dimarts, 29 de desembre de 2009

COED dia 4 de Desembre.

Descripció:
Les classes es varen iniciar amb 15 recitacions més, en general varen estar molt bé, hi havia qui estava més nerviós o pel menys a qui se li notava més, però en general varen estar molt bé, la gent començava a explicar més contes que poesies, jo hagués preferit recitar un conte però no sabia que es podia. (He d’estar més atenta a classe). La gent que explicava contes no s’entrebancava tant i al explicar una història podien ajudar-se d’un suport corporal. És a dir que es movien amb més gràcia a vegades tot fent veure que eren els protagonistes de la història que explicaven, com deia, en general ho van fer molt bé.
Després vàrem observar dos debats, el primer tractava sobre la obligatorietat dels estudis fins els divuit anys, la gent que anava a favor deien que d’aquesta la població tindria més coneixements i ens igualaríem a Europa, i l’equip en contra exposava que tenim 30 anys de retard en l’educació per culpa de Franco i que amb aquesta llei l’únic que aconseguiríem és que hi hagués més fracàs escolar. El segon debat tractava sobre les noves tecnologies l’escola, l’argument més fort a favor era que les noves tecnologies és el que tenen els nens dia a dia i que per que en facin un bon ús se’ls hi ha d’ensenyar a utilitzar-los. L’argument més important en contra era que els mestres no estan preparats per ensenyar com fer servir les noves tecnologies i que per això no s’hauria de fer.

Reflexió:
Com ens hauríem de preparar el debat? Aquesta ha estat una de les preguntes que m’ha sorgit a la classe d’avui, el fet de que hi hagin tantes persones havent de parlar fa molt difícil el fet d’organitzar-se. Nosaltres que tenim el debat el divendres que bé el que hem proposat és quedar un dia del cap del setmana per preparar el debat. Per a mi el que hauríem de fer és dir els arguments a favor i en contra que té cada equip i després organitzar qui parlarà primer o segon, després per que el debat surti bé ens hem de saber de memòria el que direm, clar que podem disposar d’un bon guió, però crec que per aquesta activitat el més important és parlar al públic, és a dir, tenir molt en compte davant de qui estem fen el debat.
Per que el debat quedi molt bé crec que abans hem de fer com un assaig general, i fer com si estiguéssim fent l’activitat de veritat, d’aquesta manera controlaríem el temps i aniríem més segurs a la hora de parlar.

Aprofundiment:
El debat de si incloure les noves tecnologies a les escoles ha estat molt bé, això m’ha fet pensar que a mi m’ha arribat que moltes escoles si que tenen les noves tecnologies però que no les saben fer servir, fan el mateix que abans feien sobre el paper en un ordinador. Si la inclusió de les noves tecnologies ha de ser aquesta jo estaria en contra. Per una altre banda també hi ha escoles que poc a poc estan incloent les noves tecnologies d’una manera adequada, és a dir, fent servir els ordinadors de manera innovadora i com a reforç de la lliçó principal.
Aquí us deixo una molt bona reflexió sobre les noves tecnologies que he trobat a la pàgina http://www.3cat24.cat/noticia/386603/societat/Una-quarta-part-de-les-escoles-utilitza-les-noves-tecnologies-de-forma-significativa
Una quarta part de les escoles utilitza les noves tecnologies de forma significativa
El nombre d'ordinadors que hi ha a les escoles de l'estat espanyol està a prop de la mitjana europea, però s'utilitzen poc en les classes ordinàries i no se n'aprofita el potencial educatiu. Així ho revela un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, la UOC, presentat aquest dilluns a Madrid. L'informe assenyala que el 26% dels professors utilitza les noves tecnologies a l'aula, el 15% ho fa de forma mensual, el 30%, ocasionalment, i el 29% no les utilitza mai.

Pel que fa a la formació dels docents, un 67% és autodidacta, un 25% ha fet cursos al centre o des de l'administració, un 5% ha fet un curs per iniciativa personal i un 3% va rebre la formació en la carrera.

Segons l'estudi de la UOC, els mateixos docents reconeixen que no sabrien com gestionar una classe en què els ordinadors fossin el centre de treball, tampoc sabrien publicar continguts a internet o ajudar els alumnes a fer treballs que tinguessin una base multimèdia.

Cal canviar la manera d'ensenyar

Pels autors, no n'hi ha prou posant ordinadors a les aules, sinó que s'ha de canviar la manera d'ensenyar.

També he trobat un blog que opinions molt interessants en les quals es poden veure diferents punts de vista sobre el debat de les noves tecnologies a l’aula.

http://www.mundopeque.es/las-nuevas-tecnologias-y-la-educacion

Problemes amb el Power Point.

M'agradaria explicar que per fer aquest exercici he tingut molts de problemes.
Per començar no m'enrecordava gaire com fer l'exercici demanat però amb l'exploració del Power Point ràpidament ho vaig trobar, el verdader problema va ser al haver-ho de penjar al Blog, a casa meu no tinc internet, per això vaig amb el portàtil amunt i avall, com el portàtil tampoc pot agafar l'internet un cop acabats els exercicis al meu ordinador vaig a la biblioteca i ràpidament ho penjo tot a internet. Aquí resideix el problema de penjar el Power Point, pel que es veu a la biblioteca de Girona tenen els ordinadors amb un programa vell de Power Point que no permet fer l'exercici demanat, quan penjo la diapositiva del Power amb l'exercici demanat s'em passa a una versió del Power vell que té aquest ordinador i al intentar que funcioni no va, ho he provat vàries vegades i de diferentes maneres de penjar el Power, finalment he fet un exercici similar per que la voleta se'm mogui.
Intentaré penjar l'exercici correcte però sense internet a casa meu més molt dificil.
Si es vol visitar el meu slideshare us el deixo aquí. Pel menys aquest programa ja l'he aprés a fer servir a la perfecció !

http://www.slideshare.net/helena153

dilluns, 28 de desembre de 2009

Exposicions de territori

Descripció de la Classe d’exposicions de territori de COED.

La classe del 23 de novembre van començar les exposicions de territori. Tothom estava molt nerviós i expectatiu per que no estem acostumats a parlar durant 6 minuts davant de mitja classe.
Els primers de començar han estat l’Àlex i la Laura, han fet l’exposició sobre l’hospitalet i Sant Feliu de Llobregat. Per ser els primers ho han fet molt bé, han fet un bon Power Point amb fotos i explicacions que feien que visualitzéssim més el que ens estaven explicant. Després han expossat la Carlota i la Joana, ens han explicat com a canviat amb el pas dels anys el poble de Begues. Pel que es veu, s’havia donat la casualitat que totes dos tenia família que vivia a aquell poble, i elles hi havien estat molt sovint. A continuació la Judit i en Toni han fet l’exposició sobre les coves de la muntanya de Montserrat. La exposició en general els hi ha sortit molt bé, però la Judit té una veueta molt fina i feia que se la sentís poc.
Per útlim han exposat la Maria i la Clara, que han parlat sobre la historia i la situació geogràfica de Sitges, elles han fet servir el Google Maps per ensenyar a on estàva situat Sitges, m’ha semblat un molt bon recurs.
Quan ells estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, per sort la Lluïsa ens havia donat uns paràmetres pels quals guiar-nos.

Reflexió:
Valorar a un company és molt difícil. Moltes vegades, quan assistim a una conferència o a una classe fins i tot, ens és molt fàcil valorar qui fa les exposicions, però no és el mateix quan és un company, és a dir, quan hi ha un vincle afectiu que t’uneix a la persona a la qual has de valorar, segurament si qui exposes és una persona familiar a tú, estàs més acostumat a escoltar errades verbals i qual l’has de valorar no ho tens en compte, o pel contrari, si el company no et cau bé li veus tots els errors possibles i si fes falta encara més, però nosaltres hem de fer una valoració justa. Jo em pregunta-ho, que és una valoració justa? Com la puc fer? Com puc ser objectiu amb un amic o un enemic? Intentem ser objectius però amb aquest exercici m’he adonat que és molt difícil.

Aprofundiment:
El següent dia de les exposicions de territori em tocarà a mi, pel que he decidit recuperar el llibre Com parlar bé amb públic.
En resum es pot dir:

Per què? L’objectiu: l’orador ha de concretar un objectiu. Aquest objectiu s’ha de transmetre al públic i té vàries maneres de fer-ho:
1. Expondre’l al principi del discurs per deixar-ho molt clar al públic
2. Si es te molt clar, avans de fer la presentación, el fil conductor i quin és l’objectiu, l’objectiu es pot dir al final del discurs.
Qui? El public: El receptor del missatge és el públic. L’orador sa d’informar sobre ell, perque no es el mateix parlar davant d’un príncep que davant dels alumnes de la teva classe. Per aquesta raó s’hauria d’arribar al lloc abans dora i estudiar l’audiència, també es pot portar preparats diferents inicis de la presentación i quan hagis observat el públic tries quin es el més adecuat, per últim pots fer preguntes i demanar opinions, d’aquesta manera fas la presentación més dinámica i copses l’interés de l’audiència.
Què? El guió. Recerca exhaustiva d’idees i de l’argument. Ha d’haver una planificacio prèvia al discurs, en aquesta planificació s’ha d’introduïr vàries parts conctades, però, cada una s’ha de valer per ella mateixa. Les parts han de convergir capa un objectiu final.
Com? Els mitjans: Els mitjans bàsic son: la veu i el llenguatge corporal, els recursos lingüistics i mitjans de suport i audiovisuals. S’ha de triar el mitjà que es vol utilitzar en relació al discurs que volem donar.

Dia 30 de novembre.

Descripció:
La nit abans de la classe l'Ethel Nogués em truca al mòbil per dir-me que hauríem de quedar abans per preparant-se l’exposició i aixís és.
El dia 30 ens tocava fer l’exposició de Territori, és a dir parlar duran 6 minuts d’un tema que en aquest cas era “Les llegendes de Girona”. Encara sort que ens ho havíem preparat abans per que la presentació ens durava una mica més de 7 minuts, per tant vam escurçar-la. La classe l’iniciàvem nosaltres amb la nostra presentació, per sort la classe anterior uns altres companys nostres també havien fet presentacions i sabíem en que havien fallat ells i en que havíem d’anar amb compte. Comencem l’exposició entregant uns tríptics que havíem fet nosaltres a alumnes i professors, més que res per que amb sis minuts teniem molt poc temps per explicar tot el que ens hagués agradat.
Amb bastant nerviosisme a sobre vam començar la exposició, com ho teníem molt ben preparat va ser recitar el que ens sabíem de memòria. Per a mi ens va anar molt bé l’exposició. Vam tenir una bona posició corporal (tot i que estàvem molt quietes.) vam parlar alt i clar i vam poder explicar tot el que volíem amb els sis minuts.
Després van fer la exposició la Sonia Pérez i la Mireia Toro del tema Sant Boi de Llobregat. La Laura Cazorla i L'Helena San José ens van parlar del parc natural de Collserola. I, per acabar, l'Òscar Garcia i el Martí Villegas amb el tema: Les rondalles de Tremp i Berga.
Quan els nostres companys estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, la Lluïsa ens havia dit uns paràmetres per valorar-los.

Reflexió:
Quan estava fent l’exposició hem vaig adonar que és molt important preparar-se abans una exposició (per aquesta raó he posat tant èmfasis a la descripció). Si t’has preparat el que has de dir, saps més o menys el temps que durarà el que diràs, a la velocitat que has d’anar per que duri el temps que tu volies, saps exactament el que has de dir, si tens un guió i tens apuntades aquelles paraules importants i les que a vegades t’encalles, et pots salvar d’un mal moment, d’entrebancar-te, i el que per a mi és més important, preparar-te una exposició et dóna seguretat, que és reflecteix amb una disminució del nerviosisme. Quan em trobava fent l’exposició, al començament estava molt nerviosa, atacada, tenia malt de panxa i tot, però un cop havia començat a parlar tot es va passar, fins i tot m’he arribat a sentir còmoda.

Aprofundiment:

El tríptic que havíem preparat era el següent:

EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA
En una època en què la pesta era un dels temors col•lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona. Per a evitar els possibles contagis a la resta de la
ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència. I durant tot el temps en que els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ. Per a recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos.
EL CUL DE LA LLEONA
La Lleona. Durant molts anys va estar instal•lada al carrer de Calderers una altra columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó. No es coneix el seu significat, però es creu que podria ser una mena de reclam de l'anomenat "Hostal de la Lleona" situat allà mateix en temps passats.
El cas és que una part de la columna estava clavada al terra del carrer i això feia que, estirant-se una mica, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l'animaló. Aquest ritu
ciutadà, tenia confuses significacions, mig eròtiques mig escatològiques, però en tot cas sembla ser que era garantia de que qui ho feia, o mai se n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria indefectiblement a visitar aquesta meravellosa ciutat. Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat, finalment, per la tradició ciutadana.
LA MAJORDOMA DE SANT NARCÍS
Llegenda de nova creació, ideada per Carles Vivó, afegida a l'imaginari popular com a una llegenda
més.
La Majordoma era una tia-àvia de Santa Afra que va acompanyar el bisbe quan va venir a viure a Girona. La Majordoma era una dona de més de cent anys immensament grassa, presumida i xafardera. Era una bona cuinera i coneixia bé les arts esotèriques. Anava vestida amb vestits de colors llampants i
picarols per fer notar el seu pas. Una vegada que es va enfadar molt, provocà que totes les esglésies de Girona quedessin plenes de teranyines amb unes aranyes immenses. Un dia, degut a una irreverència cap a Sant Narcís, aquest li va retirar els poders convertint-la en la riota de la ciutat, fins que un bon dia, va tenir una visió que preveia el martiri i mort de Sant Narcís i Sant Fèlix. Quan els seus pressentiments es van fer realitat, la Majordoma es va tornar humil i es va dedicar a tenir cura dels malalts i desvalguts. Poc abans de morir, va fer encendre un foc davant de la porta de la Catedral i va inventar la sopa de menta. Els gironins que al morir la majordoma van carregar el seu cos van quedar admirats ja que a pesar de la seva grandària pesava menys que un pardalet. LA BRUIXA DE LA CATEDRAL.
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona una dona dedicada al diabòlic art de la bruixeria que per mostrar el seu odi a tot el que fos religiós, acostumava a llançar insults i
pedres contra la Catedral.
Un dia durant la processó del Corpus va apedregar el pas i es va sentir una veu divina que li va dir: " Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs. "...
La bruixa es va convertir en pedra i va ser col•locada a la Catedral de Girona com a gàrgola perquè de la seva boca no sortissin insults sinó l’aigua neta de la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués veure el cel.
LA COCOLLONA.
Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel•la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d'on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de sol.

Softcatalà.

A la Marta Pintos, a la Alba Mayol i a mi ens va tocar explicar el Softcatalà. Vam utilitzar un Power Point com a reforç a la nostre presentació del programa però ningú se'l va enviar i l'hem perdut. Per aquesta raó faig un petit resum del que vam explicar.

Qui és Softcatala?
oftcatalà és una associació sense ànim de lucre, registrada des del 1998 com a tal a Mallorca, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Tot i estar registrada a Mallorca, Softcatalà desenvolupa la seva activitat arreu dels Països Catalans amb normalitat.

Softcatalà està formada per estudiants, professionals i usuaris que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques: enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera altruista.

Quin és el seu propósit?
La missió de Softcatalà és fomentar la presència i ús del català en qualsevol dels àmbits de les noves tecnologies (TIC).

Què fa Softcatalà?
Actualment, Softcatalà està treballant en les àrees següents:
* Organitzar el desenvolupament, la traducció i la distribució de programari en català, com ara tots els programes que hem traduït.
* Crear les eines necessàries, tant informàtiques com lingüístiques (els documents tècnics, el Recull de termes, la Guia d'estil, la memòria de traducció, etc.), per tal que qualsevol usuari pugui fer traduccions al català i els desenvolupadors de programes puguin adaptar els seus programes a la nostra llengua.
* Crear un punt de trobada per a tots els usuaris i usuàries que cerquen productes en català, necessiten ajuda tècnica, o, simplement, volen intercanviar experiències (al nostre web).
* Donar a conèixer als usuaris de parla catalana les noves tecnologies en la seva llengua, com ara el GNU/Linux, el programari lliure, o altres iniciatives.

S'ha de pagar per fer servir Softcatalà?
Els membres de Softcatalà fan la seva feina de forma altruista. Per cobrir les despeses, Softcatalà ven samarretes i inclou publicitat al seu lloc web. Softcatalà no ha demanat ni ha rebut mai cap subvenció, ni té quota de soci.

Informació extreta de: http://www.softcatala.org/
Si es vol accedir a la pàgina web és la pàgina que està indicada adalt.

Dimecres 9 de desembre.

Seminari

La classe va començar amb les exposicions del segon dia de pràctiques, el dia 17 de novembre que vam anar a una escola guiats per un alumne de tercer. Les exposicions les van fer la Marta de l’escola Sadako, la Mónica de l’escola Pia Sabadell i la Blanca de l’escola Ipsi. A la hora de fer les exposicions totes es van recolzar amb un Power Point per exemplificar el que deien amb fotos.
A continuació em va tocar llegir amb veu alta una part d’un llibre. Vaig escollir “Luna nueva” de Stepenie Meyer, és un llibre que quan me’l vaig llegir per primera vegada no em va agradar gaire, el llibre explica la història d’una noia a la qual l’ha deixat l’amor de la seva vida, és a dir, explica una depressió. No em solen agradar els llibres lents i que expliquen com algú supera un trauma molt fort, però un cop me’l vaig acabar em vaig rellegir algunes pàgines que m’havien agradat molt, i poc a poc li vaig anar agafant afecte, a la classe vaig llegir el fragment que ve immediatament després de que el noi trenqui la relació, és una conversa amb el seu pare. La lectura era amb castellà i jo que sempre parlo amb català em va costar una mica de llegir amb veu alta. A la meva valoració se’m va dir que se’m notava molt l’accent català, que llegia molt lenta per no equivocar-me ni entrebancar-me, però que avia tingut una bona postura corporal i una bona entonació. Després va llegir en Pau Nin, ens va llegir un fragment de l’inici del llibre “El petit príncep” de Antonie de Saint-Exupéry, ell va llegir molt bé, va tenir una valoració molt positiva.
Un cop vam acabar l’activitat de llegir amb veu alta vam realitzar una activitat per descriure com era l’escola que havíem anat a veure el dia 19 de novembre, L’activitat consistia en que durant 3 minuts expliquéssim tot el que poguéssim a un company i un cop passat aquest 3 minuts busquéssim un altre company i féssim el mateix, aquest procés l’havíem de fer 4 vegades. Un cop havíem acabat l’Annabel elegia una escola i les 4 persones a les quals els hi havien explicat aquella escola havien de dir tot el que sabien. D’aquesta manera tots escoltàvem totes les escoles. Les escoles a les quals van anar els meus companys van ser les següents: Costa i Llobera, El Puig, Sadako, Estel Guinardó, Virolai, Pompeu Fabra, Pia Moià, Arc iris i Dolors Moncerdà. Per finalitzar l’activitat l’Annabel ens va preguntar que quina característica tenien totes les escoles, la nostre resposta va ser que totes les escoles eren obertes i que tenien molta relació amb les famílies i la ciutat
Reflexió:
Aquest dia m’ha servit per adonar-me que haig de perdre la vergonya a llegir amb públic per que és un fet que fa que se’m noti insegura alhora de dur a terme qualsevol activitat de cara al públic.
També a estat molt divertit veure com es pot exposar una experiència de vàries maneres. La primera a estat l’exposició de la Blanca, la Monica i la Laura que ens han explicat la seva experiència am l’ajuda d’un Power Point i la següent manera ha estat com hem exposat les escoles del dia 19 de novembre, les dos maneres ens han servit molt per que ens ha fet pensar en les seves experiències i comparar-les amb les nostres, és com si haguéssim visitat totes les escoles.

Escola Itaca

moviment!

Seminari 4 de desembre

SEMINARI:
Quan tots estem en silenci l’Ethel comença a llegir el primer capítol de “El mundo amarillo” d’Albert Espinosa, aquest és un d’aquells llibres que et fan pensar, el capítol explica com una noia s’enfronta a la pèrdua d’una cama, diu que s’ha de despedir i que per aquesta raó li farà una festa a on convidarà tothom que tingui qualsevol relació amb la seva cama, i ho fa, es despedí tan bé de la cama que després, un cop ja no la tenia, la noia no va tenir cap problema psicològic, al contrari, estava contenta per que no tothom podia dir que tenia una cama al cementiri! És una bonica historia, molt ben llegida per l’Ethel, les seves valoracions van ser molt bones, realment amb aquella lectura ens va introduir a tots a la història que estava explicant, llegia alt, clar, amb bona postura, ni molt ràpid ni molt lent, sense entrebancar-se i amb una expressió oral molt bona.
L’Ari va ser la següent en llegir, va llegir “ La força de voluntat” de Quim Monzó, era una lectura bonica també, parlava d’una persona que volia fer parlar a una pedra, era un text bastant irònic, fer parlar una pedra, Qui pretén que una pedra parli? Doncs aquesta persona feia l’impossible per que la pedra digués “Pa” la síl•laba més fàcil de pronunciar, finalment al veure que la pedra no diu res la llença i al caure es trenca fent un soroll que recorda a un “Pa” també va ser una lectura molt bonica i molt ben llegida, l’Ari de seguida ens va introduir a la història, fent canvis d’entonació i parlant alt i clar.
Més tard en Pau la l’Ari i la Blanca ens van fer l’actualitat educativa, avui l’article escollit va ser “Porque ya no puedo más” del diari ABC. Era un article escrit per una professora d’una escola, estava firmat, és a dir que tothom podia saber qui l’havia escrit. L’article era la crítica cap a les escoles públiques, explicava que allà no hi havia respecte i que s’hi havia de fer algo per evitar les situacions de violència que arribaven a passar. D’aquí surten moltes qüestions com: El mestre té prou autoritat? L’estat pot fer alguna cosa per que el mestre tingui més autoritat? És culpa del mestre el fet de no tenir autoritat? La família té alguna cosa a veure amb l’autoritat? Cada persona tenia respostes diferents, finalment a l’únic consens que vam arribar era que cada cas era diferent i que les famílies tenien molt a veure.
Després l’Elena, la Laura i en Javier van explicar les escoles que havien visitat amb els companys de tercer curs però no els he pogut escoltar per que m’havia d’anar una mica abans d’hora de classe.

Cibernàrium

CIBERNÀRIUM
El Cibernàrium es troba al parc tecnològic de Barcelona nova, és un centre d’alfabetització digital orientada a les competències professionals.
En el Cibernàrium hi ha tres líneas d’activitats:
- Inicia Internet
- Créixer amb Internet
- Itineraris d’informació.
Aquestes activitats estan dirigides a tots els ciutadans a partir de 16 anys. Són càpsules de curta durada (1h-4h) i d’una gran varietat d’horaris per fer classes, hi ha 80 activitats diferents que solen durar dos sessions, no són activitats d’aprofundiment.
Amb aquest projecte es vol dur a terme la divulgació tecnològica, es a dir que moltes persones accedeixin als continguts generals de la tecnologia.
En el Cibernàrium ens han explicat que al llarg de la historia les escoles han anat canviant. Al començament hi havia l’escola filosòfica: el professor té una filosofia, una ètica i un model de vida. Es creu que el diàleg i l’escriptura són les millors formes de comunicació, són escoles del llibre sagrat, es a dir que en aquest llibre hi ha una revelació divina i de molta importància, s’estudia del llibre, amb repetició i memòria. Per començar una professió s’havia d’entrar a un gremi i aprendre del mestre.
Després hi havia l’escola burgesa: era una escola a on hi havia una disciplines civil i filosofia nacional.
L’escola reserva era per a la societat de l’espectacle, tenia una cultura occidental i de comunitat.
Les fàbriques del coneixement eren centralitzades, burocràtiques i homogeneïtzadores.
L’escola fins ara havia aixecat uns murs, d’aquesta manera estava separada de la ciutat i la societat i aconseguien que el professor fos el que ensenyés i que la seva paraula fos la millor.
Hi ha un canvi històric: En la actualitat aquests murs han caigut i l’escola està lligada a la societat i a la ciutat, els nens que van a l’escola tenen coneixements previs i tot gràcies a les noves tecnologies, per això l’escola s’ha d’avançar i equipar amb equips audiovisulas i Internet, a les escoles se’ls hi ha d’ensenyar a com fer servir aquesta tecnologia i informació.
Un cop feta aquesta explicació ens van fer un qüestionari que consistia en que ells ens presentaven tot de programes com Google, el Blog, Google Maps, Picassa, etc, i nosaltres havíem de dir si els havíem fet servir o si els coneixíem, el resultat va ser que tothom només coneixia el 10% dels programes esmentats menys el nostre professor de GTIC que coneixia entre un 50 i 60 % . És a dir, que hi ha una ignorància general molt gran. Ens van explicar un parell de programes, el VOZ ME: És un programa de lectura per invidents i el APROBBO o iGoogle que són per personalitzar el nostre escriptori general.
WEB 2.0.
La Web 2.0 vol dir que hi ha una gran democratització del accés a la informació, hi ha un gran fons documentat.
La democratització real de la participació amb la Red. És a dir, que tothom que vulgui pot crea pàgines web a on pot informar a la gent. Això té una part positiva i una negativa, la positiva és que hi pot haver molta més informació i la gent es pot expressar, la negativa és que la gent pot penjar coses que no siguin veritat.
La web 2.0 és la transició de las webs tracionals a la webs d’usuaris.
Web 1.0 / Web 2.0
Lectura. / Lectura- escriptura.
Pàgina. / Missatges, articles, post...
Estàtic. / Dinàmic.
Navegador. / Navegador, lector RSS.
Client- servidor. / Serveis web.
Webmasters. / Tots.
“Greeks” / Aficionats.

La Web 2.0:
- Confia amb els seus usuaris.
- Potencia les experiències.
- Permet jugar, provar...
- El comportament de l’usuari n o està predeterminat.
- El software millora a partir del seu ús.
- Dóna dret a barrejar.
- Està en millora eterna.
- Imposa la cultura de hacker.
La web 2.0 és de la gent, ens obliga aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar, innovar...

