dilluns, 28 de desembre del 2009

Seminari 4 de desembre

SEMINARI:
Quan tots estem en silenci l’Ethel comença a llegir el primer capítol de “El mundo amarillo” d’Albert Espinosa, aquest és un d’aquells llibres que et fan pensar, el capítol explica com una noia s’enfronta a la pèrdua d’una cama, diu que s’ha de despedir i que per aquesta raó li farà una festa a on convidarà tothom que tingui qualsevol relació amb la seva cama, i ho fa, es despedí tan bé de la cama que després, un cop ja no la tenia, la noia no va tenir cap problema psicològic, al contrari, estava contenta per que no tothom podia dir que tenia una cama al cementiri! És una bonica historia, molt ben llegida per l’Ethel, les seves valoracions van ser molt bones, realment amb aquella lectura ens va introduir a tots a la història que estava explicant, llegia alt, clar, amb bona postura, ni molt ràpid ni molt lent, sense entrebancar-se i amb una expressió oral molt bona.
L’Ari va ser la següent en llegir, va llegir “ La força de voluntat” de Quim Monzó, era una lectura bonica també, parlava d’una persona que volia fer parlar a una pedra, era un text bastant irònic, fer parlar una pedra, Qui pretén que una pedra parli? Doncs aquesta persona feia l’impossible per que la pedra digués “Pa” la síl•laba més fàcil de pronunciar, finalment al veure que la pedra no diu res la llença i al caure es trenca fent un soroll que recorda a un “Pa” també va ser una lectura molt bonica i molt ben llegida, l’Ari de seguida ens va introduir a la història, fent canvis d’entonació i parlant alt i clar.
Més tard en Pau la l’Ari i la Blanca ens van fer l’actualitat educativa, avui l’article escollit va ser “Porque ya no puedo más” del diari ABC. Era un article escrit per una professora d’una escola, estava firmat, és a dir que tothom podia saber qui l’havia escrit. L’article era la crítica cap a les escoles públiques, explicava que allà no hi havia respecte i que s’hi havia de fer algo per evitar les situacions de violència que arribaven a passar. D’aquí surten moltes qüestions com: El mestre té prou autoritat? L’estat pot fer alguna cosa per que el mestre tingui més autoritat? És culpa del mestre el fet de no tenir autoritat? La família té alguna cosa a veure amb l’autoritat? Cada persona tenia respostes diferents, finalment a l’únic consens que vam arribar era que cada cas era diferent i que les famílies tenien molt a veure.
Després l’Elena, la Laura i en Javier van explicar les escoles que havien visitat amb els companys de tercer curs però no els he pogut escoltar per que m’havia d’anar una mica abans d’hora de classe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada