llibres ("Crepúsculo", "Luna nueva", "Eclipse" i "Amanecer"), tots els llibres m'agraden molt però els meus preferits son "crepúsculo" i "Luna nueva". La noia va llegir bastant bé, nosaltres juntament amb l'Anabel l'hi vam dir quins eren els seus punts febles. Després d'aquesta activitat dos noies mes van exposar el que havien trobat de l'actualitat educativa, ho van fer molt bé, em va agradar molt, m'entres s'explicaven em van semblar presentadores d'un telenoticies, va ser un bon exemple del que jo haure de portar fet per el próxim divendres.
Després vam fer un debat a on no vaig parlar gaire per que no sabia gaire del tema i no tenia una postura molt clara, m'interesava més escoltar les opinions dels meus companys, els cuals sense adonar-se van anar canviant poc a poc el tema del debat.
Quant ja no quedava res a dir, l'Anabel ens va recollir unes redaccions dels nostres records de l'etapa primària que haviem fet prèviament, els va barrejar i els va repartir i ens els vam llegir, a mi em va tocar el de l'Ari, hem va agradar molt, estava molt ben escrit, al meu punt de vista, i després de que varia gent llegís les redaccions que tenia jo (tot i que odio llegir en públic) em vaig animar i vaig llegir la redacció de l'Ari, com em vaig ficar nerviosa (no se per que) em vaig entrevancar i no li vaig poder donar l'entonació que m'hagués agradat. De seguida que vaig acavar de llegir van saber que estava parlant de l'Ari, perque sabia quedat"empanada" escoltant-me.
Un cop acavada l'activitat ja havien passat les 2 hores de classe, qué ràpid!
Les classes de seminari, fins ara, m'agraden molt, interectuem, parlem, expliquem vivéncies viscudes i ens coneixem poc a poc.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

retocant am l'audicity.

Amb l'Audiciy el que he fet ha estat retocar la cançò cientos de preguntas de Sober.
El que he fet ha estat retocar la velocitat, el tono i despres retallar-la.
Finalment le convertit a versió mp3 per poder-la penjar a Goear i per últim he enganxat l'enllaç al blog.
">
">

diumenge, 20 de setembre de 2009

Helena a internet.

Soc l'Helena Vall. Soc una persona que utilitza força sovint l'internet. Faig servir el Facebook casi a diari, encara que sigui només per entrar a mirar les novetats. També tinc fotolog, es diu "miokai153", el renovo cada cop menys perque tinc el Facebook a on també hi puc penjar fotos. Un altre lloc a on tinc una conta es al tuenti, no l'utilitzo casi mai, me'l vaig fer perque una amiga meva el tenia i em va insistir molt perque me'n fes un conta. L'últim que em vaig obrir va ser una conta al youtube perque hi han moltes cansons que magraden penjades i no les vull haver de buscar cada cop que les vull escoltar. M'agrada utilitzar l'internet.