Seminari 25 de novembre

DESCRIPCIÓ CLASSE:
Comencem la classe amb una lectura amb veu alta que ens fa l’Àngel, ens llegeix un tros de “Els pilars de la terra” La seva lectura es correcte pel meu gust però al ser un llibre a on a penes hi ha punts i comes la lectura queda com molt seguida i amb una sensació de que li faltés l’aire. Quan l’Àngel ha acabat de llegir, comença la Laura, ella ens presenta un llibre anomenat “La reina de la casa”, la Laura ens fa una lectura amb veu alta, molt bona entonació, és una lectura fluida i fàcil de seguir. Un cop finalitzada aquesta activitat fem l’actualitat educativa que consisteix en que dos persones recullin totes les noticies que trobin sobre l’educació i en triïn una, la més representativa, llavors s’ha d’explicar a tota la classe i fer una breu reflexió. Avui han fet l’actualitat educativa la Marta i l'Eva sobre "La segregación escolar serà un problema de futuro para Catalunya", es forma un debat sobre la immigració a les aules.
Després d’aquest debat parlem una mica sobre la setmana de pràctiques.
Aquesta setmana se’ns va distribuir de la següent manera: dilluns vam haver d’assistir a una conferencia de l’Eulalia Bosch del tema “Fer de mestre”, un cop acabada aquesta xerrada havíem d’anar ràpidament al Cibernàrium, on ens van fer una xerrada sobre les noves tecnologies i la web 2.0. El dimarts havíem d’anar a una escola acompanyant a una noia de tercer que estigués en un col•legi de pràctiques, cada persona anava a una escola i amb un alumne diferent, a mi em va tocar anar a l’escola Itaca amb la Núria Morente. El dimecres havíem d’anar o a un Casal (el Casal de St. Roc o el Casal del Rabal) o a la Masia del Barça, a mi em va tocar anar a la masia, el dijous havíem de visitar un centre educatiu escolar, jo vaig anar al CEIP Aurò amb la professora Montse Augazil. Per últim el divendres havíem de visitar un espai d’interès públic, nosaltres el podíem triar, jo vaig escollir el Museu del Cinema que està a Girona i està a prop de casa meu i a més a més i he assistit com alumne quan era petita. Un cop tothom havia explicat el que li havia resultat més positiu o més negatiu vam haver de fer una valoració sobre el paper puntuant-ho, per a que la universitat sabés si ens havia agradat.
Els últims tres quarts els vam passar parlant sobre la primera activitat, la conferencia sobre l’Eulàlia Bosch. Els trets més importants que vam veure va ser que en la seva conferència l’Eulàlia havia parlat molt sobre que els nens creixen i que per aquest motiu sempre estan canviant, els nens són estrangers a la vida i per aquesta raó els mestres els han d’ajudar a trobar el seu lloc al món. Un altre tema que l’Eulalia va resaltar va ser l’any Cerdà, ens va fer una mica de publicitat sobre una pàgina web i ens va explicar que l’escola actua al marc d’una ciutat, s’hi relaciona i interactuen. També dóna gran importància a l’art, ens va passar un vídeo d’un ballarí que ensenyava als nois a expressar-se amb el seu cos, també ens ensenya jocs d’imatges i metàfores.
La valoració del nostre seminari va ser que la conferència havia estat bé però que el títol “Fer de mestre” no era adient a la xerrada. Per una altre banda la seva expressió oral havia estat molt bona però la seva expressió gestual era casi inexistent ja que havia estat tota l’estona asseguda darrera una taula.
REFLEXIÓ:
En aquesta classe de seminari hem fet moltes coses, la primera ha estat la de llegir en públic. Llegir en públic és una activitat que jo encara no he fet i em preocupa molt per que em fa molta vergonya i no se’m dóna molt bé, gràcies a aquestes classes he arribat a aprendre algunes coses com pot ser: tenir una postura corporal correcte, es a dir, amb l’esquena recta i la cara separada del llibre; no voler anar molt ràpid per que sinó tens més probabilitats d’equivocar-te, també s’ha de vigilar amb els canvis d’entonació, és molt més comprensible una lectura si el que llegeix va canviant la seva entonació en els moment de preguntes o d’exclamacions.
La segona part de la classe, la descripció i valoració de la conferència de l’Eulàlia m’ha servit per donar-me compte de que escoltant la mateixa conferència totes les persones del seminari han escrit coses diferents, tots hem pensat que hi havia coses més important que d’altres i potser el que per mi era important per una altre persona no, i després d’una explicació ella o jo ens donàvem compte de que teníem o no raó, això vol dir que tothom agafa apunts de diferent manera i que per uns està bé per altres potser no.

CURT !! Friends...???

dimecres, 16 de desembre de 2009

11 de novembre.

Seminari:

Com cada dimecres estem a la classe de seminari, avui la classe comença amb la lectura amb veu alta que ens fa la Marta, ens llegeix “El curiós incident del gos a mitjanit”. Per mi ho fa molt bé però potser llegeix massa ràpid, soposo que estava nerviosa i que volia acabar de llegir com més aviat millor, ho tinc present per quan em toqui llegir a mi, hauré d’anar amb conte la velocitat.
Després parlem una mica de la setmana de pràctiques, l’Annabel ens pregunta si la nostre alumna de tercer, que ens ha d’acompanyar a una escola el segon dia de pràctiques, ens ha respòs el mail de presentació que li havíem enviat. Curiosament a mi no me l’ha tornat, estic bastant preocupada per que no sé absolutament res d’ella, per sort o per desgràcia la Cristina està amb la mateixa situació que jo. L’Annabel ens diu que si el dilluns següent no sabem res de la alumne assignada que li diguem que ella s’hi ficarà amb contacte.
Després passem a veure les revistes educatives de Catalunya. Havíem de fer un informe amb parelles de les revistes educatives que hi havia a Catalunya. Jo vaig fer el treball amb l’Ethel, i la nostre metodologia va ser fer l’informe sobre 4 revistes representatives de Catalunya. Cada una d’elles explicava l’estructuració de la revista, que s’implicava en el treball i els trets més importants. Cada grup ho havia fet d’una manera diferent. Hi ha qui havía explicat més a fons un parell de revistes, hi ha qui en va explicar moltes molt per sobre, nosaltres estàvem a l’entremig.
Si ara hagués de fer un altre cop aquest treball crec que el faria d’una manera diferent, l’estructura seria més senzilla, explicaria més revistes i els seus trets generals. Tot i això estic contenta del meu treball.

CROOK

Charles Crook que planteja quatre models d'ús de la tecnologia i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.

- Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
Un exemple seria fer un dictat amb el programa de l'ordinador Word. Algú li recita un text a l'alumne, ell ho escriu i l'ordinador fa la feina del professor, és a dir, corregir les faltes d'ortografia (amb un programa que té integrat el Word). D'aquesta manera es veu l'ordinador com un professor que ensenya el que està ben escrit a l'alumne.

- Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
Un bon exemple de l'ordinador com alumne és el programa LOGO. És un programa a on l'alumne li diu el que ha de fer una tortuga i la tortuga ho fa, d'aquesta manera l'alumne inventa i crea les seves regles mentres de manera inconcient va aprenent, al ser l'alumne qui li diu a l'ordinador el que ha de fer i l'ordinador apren noves regles, l'ordinador es transforma amb alumne.

- Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
El programa que pot identificar-se amb aquesta metàfora seria el Crayon Physics. És un programa a on l'alumne pot maniplar diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Entenem un simulador com un programa tutorial que guia l'aprenentatge per via que els alumnes descobreixin.

- Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
Com exemple es pot ficar qualsevol pàgina web a on poguem trobar l'explicació gràfica i visual d'algun aspecte i després jocs per aprofundir el tema.
La caixa d'eines ha de ser un reforç pel professor. Gràcies a aquests programes podem tenir una visió indirecte d'algo que no podriem veure.
A qualsevol d'aquestes pàgines podem trobar fotos d'instruments o de qualsevol producte al qual no hi podem accedir fàcilment.
L'ordinador com una eina fa que completem les nostres experiencies i els nostres punts de vista.

COED. Dia 13 de novembre.


Descripció, reflexió i autoavaluació:

Avui és divendres, i com cada divendres a classe de comunicació oral, escrita i digital es fan 15 recitacions, la peculiaritat del dia d’avui és que em toca a mi fer la recitació, sé que seré de les últimes persones de fer-ho i això em fica dels nervis. La gent que va abans de mi ho fa molt bé, no sé si alegrar-me’n per que amb lo nerviosa que estic a mi no em sortirà tan bé.

Per fi em toca a mi, surto nerviosa a davant de tota la classe i interiorment em dic que em sé la poesia, si em sé la poesia que em pot passar de dolent? Doncs casi tot el que va passar, no sé si varen ser els nervis o que va passar però de sobte em vaig quedar en blanc, pitjo, em sentia sola, a davant de tota la classe, em varen començar a tremolar els peus, les mans, tot el meu cos, la veritat és que em semblava que el terra se’m movia. No recordo cap moment a la meva vida que tingués tals nervis, la conseqüència va ser que la recitació va sortir malament. Vaig estar mirant al terra, la veu era fluixa i tremolosa, quan no mirava el terra mirava el paper, que venia després de l’estrofa que estava recitant? Quin horror, volia sortir d’aquella situació, miro a la gent i veig com una amiga meva em fa unes senyals estranyes, què volen dir? Que aixequi la veu? Que camini endavant? Entre entrebancs i balbuceigs acabo de recitar, crec que tot i que per a mi se m’ha fet etern la poesia a durat menys temps del que hauria d’haver durat. Casi corrents vaig al meu lloc a escoltar com en Martí recita el seu poema. Gràcies a l’incident de que la meva amiga em fes senyals em vaig adonar que moltes vegades si la persona que està a davant exposant i li vols transmetre alguna cosa, es pot fer molt difícil, i encara pot ser pitjor, el millor és deixar que la persona que està a davant ho faci malament una vegada i que quan acabi li pots dir en privat.

Un cop les recitacions van finalitzar és va iniciar el debat, tractava sobre l’escola privada i l’escola pública, l’equip en contra estava format per en Carles Costa, l'Àngel Carrillo, el Javier Garcia, l’Àngel Carrillo, i la Marta Pintos. L’equip a favor estava format per l'Esteve Clop,l’Alba Mayol, el Marc Pérez, l’Òscar Valverde i el Pere Mussoll. El mediador era el Macià Bagur. El debat a estat molt correcte, el temps ha estat casi perfecte i tots es sabien molt bé el que havien de dir i quan ho havien de dir.

dijous, 3 de desembre de 2009

WebQuest

La WebQuest és una metodologia per ensenyar per internet, és a dir, és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Aquest model permet que l'alumne elabori el seu propi coneicement al temps que porta a terme una activitat, també li permet navegar per internet fent una feina i que faci servir el seu temps per apendre, utilitzant, interioritzant i transformant la informació, no tan sols buscant-la.
El Webquest sol estar format per una introducció (es diu el que es farà i s'adelanta informació), la part de "La feina" (és el resultat de l'activitat que estant portant a terme)
, el procés (explicació de com han portat a terme la seva Webquest), els recursos (s'esmentent tots els recursos fets servir), evalució ( els nois s'autoavaluen), conclusió (és a on fiquen tot el que han aprés i el que han extret de la webQuest).

http://www.aula21.net/tallerwq/index.htm

Jo he triat aquesta Webquest. És una webQuest per disenyar una Webquest. L'he trobat curiosa i per això l'he triat.
Està molt ben fet i introdueix tots el aspectes esmentats anteriorment.

Jo crec que la WebQuest és una molt bona manera per que els nens interactuin d'una manera constructiva amb internet. D'aquesta manera aprendran a llegir i entendre, i a redactar amb les seves paraules, per després explicar el que han fet i treure'n les seves própies conclusions.
Crec que és un bon treball i molt complert.

Projecte telemàtic.

DESCRIPCIÓ:

--> He triat el projecte telemàtic de: La formiga matemàtica.

En aquest projecte es proposa:
- Entre totes les escoles interessades en participar en la Formiga matemàtica formaran formiguers de tres o quatre escoles.
- Cada formiguer es treballarà independentment.
- Es faran tres intercanvis. Segons Calendari.
- Les escoles integrants del formiguer hauran de preparar una activitat matemàtica de càlcul, lògica o de problemes segons calendari.. (D'una extensió d'entre un i cinc fulls).
- El caire d'aquests exercicis ha de ser divertit i participatiu.
- S'haurà d'enviar aquesta activitat a les adreces de les altres escoles del teu formiguer, i també una còpia a l'adreça del gran FORMIGOT matemàtic. Així, cada escola rebrà tres o quatre activitats diferents, les haurà de resoldre durant el període de temps d’un l’intercanvi a l’altre, a mesura que les tingueu solucionades, es podran enviar a l'escola remitent adjuntant un petit comentari sobre les dificultats observades en l'exercici.
-El gran FORMIGOT matemàtic proposa un problema cada 15 dies.

--> hi han les següents escoles: CEIP castellets, narcís montoriol, propesteritat, oriol martorell, turó blau, lavínia, santa eulàlia, sant jordi, escolania de montserrat. estel vallesca.

--> Apart dels jocs que s'envien tenen jocs entre ells, ( http://www.jocsweb.cat/cattang/index.htm ), un xat i un fórum.

