Descripció de la classe de 9-11-09
Avui hem fet una exposició de com hem treballat el qui ets tu? la metodologia i el procés que hem seguit. La exposició havia de durar 2 minuts i es cronometrava.
Només entrar a la classe el que hem fet és penjar les fotografies que haviem portat a la pissarra amb "blutag" . Un cop tots al nostre lloc la Lluïsa ens diu que ja podem començar per ordre de llista.
Les dos primeres presentacions es van fer curtes, parlàven molt ràpid i el guió se'ls va quedar petit, després la Lluïsa va criticar les fotos, en positiu i en negatiu, va dir que les fotos les haviem d'haver fet nosaltres, per tant les fotos de quan erem petits no servixen, van anar passant persones i cada cop o feien millor, al final em va tocar a mi.
Portava el següent guió fet (una mica més esquematitzat, aquí està explicat perque sinó potser no s'entendria):
- La foto és de l'Ethel.
- Al començament li volia fer a la Mireia, però li feia l'Alba Casals.
- Vaig decidir fer-li a l'Alba Mayol, però un dia que vam quedar per fer un curt per GTIC se'n va anar just acabar el curt i no ens vam poder fer fotos.
- Com ens vam quedar amb l'Ethel i una càmara de fotos finalment la vaig fer a ella.
- Sempre anem juntes al metro perque vivim molt aprop.
- En el qui ets tu està ficat com és l'Ethel segons el que ella m'ha explicat i el que he vist amb el que portem de curs.
- La seva frase cèlebre: "Es que sóc taaaan feliç!"
Aprofundiment:
M'agradaria parlar sobre les notes que ha d'agafar un bon orador segons el llibre de Com parlar bè amb públic per que em va semblar molt interessant.
-> El bon orador és un improvisador que utilitza unes bones notes que formen el guió complet i les alternatives previstes per les diferents fases de l’exposició. També prepara uns materials adreçats al públic (apunts, transparències, gràfics...) que donen suport a la seva presentació.
Aquestes notes contenen:
· El guió complet
· Ampliacions dels apunts
· Acudits i anècdontes per explicar
· Possibles respostes a preguntes que pugui fer el públic.
Reflexió:
La primera reflexió que vaig fer en mig de la classe mateix va ser que si es volia fer una bona presentació s'havia d'haver-ho practicat avans i portar un bon guió. Amb aquestes dos coses la exposició casi et sortia sola, pel menys jo estava bastant nerviosa, només de pensar que tenia un cronómetre allà apuntant per segons el temps que parlava, el fet de saber que tens un cronómetre però tu no veure en lloc quan de temps portes parlan fa que encara et fiquis més nerviós, pel menys jo, d'aquí prové la importància de preparar-s'ho avans, si t'ho has preparat vas més segur i el discurs et surt millor. A mi el discurs em va durar dos minuts tres segons, i em vaig sentir cómode parlan, vaig tractar la frase cèlebre de la Ethel com una anècdota divertida al final del meu discurs i tothom va riure una mica, això va crear un bon ambien i vaig acabar el discurs amb bon sabor de boca.
La activitat em va agradar molt, per que apart de fer-te conèixer una mica els teus companys et feia enfrontar-te a aquella por de parlar a davant de tots els teus companys i la professora i amb una dificultat afegida, el temps.
Avui hem fet una exposició de com hem treballat el qui ets tu? la metodologia i el procés que hem seguit. La exposició havia de durar 2 minuts i es cronometrava.
Només entrar a la classe el que hem fet és penjar les fotografies que haviem portat a la pissarra amb "blutag" . Un cop tots al nostre lloc la Lluïsa ens diu que ja podem començar per ordre de llista.
Les dos primeres presentacions es van fer curtes, parlàven molt ràpid i el guió se'ls va quedar petit, després la Lluïsa va criticar les fotos, en positiu i en negatiu, va dir que les fotos les haviem d'haver fet nosaltres, per tant les fotos de quan erem petits no servixen, van anar passant persones i cada cop o feien millor, al final em va tocar a mi.
Portava el següent guió fet (una mica més esquematitzat, aquí està explicat perque sinó potser no s'entendria):
- La foto és de l'Ethel.
- Al començament li volia fer a la Mireia, però li feia l'Alba Casals.
- Vaig decidir fer-li a l'Alba Mayol, però un dia que vam quedar per fer un curt per GTIC se'n va anar just acabar el curt i no ens vam poder fer fotos.
- Com ens vam quedar amb l'Ethel i una càmara de fotos finalment la vaig fer a ella.
- Sempre anem juntes al metro perque vivim molt aprop.
- En el qui ets tu està ficat com és l'Ethel segons el que ella m'ha explicat i el que he vist amb el que portem de curs.
- La seva frase cèlebre: "Es que sóc taaaan feliç!"
Aprofundiment:
M'agradaria parlar sobre les notes que ha d'agafar un bon orador segons el llibre de Com parlar bè amb públic per que em va semblar molt interessant.
-> El bon orador és un improvisador que utilitza unes bones notes que formen el guió complet i les alternatives previstes per les diferents fases de l’exposició. També prepara uns materials adreçats al públic (apunts, transparències, gràfics...) que donen suport a la seva presentació.
Aquestes notes contenen:
· El guió complet
· Ampliacions dels apunts
· Acudits i anècdontes per explicar
· Possibles respostes a preguntes que pugui fer el públic.
Reflexió:
La primera reflexió que vaig fer en mig de la classe mateix va ser que si es volia fer una bona presentació s'havia d'haver-ho practicat avans i portar un bon guió. Amb aquestes dos coses la exposició casi et sortia sola, pel menys jo estava bastant nerviosa, només de pensar que tenia un cronómetre allà apuntant per segons el temps que parlava, el fet de saber que tens un cronómetre però tu no veure en lloc quan de temps portes parlan fa que encara et fiquis més nerviós, pel menys jo, d'aquí prové la importància de preparar-s'ho avans, si t'ho has preparat vas més segur i el discurs et surt millor. A mi el discurs em va durar dos minuts tres segons, i em vaig sentir cómode parlan, vaig tractar la frase cèlebre de la Ethel com una anècdota divertida al final del meu discurs i tothom va riure una mica, això va crear un bon ambien i vaig acabar el discurs amb bon sabor de boca.
La activitat em va agradar molt, per que apart de fer-te conèixer una mica els teus companys et feia enfrontar-te a aquella por de parlar a davant de tots els teus companys i la professora i amb una dificultat afegida, el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada