Descripció:
Les classes es varen iniciar amb 15 recitacions més, en general varen estar molt bé, hi havia qui estava més nerviós o pel menys a qui se li notava més, però en general varen estar molt bé, la gent començava a explicar més contes que poesies, jo hagués preferit recitar un conte però no sabia que es podia. (He d’estar més atenta a classe). La gent que explicava contes no s’entrebancava tant i al explicar una història podien ajudar-se d’un suport corporal. És a dir que es movien amb més gràcia a vegades tot fent veure que eren els protagonistes de la història que explicaven, com deia, en general ho van fer molt bé.
Després vàrem observar dos debats, el primer tractava sobre la obligatorietat dels estudis fins els divuit anys, la gent que anava a favor deien que d’aquesta la població tindria més coneixements i ens igualaríem a Europa, i l’equip en contra exposava que tenim 30 anys de retard en l’educació per culpa de Franco i que amb aquesta llei l’únic que aconseguiríem és que hi hagués més fracàs escolar. El segon debat tractava sobre les noves tecnologies l’escola, l’argument més fort a favor era que les noves tecnologies és el que tenen els nens dia a dia i que per que en facin un bon ús se’ls hi ha d’ensenyar a utilitzar-los. L’argument més important en contra era que els mestres no estan preparats per ensenyar com fer servir les noves tecnologies i que per això no s’hauria de fer.
Reflexió:
Com ens hauríem de preparar el debat? Aquesta ha estat una de les preguntes que m’ha sorgit a la classe d’avui, el fet de que hi hagin tantes persones havent de parlar fa molt difícil el fet d’organitzar-se. Nosaltres que tenim el debat el divendres que bé el que hem proposat és quedar un dia del cap del setmana per preparar el debat. Per a mi el que hauríem de fer és dir els arguments a favor i en contra que té cada equip i després organitzar qui parlarà primer o segon, després per que el debat surti bé ens hem de saber de memòria el que direm, clar que podem disposar d’un bon guió, però crec que per aquesta activitat el més important és parlar al públic, és a dir, tenir molt en compte davant de qui estem fen el debat.
Per que el debat quedi molt bé crec que abans hem de fer com un assaig general, i fer com si estiguéssim fent l’activitat de veritat, d’aquesta manera controlaríem el temps i aniríem més segurs a la hora de parlar.
Aprofundiment:
El debat de si incloure les noves tecnologies a les escoles ha estat molt bé, això m’ha fet pensar que a mi m’ha arribat que moltes escoles si que tenen les noves tecnologies però que no les saben fer servir, fan el mateix que abans feien sobre el paper en un ordinador. Si la inclusió de les noves tecnologies ha de ser aquesta jo estaria en contra. Per una altre banda també hi ha escoles que poc a poc estan incloent les noves tecnologies d’una manera adequada, és a dir, fent servir els ordinadors de manera innovadora i com a reforç de la lliçó principal.
Aquí us deixo una molt bona reflexió sobre les noves tecnologies que he trobat a la pàgina http://www.3cat24.cat/noticia/386603/societat/Una-quarta-part-de-les-escoles-utilitza-les-noves-tecnologies-de-forma-significativa
Una quarta part de les escoles utilitza les noves tecnologies de forma significativa
El nombre d'ordinadors que hi ha a les escoles de l'estat espanyol està a prop de la mitjana europea, però s'utilitzen poc en les classes ordinàries i no se n'aprofita el potencial educatiu. Així ho revela un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, la UOC, presentat aquest dilluns a Madrid. L'informe assenyala que el 26% dels professors utilitza les noves tecnologies a l'aula, el 15% ho fa de forma mensual, el 30%, ocasionalment, i el 29% no les utilitza mai.
Pel que fa a la formació dels docents, un 67% és autodidacta, un 25% ha fet cursos al centre o des de l'administració, un 5% ha fet un curs per iniciativa personal i un 3% va rebre la formació en la carrera.
Segons l'estudi de la UOC, els mateixos docents reconeixen que no sabrien com gestionar una classe en què els ordinadors fossin el centre de treball, tampoc sabrien publicar continguts a internet o ajudar els alumnes a fer treballs que tinguessin una base multimèdia.
Cal canviar la manera d'ensenyar
Pels autors, no n'hi ha prou posant ordinadors a les aules, sinó que s'ha de canviar la manera d'ensenyar.
També he trobat un blog que opinions molt interessants en les quals es poden veure diferents punts de vista sobre el debat de les noves tecnologies a l’aula.
http://www.mundopeque.es/las-nuevas-tecnologias-y-la-educacion
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
dimarts, 29 de desembre del 2009
dilluns, 28 de desembre del 2009
Exposicions de territori
Descripció de la Classe d’exposicions de territori de COED.
La classe del 23 de novembre van començar les exposicions de territori. Tothom estava molt nerviós i expectatiu per que no estem acostumats a parlar durant 6 minuts davant de mitja classe.
Els primers de començar han estat l’Àlex i la Laura, han fet l’exposició sobre l’hospitalet i Sant Feliu de Llobregat. Per ser els primers ho han fet molt bé, han fet un bon Power Point amb fotos i explicacions que feien que visualitzéssim més el que ens estaven explicant. Després han expossat la Carlota i la Joana, ens han explicat com a canviat amb el pas dels anys el poble de Begues. Pel que es veu, s’havia donat la casualitat que totes dos tenia família que vivia a aquell poble, i elles hi havien estat molt sovint. A continuació la Judit i en Toni han fet l’exposició sobre les coves de la muntanya de Montserrat. La exposició en general els hi ha sortit molt bé, però la Judit té una veueta molt fina i feia que se la sentís poc.
Per útlim han exposat la Maria i la Clara, que han parlat sobre la historia i la situació geogràfica de Sitges, elles han fet servir el Google Maps per ensenyar a on estàva situat Sitges, m’ha semblat un molt bon recurs.
Quan ells estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, per sort la Lluïsa ens havia donat uns paràmetres pels quals guiar-nos.
Reflexió:
Valorar a un company és molt difícil. Moltes vegades, quan assistim a una conferència o a una classe fins i tot, ens és molt fàcil valorar qui fa les exposicions, però no és el mateix quan és un company, és a dir, quan hi ha un vincle afectiu que t’uneix a la persona a la qual has de valorar, segurament si qui exposes és una persona familiar a tú, estàs més acostumat a escoltar errades verbals i qual l’has de valorar no ho tens en compte, o pel contrari, si el company no et cau bé li veus tots els errors possibles i si fes falta encara més, però nosaltres hem de fer una valoració justa. Jo em pregunta-ho, que és una valoració justa? Com la puc fer? Com puc ser objectiu amb un amic o un enemic? Intentem ser objectius però amb aquest exercici m’he adonat que és molt difícil.
Aprofundiment:
El següent dia de les exposicions de territori em tocarà a mi, pel que he decidit recuperar el llibre Com parlar bé amb públic.
En resum es pot dir:
Per què? L’objectiu: l’orador ha de concretar un objectiu. Aquest objectiu s’ha de transmetre al públic i té vàries maneres de fer-ho:
1. Expondre’l al principi del discurs per deixar-ho molt clar al públic
2. Si es te molt clar, avans de fer la presentación, el fil conductor i quin és l’objectiu, l’objectiu es pot dir al final del discurs.
Qui? El public: El receptor del missatge és el públic. L’orador sa d’informar sobre ell, perque no es el mateix parlar davant d’un príncep que davant dels alumnes de la teva classe. Per aquesta raó s’hauria d’arribar al lloc abans dora i estudiar l’audiència, també es pot portar preparats diferents inicis de la presentación i quan hagis observat el públic tries quin es el més adecuat, per últim pots fer preguntes i demanar opinions, d’aquesta manera fas la presentación més dinámica i copses l’interés de l’audiència.
Què? El guió. Recerca exhaustiva d’idees i de l’argument. Ha d’haver una planificacio prèvia al discurs, en aquesta planificació s’ha d’introduïr vàries parts conctades, però, cada una s’ha de valer per ella mateixa. Les parts han de convergir capa un objectiu final.
Com? Els mitjans: Els mitjans bàsic son: la veu i el llenguatge corporal, els recursos lingüistics i mitjans de suport i audiovisuals. S’ha de triar el mitjà que es vol utilitzar en relació al discurs que volem donar.
La classe del 23 de novembre van començar les exposicions de territori. Tothom estava molt nerviós i expectatiu per que no estem acostumats a parlar durant 6 minuts davant de mitja classe.
Els primers de començar han estat l’Àlex i la Laura, han fet l’exposició sobre l’hospitalet i Sant Feliu de Llobregat. Per ser els primers ho han fet molt bé, han fet un bon Power Point amb fotos i explicacions que feien que visualitzéssim més el que ens estaven explicant. Després han expossat la Carlota i la Joana, ens han explicat com a canviat amb el pas dels anys el poble de Begues. Pel que es veu, s’havia donat la casualitat que totes dos tenia família que vivia a aquell poble, i elles hi havien estat molt sovint. A continuació la Judit i en Toni han fet l’exposició sobre les coves de la muntanya de Montserrat. La exposició en general els hi ha sortit molt bé, però la Judit té una veueta molt fina i feia que se la sentís poc.
Per útlim han exposat la Maria i la Clara, que han parlat sobre la historia i la situació geogràfica de Sitges, elles han fet servir el Google Maps per ensenyar a on estàva situat Sitges, m’ha semblat un molt bon recurs.
Quan ells estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, per sort la Lluïsa ens havia donat uns paràmetres pels quals guiar-nos.
Reflexió:
Valorar a un company és molt difícil. Moltes vegades, quan assistim a una conferència o a una classe fins i tot, ens és molt fàcil valorar qui fa les exposicions, però no és el mateix quan és un company, és a dir, quan hi ha un vincle afectiu que t’uneix a la persona a la qual has de valorar, segurament si qui exposes és una persona familiar a tú, estàs més acostumat a escoltar errades verbals i qual l’has de valorar no ho tens en compte, o pel contrari, si el company no et cau bé li veus tots els errors possibles i si fes falta encara més, però nosaltres hem de fer una valoració justa. Jo em pregunta-ho, que és una valoració justa? Com la puc fer? Com puc ser objectiu amb un amic o un enemic? Intentem ser objectius però amb aquest exercici m’he adonat que és molt difícil.
Aprofundiment:
El següent dia de les exposicions de territori em tocarà a mi, pel que he decidit recuperar el llibre Com parlar bé amb públic.
En resum es pot dir:
Per què? L’objectiu: l’orador ha de concretar un objectiu. Aquest objectiu s’ha de transmetre al públic i té vàries maneres de fer-ho:
1. Expondre’l al principi del discurs per deixar-ho molt clar al públic
2. Si es te molt clar, avans de fer la presentación, el fil conductor i quin és l’objectiu, l’objectiu es pot dir al final del discurs.
Qui? El public: El receptor del missatge és el públic. L’orador sa d’informar sobre ell, perque no es el mateix parlar davant d’un príncep que davant dels alumnes de la teva classe. Per aquesta raó s’hauria d’arribar al lloc abans dora i estudiar l’audiència, també es pot portar preparats diferents inicis de la presentación i quan hagis observat el públic tries quin es el més adecuat, per últim pots fer preguntes i demanar opinions, d’aquesta manera fas la presentación més dinámica i copses l’interés de l’audiència.
Què? El guió. Recerca exhaustiva d’idees i de l’argument. Ha d’haver una planificacio prèvia al discurs, en aquesta planificació s’ha d’introduïr vàries parts conctades, però, cada una s’ha de valer per ella mateixa. Les parts han de convergir capa un objectiu final.
Com? Els mitjans: Els mitjans bàsic son: la veu i el llenguatge corporal, els recursos lingüistics i mitjans de suport i audiovisuals. S’ha de triar el mitjà que es vol utilitzar en relació al discurs que volem donar.
Dia 30 de novembre.
Descripció:
La nit abans de la classe l'Ethel Nogués em truca al mòbil per dir-me que hauríem de quedar abans per preparant-se l’exposició i aixís és.
El dia 30 ens tocava fer l’exposició de Territori, és a dir parlar duran 6 minuts d’un tema que en aquest cas era “Les llegendes de Girona”. Encara sort que ens ho havíem preparat abans per que la presentació ens durava una mica més de 7 minuts, per tant vam escurçar-la. La classe l’iniciàvem nosaltres amb la nostra presentació, per sort la classe anterior uns altres companys nostres també havien fet presentacions i sabíem en que havien fallat ells i en que havíem d’anar amb compte. Comencem l’exposició entregant uns tríptics que havíem fet nosaltres a alumnes i professors, més que res per que amb sis minuts teniem molt poc temps per explicar tot el que ens hagués agradat.
Amb bastant nerviosisme a sobre vam començar la exposició, com ho teníem molt ben preparat va ser recitar el que ens sabíem de memòria. Per a mi ens va anar molt bé l’exposició. Vam tenir una bona posició corporal (tot i que estàvem molt quietes.) vam parlar alt i clar i vam poder explicar tot el que volíem amb els sis minuts.
Després van fer la exposició la Sonia Pérez i la Mireia Toro del tema Sant Boi de Llobregat. La Laura Cazorla i L'Helena San José ens van parlar del parc natural de Collserola. I, per acabar, l'Òscar Garcia i el Martí Villegas amb el tema: Les rondalles de Tremp i Berga.
Quan els nostres companys estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, la Lluïsa ens havia dit uns paràmetres per valorar-los.
Reflexió:
Quan estava fent l’exposició hem vaig adonar que és molt important preparar-se abans una exposició (per aquesta raó he posat tant èmfasis a la descripció). Si t’has preparat el que has de dir, saps més o menys el temps que durarà el que diràs, a la velocitat que has d’anar per que duri el temps que tu volies, saps exactament el que has de dir, si tens un guió i tens apuntades aquelles paraules importants i les que a vegades t’encalles, et pots salvar d’un mal moment, d’entrebancar-te, i el que per a mi és més important, preparar-te una exposició et dóna seguretat, que és reflecteix amb una disminució del nerviosisme. Quan em trobava fent l’exposició, al començament estava molt nerviosa, atacada, tenia malt de panxa i tot, però un cop havia començat a parlar tot es va passar, fins i tot m’he arribat a sentir còmoda.
Aprofundiment:
El tríptic que havíem preparat era el següent:
EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA
En una època en què la pesta era un dels temors col•lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona. Per a evitar els possibles contagis a la resta de la
ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència. I durant tot el temps en que els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ. Per a recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos.
EL CUL DE LA LLEONA
La Lleona. Durant molts anys va estar instal•lada al carrer de Calderers una altra columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó. No es coneix el seu significat, però es creu que podria ser una mena de reclam de l'anomenat "Hostal de la Lleona" situat allà mateix en temps passats.
El cas és que una part de la columna estava clavada al terra del carrer i això feia que, estirant-se una mica, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l'animaló. Aquest ritu
ciutadà, tenia confuses significacions, mig eròtiques mig escatològiques, però en tot cas sembla ser que era garantia de que qui ho feia, o mai se n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria indefectiblement a visitar aquesta meravellosa ciutat. Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat, finalment, per la tradició ciutadana.
LA MAJORDOMA DE SANT NARCÍS
Llegenda de nova creació, ideada per Carles Vivó, afegida a l'imaginari popular com a una llegenda
més.
La Majordoma era una tia-àvia de Santa Afra que va acompanyar el bisbe quan va venir a viure a Girona. La Majordoma era una dona de més de cent anys immensament grassa, presumida i xafardera. Era una bona cuinera i coneixia bé les arts esotèriques. Anava vestida amb vestits de colors llampants i
picarols per fer notar el seu pas. Una vegada que es va enfadar molt, provocà que totes les esglésies de Girona quedessin plenes de teranyines amb unes aranyes immenses. Un dia, degut a una irreverència cap a Sant Narcís, aquest li va retirar els poders convertint-la en la riota de la ciutat, fins que un bon dia, va tenir una visió que preveia el martiri i mort de Sant Narcís i Sant Fèlix. Quan els seus pressentiments es van fer realitat, la Majordoma es va tornar humil i es va dedicar a tenir cura dels malalts i desvalguts. Poc abans de morir, va fer encendre un foc davant de la porta de la Catedral i va inventar la sopa de menta. Els gironins que al morir la majordoma van carregar el seu cos van quedar admirats ja que a pesar de la seva grandària pesava menys que un pardalet. LA BRUIXA DE LA CATEDRAL.
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona una dona dedicada al diabòlic art de la bruixeria que per mostrar el seu odi a tot el que fos religiós, acostumava a llançar insults i
pedres contra la Catedral.
Un dia durant la processó del Corpus va apedregar el pas i es va sentir una veu divina que li va dir: " Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs. "...
La bruixa es va convertir en pedra i va ser col•locada a la Catedral de Girona com a gàrgola perquè de la seva boca no sortissin insults sinó l’aigua neta de la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués veure el cel.
LA COCOLLONA.
Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel•la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d'on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de sol.
La nit abans de la classe l'Ethel Nogués em truca al mòbil per dir-me que hauríem de quedar abans per preparant-se l’exposició i aixís és.
El dia 30 ens tocava fer l’exposició de Territori, és a dir parlar duran 6 minuts d’un tema que en aquest cas era “Les llegendes de Girona”. Encara sort que ens ho havíem preparat abans per que la presentació ens durava una mica més de 7 minuts, per tant vam escurçar-la. La classe l’iniciàvem nosaltres amb la nostra presentació, per sort la classe anterior uns altres companys nostres també havien fet presentacions i sabíem en que havien fallat ells i en que havíem d’anar amb compte. Comencem l’exposició entregant uns tríptics que havíem fet nosaltres a alumnes i professors, més que res per que amb sis minuts teniem molt poc temps per explicar tot el que ens hagués agradat.
Amb bastant nerviosisme a sobre vam començar la exposició, com ho teníem molt ben preparat va ser recitar el que ens sabíem de memòria. Per a mi ens va anar molt bé l’exposició. Vam tenir una bona posició corporal (tot i que estàvem molt quietes.) vam parlar alt i clar i vam poder explicar tot el que volíem amb els sis minuts.
Després van fer la exposició la Sonia Pérez i la Mireia Toro del tema Sant Boi de Llobregat. La Laura Cazorla i L'Helena San José ens van parlar del parc natural de Collserola. I, per acabar, l'Òscar Garcia i el Martí Villegas amb el tema: Les rondalles de Tremp i Berga.
Quan els nostres companys estaven exposant nosaltres els havíem de valorar, la Lluïsa ens havia dit uns paràmetres per valorar-los.
Reflexió:
Quan estava fent l’exposició hem vaig adonar que és molt important preparar-se abans una exposició (per aquesta raó he posat tant èmfasis a la descripció). Si t’has preparat el que has de dir, saps més o menys el temps que durarà el que diràs, a la velocitat que has d’anar per que duri el temps que tu volies, saps exactament el que has de dir, si tens un guió i tens apuntades aquelles paraules importants i les que a vegades t’encalles, et pots salvar d’un mal moment, d’entrebancar-te, i el que per a mi és més important, preparar-te una exposició et dóna seguretat, que és reflecteix amb una disminució del nerviosisme. Quan em trobava fent l’exposició, al començament estava molt nerviosa, atacada, tenia malt de panxa i tot, però un cop havia començat a parlar tot es va passar, fins i tot m’he arribat a sentir còmoda.
Aprofundiment:
El tríptic que havíem preparat era el següent:
EL TARLÀ DE L’ARGENTERIA
En una època en què la pesta era un dels temors col•lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona. Per a evitar els possibles contagis a la resta de la
ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència. I durant tot el temps en que els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ. Per a recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos.
EL CUL DE LA LLEONA
La Lleona. Durant molts anys va estar instal•lada al carrer de Calderers una altra columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó. No es coneix el seu significat, però es creu que podria ser una mena de reclam de l'anomenat "Hostal de la Lleona" situat allà mateix en temps passats.
El cas és que una part de la columna estava clavada al terra del carrer i això feia que, estirant-se una mica, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l'animaló. Aquest ritu
ciutadà, tenia confuses significacions, mig eròtiques mig escatològiques, però en tot cas sembla ser que era garantia de que qui ho feia, o mai se n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria indefectiblement a visitar aquesta meravellosa ciutat. Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat, finalment, per la tradició ciutadana.
LA MAJORDOMA DE SANT NARCÍS
Llegenda de nova creació, ideada per Carles Vivó, afegida a l'imaginari popular com a una llegenda
més.
La Majordoma era una tia-àvia de Santa Afra que va acompanyar el bisbe quan va venir a viure a Girona. La Majordoma era una dona de més de cent anys immensament grassa, presumida i xafardera. Era una bona cuinera i coneixia bé les arts esotèriques. Anava vestida amb vestits de colors llampants i
picarols per fer notar el seu pas. Una vegada que es va enfadar molt, provocà que totes les esglésies de Girona quedessin plenes de teranyines amb unes aranyes immenses. Un dia, degut a una irreverència cap a Sant Narcís, aquest li va retirar els poders convertint-la en la riota de la ciutat, fins que un bon dia, va tenir una visió que preveia el martiri i mort de Sant Narcís i Sant Fèlix. Quan els seus pressentiments es van fer realitat, la Majordoma es va tornar humil i es va dedicar a tenir cura dels malalts i desvalguts. Poc abans de morir, va fer encendre un foc davant de la porta de la Catedral i va inventar la sopa de menta. Els gironins que al morir la majordoma van carregar el seu cos van quedar admirats ja que a pesar de la seva grandària pesava menys que un pardalet. LA BRUIXA DE LA CATEDRAL.
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona una dona dedicada al diabòlic art de la bruixeria que per mostrar el seu odi a tot el que fos religiós, acostumava a llançar insults i
pedres contra la Catedral.
Un dia durant la processó del Corpus va apedregar el pas i es va sentir una veu divina que li va dir: " Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs. "...
La bruixa es va convertir en pedra i va ser col•locada a la Catedral de Girona com a gàrgola perquè de la seva boca no sortissin insults sinó l’aigua neta de la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués veure el cel.
LA COCOLLONA.
Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel•la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d'on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de sol.
dimecres, 16 de desembre del 2009
COED. Dia 13 de novembre.
Descripció, reflexió i autoavaluació:
Avui és divendres, i com cada divendres a classe de comunicació oral, escrita i digital es fan 15 recitacions, la peculiaritat del dia d’avui és que em toca a mi fer la recitació, sé que seré de les últimes persones de fer-ho i això em fica dels nervis. La gent que va abans de mi ho fa molt bé, no sé si alegrar-me’n per que amb lo nerviosa que estic a mi no em sortirà tan bé.
Per fi em toca a mi, surto nerviosa a davant de tota la classe i interiorment em dic que em sé la poesia, si em sé la poesia que em pot passar de dolent? Doncs casi tot el que va passar, no sé si varen ser els nervis o que va passar però de sobte em vaig quedar en blanc, pitjo, em sentia sola, a davant de tota la classe, em varen començar a tremolar els peus, les mans, tot el meu cos, la veritat és que em semblava que el terra se’m movia. No recordo cap moment a la meva vida que tingués tals nervis, la conseqüència va ser que la recitació va sortir malament. Vaig estar mirant al terra, la veu era fluixa i tremolosa, quan no mirava el terra mirava el paper, que venia després de l’estrofa que estava recitant? Quin horror, volia sortir d’aquella situació, miro a la gent i veig com una amiga meva em fa unes senyals estranyes, què volen dir? Que aixequi la veu? Que camini endavant? Entre entrebancs i balbuceigs acabo de recitar, crec que tot i que per a mi se m’ha fet etern la poesia a durat menys temps del que hauria d’haver durat. Casi corrents vaig al meu lloc a escoltar com en Martí recita el seu poema. Gràcies a l’incident de que la meva amiga em fes senyals em vaig adonar que moltes vegades si la persona que està a davant exposant i li vols transmetre alguna cosa, es pot fer molt difícil, i encara pot ser pitjor, el millor és deixar que la persona que està a davant ho faci malament una vegada i que quan acabi li pots dir en privat.
Un cop les recitacions van finalitzar és va iniciar el debat, tractava sobre l’escola privada i l’escola pública, l’equip en contra estava format per en Carles Costa, l'Àngel Carrillo, el Javier Garcia, l’Àngel Carrillo, i la Marta Pintos. L’equip a favor estava format per l'Esteve Clop,l’Alba Mayol, el Marc Pérez, l’Òscar Valverde i el Pere Mussoll. El mediador era el Macià Bagur. El debat a estat molt correcte, el temps ha estat casi perfecte i tots es sabien molt bé el que havien de dir i quan ho havien de dir.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Recitacions.
Descripcio del 6 de novembre.
Aquest dia començen les recitacions, el nerviosisme es respira a l'aire i tothom va preocupat per que la poesia es massa curta. Aquell dia es van recitar rondalles, contes i fins i tot una part de la novel·la "La plaça del diamant".
La majoria de la gent o va fer molt bè, van haver-hi dos persones que per culpa del nerviosisme van haver de parar i deiar-ho per més tard, però la majoria de la gent ho va fer molt bè, se l'hi notava molt poc el nerviosisme i es com si tots de cop haguéssin fet classes de teatre.