ENLLAÇ amb el projecte:

http://acte.xtec.cat/~scapella/formiga9/formigaE7/curs2005.htm

VALORACIÓ:

Em sembla que es una manera molt bona per a motivar els nens a les matemàtiques. Si aquest projecte es fa com algo divertit els nens seran els que tinguin ganes d'investigar i de trobar la solució al problema, l'intercanvi de problemes entre escoles pot ser molt enriquidor per que d'aquesta manera es poden veure diferentes maneres de treballar de diferents col·legis.
Aquest progecte en concret em sembla molt ben fet, ben estructurat i ben portat a la pràctica.




dimecres, 2 de desembre de 2009

Recitacions.

Descripcio del 6 de novembre.
Aquest dia començen les recitacions, el nerviosisme es respira a l'aire i tothom va preocupat per que la poesia es massa curta. Aquell dia es van recitar rondalles, contes i fins i tot una part de la novel·la "La plaça del diamant".
La majoria de la gent o va fer molt bè, van haver-hi dos persones que per culpa del nerviosisme van haver de parar i deiar-ho per més tard, però la majoria de la gent ho va fer molt bè, se l'hi notava molt poc el nerviosisme i es com si tots de cop haguéssin fet classes de teatre.

Aprofundiment:
Un poema que em va agradar molt va ser el de l'Alex que va relatar els collarets de llum. Avans d'entrar a la classe per treure's el nerviosisme de sobre me'l va relatar a mi sola i ja de per si em va agradar molt i quan el vaig tornar a sentir encara més, aixís que el vaig buscar per llegir-me'l més atentament. És un poema de Miquel Martí i Pol que diu així:

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina

Un estel petit
obre l'ull i parla:
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?

--On serà l'amor?
--fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.

I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d'adorm
tot és de joguina.

Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.

Se'n reiuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remoós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Reflexió:
Pensava que les recitacions en general anirien més malament però m'he adonat que els nervis es poden controlar, jo estic molt espantada per aquesta activitat ja que tinc el "trauma" de que quan era petita havia de recitar un poema de Nadal a davant de tota la família i em vaig bloquejar, això fa que li tingui molta por a aquesta activitat i veure com els altres alumnes l'han afrontat i l'han superat m'ha donat forces per intentar-ho sense tanta por.
Recitar un poema no és com llegir un llibre, li has de donar una bona entonació, hi havia molt de canvi amb la gent que potser es sabia molt be el poema però no li donava una bona entonació que no a l'inrevés, l'Ethel va fer un poema també molt bonic que la primera vegada que el vaig sentir casi memociono de lo bé que ho va fer.
La meva conclusió es que potser val més en aquesta exposició com ho recites que no el que recites.

Exposició del Qui ets tu?

Descripció de la classe de 9-11-09

Avui hem fet una exposició de com hem treballat el qui ets tu? la metodologia i el procés que hem seguit. La exposició havia de durar 2 minuts i es cronometrava.
Només entrar a la classe el que hem fet és penjar les fotografies que haviem portat a la pissarra amb "blutag" . Un cop tots al nostre lloc la Lluïsa ens diu que ja podem començar per ordre de llista.
Les dos primeres presentacions es van fer curtes, parlàven molt ràpid i el guió se'ls va quedar petit, després la Lluïsa va criticar les fotos, en positiu i en negatiu, va dir que les fotos les haviem d'haver fet nosaltres, per tant les fotos de quan erem petits no servixen, van anar passant persones i cada cop o feien millor, al final em va tocar a mi.
Portava el següent guió fet (una mica més esquematitzat, aquí està explicat perque sinó potser no s'entendria):
- La foto és de l'Ethel.
- Al començament li volia fer a la Mireia, però li feia l'Alba Casals.
- Vaig decidir fer-li a l'Alba Mayol, però un dia que vam quedar per fer un curt per GTIC se'n va anar just acabar el curt i no ens vam poder fer fotos.
- Com ens vam quedar amb l'Ethel i una càmara de fotos finalment la vaig fer a ella.
- Sempre anem juntes al metro perque vivim molt aprop.
- En el qui ets tu està ficat com és l'Ethel segons el que ella m'ha explicat i el que he vist amb el que portem de curs.
- La seva frase cèlebre: "Es que sóc taaaan feliç!"

Aprofundiment:
M'agradaria parlar sobre les notes que ha d'agafar un bon orador segons el llibre de Com parlar bè amb públic per que em va semblar molt interessant.
-> El bon orador és un improvisador que utilitza unes bones notes que formen el guió complet i les alternatives previstes per les diferents fases de l’exposició. També prepara uns materials adreçats al públic (apunts, transparències, gràfics...) que donen suport a la seva presentació.
Aquestes notes contenen:
· El guió complet
· Ampliacions dels apunts
· Acudits i anècdontes per explicar
· Possibles respostes a preguntes que pugui fer el públic.

Reflexió:
La primera reflexió que vaig fer en mig de la classe mateix va ser que si es volia fer una bona presentació s'havia d'haver-ho practicat avans i portar un bon guió. Amb aquestes dos coses la exposició casi et sortia sola, pel menys jo estava bastant nerviosa, només de pensar que tenia un cronómetre allà apuntant per segons el temps que parlava, el fet de saber que tens un cronómetre però tu no veure en lloc quan de temps portes parlan fa que encara et fiquis més nerviós, pel menys jo, d'aquí prové la importància de preparar-s'ho avans, si t'ho has preparat vas més segur i el discurs et surt millor. A mi el discurs em va durar dos minuts tres segons, i em vaig sentir cómode parlan, vaig tractar la frase cèlebre de la Ethel com una anècdota divertida al final del meu discurs i tothom va riure una mica, això va crear un bon ambien i vaig acabar el discurs amb bon sabor de boca.
La activitat em va agradar molt, per que apart de fer-te conèixer una mica els teus companys et feia enfrontar-te a aquella por de parlar a davant de tots els teus companys i la professora i amb una dificultat afegida, el temps.