Aprofundiment:
Un poema que em va agradar molt va ser el de l'Alex que va relatar els collarets de llum. Avans d'entrar a la classe per treure's el nerviosisme de sobre me'l va relatar a mi sola i ja de per si em va agradar molt i quan el vaig tornar a sentir encara més, aixís que el vaig buscar per llegir-me'l més atentament. És un poema de Miquel Martí i Pol que diu així:
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina
Un estel petit
obre l'ull i parla:
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
--On serà l'amor?
--fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n reiuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remoós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Reflexió:
Pensava que les recitacions en general anirien més malament però m'he adonat que els nervis es poden controlar, jo estic molt espantada per aquesta activitat ja que tinc el "trauma" de que quan era petita havia de recitar un poema de Nadal a davant de tota la família i em vaig bloquejar, això fa que li tingui molta por a aquesta activitat i veure com els altres alumnes l'han afrontat i l'han superat m'ha donat forces per intentar-ho sense tanta por.
Recitar un poema no és com llegir un llibre, li has de donar una bona entonació, hi havia molt de canvi amb la gent que potser es sabia molt be el poema però no li donava una bona entonació que no a l'inrevés, l'Ethel va fer un poema també molt bonic que la primera vegada que el vaig sentir casi memociono de lo bé que ho va fer.
La meva conclusió es que potser val més en aquesta exposició com ho recites que no el que recites.
Aquest dia començen les recitacions, el nerviosisme es respira a l'aire i tothom va preocupat per que la poesia es massa curta. Aquell dia es van recitar rondalles, contes i fins i tot una part de la novel·la "La plaça del diamant".
La majoria de la gent o va fer molt bè, van haver-hi dos persones que per culpa del nerviosisme van haver de parar i deiar-ho per més tard, però la majoria de la gent ho va fer molt bè, se l'hi notava molt poc el nerviosisme i es com si tots de cop haguéssin fet classes de teatre.
Aprofundiment:
Un poema que em va agradar molt va ser el de l'Alex que va relatar els collarets de llum. Avans d'entrar a la classe per treure's el nerviosisme de sobre me'l va relatar a mi sola i ja de per si em va agradar molt i quan el vaig tornar a sentir encara més, aixís que el vaig buscar per llegir-me'l més atentament. És un poema de Miquel Martí i Pol que diu així:
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina
Un estel petit
obre l'ull i parla:
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
--On serà l'amor?
--fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n reiuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remoós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Reflexió:
Pensava que les recitacions en general anirien més malament però m'he adonat que els nervis es poden controlar, jo estic molt espantada per aquesta activitat ja que tinc el "trauma" de que quan era petita havia de recitar un poema de Nadal a davant de tota la família i em vaig bloquejar, això fa que li tingui molta por a aquesta activitat i veure com els altres alumnes l'han afrontat i l'han superat m'ha donat forces per intentar-ho sense tanta por.
Recitar un poema no és com llegir un llibre, li has de donar una bona entonació, hi havia molt de canvi amb la gent que potser es sabia molt be el poema però no li donava una bona entonació que no a l'inrevés, l'Ethel va fer un poema també molt bonic que la primera vegada que el vaig sentir casi memociono de lo bé que ho va fer.
La meva conclusió es que potser val més en aquesta exposició com ho recites que no el que recites.
Exposició del Qui ets tu?
Descripció de la classe de 9-11-09
Avui hem fet una exposició de com hem treballat el qui ets tu? la metodologia i el procés que hem seguit. La exposició havia de durar 2 minuts i es cronometrava.
Només entrar a la classe el que hem fet és penjar les fotografies que haviem portat a la pissarra amb "blutag" . Un cop tots al nostre lloc la Lluïsa ens diu que ja podem començar per ordre de llista.
Les dos primeres presentacions es van fer curtes, parlàven molt ràpid i el guió se'ls va quedar petit, després la Lluïsa va criticar les fotos, en positiu i en negatiu, va dir que les fotos les haviem d'haver fet nosaltres, per tant les fotos de quan erem petits no servixen, van anar passant persones i cada cop o feien millor, al final em va tocar a mi.
Portava el següent guió fet (una mica més esquematitzat, aquí està explicat perque sinó potser no s'entendria):
- La foto és de l'Ethel.
- Al començament li volia fer a la Mireia, però li feia l'Alba Casals.
- Vaig decidir fer-li a l'Alba Mayol, però un dia que vam quedar per fer un curt per GTIC se'n va anar just acabar el curt i no ens vam poder fer fotos.
- Com ens vam quedar amb l'Ethel i una càmara de fotos finalment la vaig fer a ella.
- Sempre anem juntes al metro perque vivim molt aprop.
- En el qui ets tu està ficat com és l'Ethel segons el que ella m'ha explicat i el que he vist amb el que portem de curs.
- La seva frase cèlebre: "Es que sóc taaaan feliç!"
Aprofundiment:
M'agradaria parlar sobre les notes que ha d'agafar un bon orador segons el llibre de Com parlar bè amb públic per que em va semblar molt interessant.
-> El bon orador és un improvisador que utilitza unes bones notes que formen el guió complet i les alternatives previstes per les diferents fases de l’exposició. També prepara uns materials adreçats al públic (apunts, transparències, gràfics...) que donen suport a la seva presentació.
Aquestes notes contenen:
· El guió complet
· Ampliacions dels apunts
· Acudits i anècdontes per explicar
· Possibles respostes a preguntes que pugui fer el públic.
Reflexió:
La primera reflexió que vaig fer en mig de la classe mateix va ser que si es volia fer una bona presentació s'havia d'haver-ho practicat avans i portar un bon guió. Amb aquestes dos coses la exposició casi et sortia sola, pel menys jo estava bastant nerviosa, només de pensar que tenia un cronómetre allà apuntant per segons el temps que parlava, el fet de saber que tens un cronómetre però tu no veure en lloc quan de temps portes parlan fa que encara et fiquis més nerviós, pel menys jo, d'aquí prové la importància de preparar-s'ho avans, si t'ho has preparat vas més segur i el discurs et surt millor. A mi el discurs em va durar dos minuts tres segons, i em vaig sentir cómode parlan, vaig tractar la frase cèlebre de la Ethel com una anècdota divertida al final del meu discurs i tothom va riure una mica, això va crear un bon ambien i vaig acabar el discurs amb bon sabor de boca.
La activitat em va agradar molt, per que apart de fer-te conèixer una mica els teus companys et feia enfrontar-te a aquella por de parlar a davant de tots els teus companys i la professora i amb una dificultat afegida, el temps.
Avui hem fet una exposició de com hem treballat el qui ets tu? la metodologia i el procés que hem seguit. La exposició havia de durar 2 minuts i es cronometrava.
Només entrar a la classe el que hem fet és penjar les fotografies que haviem portat a la pissarra amb "blutag" . Un cop tots al nostre lloc la Lluïsa ens diu que ja podem començar per ordre de llista.
Les dos primeres presentacions es van fer curtes, parlàven molt ràpid i el guió se'ls va quedar petit, després la Lluïsa va criticar les fotos, en positiu i en negatiu, va dir que les fotos les haviem d'haver fet nosaltres, per tant les fotos de quan erem petits no servixen, van anar passant persones i cada cop o feien millor, al final em va tocar a mi.
Portava el següent guió fet (una mica més esquematitzat, aquí està explicat perque sinó potser no s'entendria):
- La foto és de l'Ethel.
- Al començament li volia fer a la Mireia, però li feia l'Alba Casals.
- Vaig decidir fer-li a l'Alba Mayol, però un dia que vam quedar per fer un curt per GTIC se'n va anar just acabar el curt i no ens vam poder fer fotos.
- Com ens vam quedar amb l'Ethel i una càmara de fotos finalment la vaig fer a ella.
- Sempre anem juntes al metro perque vivim molt aprop.
- En el qui ets tu està ficat com és l'Ethel segons el que ella m'ha explicat i el que he vist amb el que portem de curs.
- La seva frase cèlebre: "Es que sóc taaaan feliç!"
Aprofundiment:
M'agradaria parlar sobre les notes que ha d'agafar un bon orador segons el llibre de Com parlar bè amb públic per que em va semblar molt interessant.
-> El bon orador és un improvisador que utilitza unes bones notes que formen el guió complet i les alternatives previstes per les diferents fases de l’exposició. També prepara uns materials adreçats al públic (apunts, transparències, gràfics...) que donen suport a la seva presentació.
Aquestes notes contenen:
· El guió complet
· Ampliacions dels apunts
· Acudits i anècdontes per explicar
· Possibles respostes a preguntes que pugui fer el públic.
Reflexió:
La primera reflexió que vaig fer en mig de la classe mateix va ser que si es volia fer una bona presentació s'havia d'haver-ho practicat avans i portar un bon guió. Amb aquestes dos coses la exposició casi et sortia sola, pel menys jo estava bastant nerviosa, només de pensar que tenia un cronómetre allà apuntant per segons el temps que parlava, el fet de saber que tens un cronómetre però tu no veure en lloc quan de temps portes parlan fa que encara et fiquis més nerviós, pel menys jo, d'aquí prové la importància de preparar-s'ho avans, si t'ho has preparat vas més segur i el discurs et surt millor. A mi el discurs em va durar dos minuts tres segons, i em vaig sentir cómode parlan, vaig tractar la frase cèlebre de la Ethel com una anècdota divertida al final del meu discurs i tothom va riure una mica, això va crear un bon ambien i vaig acabar el discurs amb bon sabor de boca.
La activitat em va agradar molt, per que apart de fer-te conèixer una mica els teus companys et feia enfrontar-te a aquella por de parlar a davant de tots els teus companys i la professora i amb una dificultat afegida, el temps.
dimarts, 24 de novembre del 2009
Debats.
Descripció de la classe feta el 23-10-09:
Avui la Lluïsa ens ha ficat en vídeo per veure com anaven els debats.
La classe ha comensat am una breu explicació de com havíem de fer nosaltres els debats (en grups de 10 persones i que el debat durés 20 minuts). Els grups ja els teniem fets i vam endinsarnos en el vídeo. Aquest vídeo es veia la final entre Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra. Amb la representacio d'aquest debat es pot observar:
-> Funcionament:
Hi han dos equips que ha de treballar un tema, (en el vídeo el tema era l'accés a l'habitatge). Uns minuts avans de començar el debat per sorteig es diu qui ha de fer el debat a favor i en contra per sorteig
-> Integrans:
2 Equips. cada equp està composat de 5 integrans.
2 Oradors, un d'ells és el capità de l'equip.
2 investigadors i un reserva.
-> Torns:
Hi ha dos torns d'introducció ( es sorteja l'escola que comença.), dos vegades, (4 torns) , de 6 minuts per contrarrestar i refutar el que diu l'equip contrari, una conclusió de 3 minuts per grup del debat.
Un cop vam veure el vídeo ens va recordar la importància dels blogs i va acavar la classe.
Aprofundiment:
Amb aquest debat hem pogut veure que ens hem de preparar molt el tema, tant els punts forts com els débils per que fins l'últim moment no saps que has de defençar, això va molt bé per que d'aquesta manera pots veure els punts débils de l'altre equip. També s'ha vist que és molt important intervenir mentres els altres estan contrarrestan perque aixís demostres que: estàs atent i saps del que parlen.
Una pàgina web que ens va recomanar per veure lligues de debats i apendre com funcionen es: www.vives.org i enllaçar amb lligues de debat.
Reflexió:
Nosaltres haurem de fer un debat adaptat, soposo que farem les mateixes intervencions però més curtes. Al estar preparat hem pensat que potser es perdà la màgia les intervencions o de les idees que contrarresten totalment i que deixen pel terra una teoria que hem construït, per aquest motiu ens hem reunit i hem pensat que seria millor fer com si fóssim dos equips diferents de devó i ens ho prepararem per separat, un cop per separat ho possarem en comú i que surtin les idees de cada grup. Aquesta activitat realment et fa adonar-te de la importància de saber parlar amb públic i perdre una mica el pànic escènic per que t'has de saber el teu tros bé per defençar-lo amb certa seguretat, si tu no estàs segú l'argumentació no és segura i el debat es perd.
Avui la Lluïsa ens ha ficat en vídeo per veure com anaven els debats.
La classe ha comensat am una breu explicació de com havíem de fer nosaltres els debats (en grups de 10 persones i que el debat durés 20 minuts). Els grups ja els teniem fets i vam endinsarnos en el vídeo. Aquest vídeo es veia la final entre Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra. Amb la representacio d'aquest debat es pot observar:
-> Funcionament:
Hi han dos equips que ha de treballar un tema, (en el vídeo el tema era l'accés a l'habitatge). Uns minuts avans de començar el debat per sorteig es diu qui ha de fer el debat a favor i en contra per sorteig
-> Integrans:
2 Equips. cada equp està composat de 5 integrans.
2 Oradors, un d'ells és el capità de l'equip.
2 investigadors i un reserva.
-> Torns:
Hi ha dos torns d'introducció ( es sorteja l'escola que comença.), dos vegades, (4 torns) , de 6 minuts per contrarrestar i refutar el que diu l'equip contrari, una conclusió de 3 minuts per grup del debat.
Un cop vam veure el vídeo ens va recordar la importància dels blogs i va acavar la classe.
Aprofundiment:
Amb aquest debat hem pogut veure que ens hem de preparar molt el tema, tant els punts forts com els débils per que fins l'últim moment no saps que has de defençar, això va molt bé per que d'aquesta manera pots veure els punts débils de l'altre equip. També s'ha vist que és molt important intervenir mentres els altres estan contrarrestan perque aixís demostres que: estàs atent i saps del que parlen.
Una pàgina web que ens va recomanar per veure lligues de debats i apendre com funcionen es: www.vives.org i enllaçar amb lligues de debat.
Reflexió:
Nosaltres haurem de fer un debat adaptat, soposo que farem les mateixes intervencions però més curtes. Al estar preparat hem pensat que potser es perdà la màgia les intervencions o de les idees que contrarresten totalment i que deixen pel terra una teoria que hem construït, per aquest motiu ens hem reunit i hem pensat que seria millor fer com si fóssim dos equips diferents de devó i ens ho prepararem per separat, un cop per separat ho possarem en comú i que surtin les idees de cada grup. Aquesta activitat realment et fa adonar-te de la importància de saber parlar amb públic i perdre una mica el pànic escènic per que t'has de saber el teu tros bé per defençar-lo amb certa seguretat, si tu no estàs segú l'argumentació no és segura i el debat es perd.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Qui es ella?
Aquesta noia es l'Ethel Nogués, té 20 anyets i està estudiant magisteri primari. Avans d'estudiar magisteri primari l'Ethel va fer comunicació audivisual, pro va veure que el que de devó l'interesava eren els nens, de moment els seus nens de l'esplai a on treballa els caps de semana. Apart de l'esplai té una altre afició i es el teatre, està en un grup que fan obres de teatre, un dia d'aquests m'encantaria anar-la a veure.
El tret més característic de l'Ethel es que es molt feliç, i es que la seva frase mítica, es d'un bon matí (a les 8), quan tothom estava mig dormit, va dir: "Es que soc taaaaaan feliç" Aquesta noieta sempre té un somriure per tothom.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
DEBAT
Descripció del dia 23/10/09:
Avui la Lluïsa només entrar la classe ens ha comentat que els blocs no estan prou bé, que el que hem de penjar aquí no pot ser com passar els apunts de classe a net, i ens ha explicat una mica com ha de ser.
Després ens ha llegit un poema i ens ha preguntat si ja teniem els grups de debat fets, la classe s'ha rebolucionat una mica i em intentat fer els grups de debat, seguint el tema la Lluïsa ens ha explicat que en aquelles dos hores de classe veuriem i comentariem un vídeo a on uns nois de les Universitats UB i Pompeu fabra feien un debat.
En el vídeo es podia observar que hi havia:
-Una introducció de una de les coordinadores i un jutge, que explicaven que aquella lliga de debats es fa a Catalunya, les Illes Balears,Valéncia i Andorra.
En un equip d'un debat h d'haver-hi: dos oradors, dos investigadors i un suplent.
- Una introducció feta pel primer orador que té 5 minuts per defençar la idea ue té (en aquell debat era un discurs sobre l'accés a l'habitatge i els preus) i l'altre equip 5 minuts més per defençar la seva postura (un equip anava a favor i l'altre en contra de a idea proposada).
- 4 refutacions. Durada de 6 minuts amb posiblitat de que l'altre equip interpeli (tenen 15 segos)
- Conclusions dels dos equips amb durada de 3 minuts.
- Acaba l'equip que comença.
finalment la Lluïsa ens diu que si volem veure més debats ho podem fer a la web www.vives.org ->lligues de debat.
Després la Lluïsa ens dona un gruix de folis a on ens explica més exhaustivament com funcionen els debats.
Reflexió:
Aquesta classe per una part l'he trobat poc profitosa però molt interessant.
L'he trobat poc profitosa per que hem estat veien un vídeo de més d'una hora per poder veure com es fan el debats, quan la professora amb 15 minuts ens podia haver explicat com es feia, també es veritat que veient-ho hem pogut veure petits detalls, com que es parlen de vosté, la serietat amb que es fa, i que si això ho haguéssim donat amb apunts no ho haguéssim memoritzat tant.
Del debat vist, me quedat molt sorpresa, la veritat es que no tenia ni idea de com es feia un debat, no sabia ni l'estructura que habia de tenir, ni sabia de parlar i m'he quedat molt sorpresa, no em pensava que poegués ser tant serio.
Els debats son algo que sempre m'han cridat l'atenció, la meva millor amiga ha anat al parlament europeu i sempre m'intentava explicar com era i el que feien i crec que no ho havia acabat d'entendre.
Jo no sé si voldria ser oradora o investigadora per que per una part estaria molt nerviosa i em tremolaria la veu i m'entrebancaria i aquestes coses, però d'altra banda siguen investigadora corres el risc de aportar alguna informació incorrecta i que l'orador s'equivoqui per culpa teva, realment a l'activitat de classe dels debats no se ven be que m'agradaria ser, segurament intentaré ser oradora per que d'aquesta manera i amb totes les exposicions que tinc començaré a agafar confiança amb mi mateixa i fer-ho cada cop millor.
COED dia 26 d'octubre
Entra la Lluïsa a classe i la gent poc a poc es va ficant en silenci.
Ella amb un somriure comença la classe tornant-se els apunts del dia anterior de classe, que els havia agafat per veure com els fèiem, i ens ha dit que en general estan bé però que hauriem de ficar més exemples.
Ens llegeix un poesia i es quiexa de que hi ha alumnes que no li presten prou atenció.
Tot seguit ens comença a preguntar quina diferència hi ha entre frases fetes i refranys.
Aquest es l'apartat 7 que també inclou les rondalles
8. Morfosintaxis genuïna.
9. Ús correcte deels verbs.
EXPRESSIÓ ESCRITA:
1. Correcció ortogràfica.
2. Estructuració del text.
- Cohesió, adecuació i coheréncia.
3. Puntuació.
4. Cal·ligrafia i pulcritud.
Acava la classe fen una activitat que es: preguntant-se en parelles si tenim algun llibre de rondalles, si sabem d'algun autor que s'hagi dedicat a reunir-ne, quina diferencia hi ha entre rondalla i llegenda i si coneiem aguna llegenda relacionada amb el nostre territori.
Rflexió:
Al començament de la classe ens ha dit que haviem agafat pocs exemples dels que ha dit, des que m'ha entregat els meus apunts m'ho he mirat tot i realment he descobert que el que moltes vegades faig es escoltar amb molt interés l'exemple perque a vegades ès el que més et fa entendre el que t'estan explicant, però després no ho apunto, i clar en aquell moment m'enrecordo de tots els exemples i a que estan referits, però després no me'n recordo i potser no entenc del tot bé el que he escrit.
Relacionat amb el poema, sé que no anava per mi l'avís que ha fet de que la gent a vegades no estava prou atenta mentre el llegie, perque es una activitat que m'agrada molt, m'encanta sentir llegir poesia, potser més que llegir-la per mi mateixa.
Un com ben entrada la classe, quan la Lluïsa ens ha demanat que pensesim la diferéncia entre refrany i frase feta, m'he adonat de que sabia varis refranys i vàries frases fetes i que sabia diferenciar-les entre elles, però no sabia quina era la diferencia que feia que unes es diguessin refrany i les altres frases fetes, això m'ha sobtat i sorprés per que la veritat es que en aquell moment no l'hi hagués sabut donar una definició exacte ni de frase feta ni de refrany, però si varis exemples de cada un.
La resta de la classe ha anat com una classe normal, sense cap incidència que em crides l'atenció fins al final, la diferencia entre rondalla i llegenda, m'ha passat exactament el mateix que am el refrany i frase feta. Al començament amb la meva companya Marta i jo, hem intentat fer una bona definició i finalment hem vist que les dos definicions s'assembaven molt, finalment la Lluïsa ha dit la diferencia. Rondalla: té un missatge i llegenda: conté algun element históric però no es totalment verídic.
Ella amb un somriure comença la classe tornant-se els apunts del dia anterior de classe, que els havia agafat per veure com els fèiem, i ens ha dit que en general estan bé però que hauriem de ficar més exemples.
Ens llegeix un poesia i es quiexa de que hi ha alumnes que no li presten prou atenció.
Tot seguit ens comença a preguntar quina diferència hi ha entre frases fetes i refranys.
Aquest es l'apartat 7 que també inclou les rondalles
8. Morfosintaxis genuïna.
9. Ús correcte deels verbs.
EXPRESSIÓ ESCRITA:
1. Correcció ortogràfica.
2. Estructuració del text.
- Cohesió, adecuació i coheréncia.
3. Puntuació.
4. Cal·ligrafia i pulcritud.
Acava la classe fen una activitat que es: preguntant-se en parelles si tenim algun llibre de rondalles, si sabem d'algun autor que s'hagi dedicat a reunir-ne, quina diferencia hi ha entre rondalla i llegenda i si coneiem aguna llegenda relacionada amb el nostre territori.
Rflexió:
Al començament de la classe ens ha dit que haviem agafat pocs exemples dels que ha dit, des que m'ha entregat els meus apunts m'ho he mirat tot i realment he descobert que el que moltes vegades faig es escoltar amb molt interés l'exemple perque a vegades ès el que més et fa entendre el que t'estan explicant, però després no ho apunto, i clar en aquell moment m'enrecordo de tots els exemples i a que estan referits, però després no me'n recordo i potser no entenc del tot bé el que he escrit.
Relacionat amb el poema, sé que no anava per mi l'avís que ha fet de que la gent a vegades no estava prou atenta mentre el llegie, perque es una activitat que m'agrada molt, m'encanta sentir llegir poesia, potser més que llegir-la per mi mateixa.
Un com ben entrada la classe, quan la Lluïsa ens ha demanat que pensesim la diferéncia entre refrany i frase feta, m'he adonat de que sabia varis refranys i vàries frases fetes i que sabia diferenciar-les entre elles, però no sabia quina era la diferencia que feia que unes es diguessin refrany i les altres frases fetes, això m'ha sobtat i sorprés per que la veritat es que en aquell moment no l'hi hagués sabut donar una definició exacte ni de frase feta ni de refrany, però si varis exemples de cada un.
La resta de la classe ha anat com una classe normal, sense cap incidència que em crides l'atenció fins al final, la diferencia entre rondalla i llegenda, m'ha passat exactament el mateix que am el refrany i frase feta. Al començament amb la meva companya Marta i jo, hem intentat fer una bona definició i finalment hem vist que les dos definicions s'assembaven molt, finalment la Lluïsa ha dit la diferencia. Rondalla: té un missatge i llegenda: conté algun element históric però no es totalment verídic.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
expressió oral
Classe de COED dia 9-10-09
La professora entra a la classe i nosaltres deixem les nostres converses per després.
La Lluïsa comença explicant i recordant-nos els treballs que hem de fer, molts despistats ja no ens enrecordavem del "Qui ets tu?" o del treball del territori, les mirades busquen els nostres companys de grup, tot seguit la Lluïsa ens informa de que a mitja classe vindran uns nois a explicant-se la importància del delegat.
Comença la classe, la Lluïsa ens diu que després de classe recullirà els nostres apunts, el que em fa deixar el meu bolígraf rosa a un cantó i agafar el blau i em proposo fer bona caligrafia.
Comença donant-se un petit esquema del que ens explicarà. Ho trobo molt encertat per que a vegades no saps per on agafar la lliçó i d'aquesta manera ens situem.
Avui ens ha explicat l'expressió oral. Escrit d'una manera esquemàtica el que ens ha dit ha estat:
En termes generals la paraula en si numés significa un 7% del llenguatge, el to un 38% i el llenguatge corporal un 55%. Tot i que la paraula només sigui un 7% del llenguatge, es prou com per que ho haguem de cuidar. Els punts més importants a tenir en compte son:
1.Correcció fonètica.
- base articulatoria: tots els mestres han de saber vocalitzar.
- base fonètica: Hem d'utilitzar la fonética que pertoca per a cada paraula.
2.Fluïdesa.
Hem de saber desenvolupar un discurs amb la màxima naturalitat, evitant els eh, vale, (mots paràsits). Hem de saber molt be quina idea donar, tenir-la estructurada i d'aquesta manera el discurs serà més clar.
3.Entonació i pauses.
- Cada llengua té una entonació diferent. Ex. català- castellà.
- Pauses: Les oracions tenen un sentit (significat) segons a on posis les pauses.
4. Riquesa en el vocabulari.
- L'expressó oral ès rica quan t'aconsegueixes expressar amb les paraules adequades.
- No es pot barrejar els tipus de llenguatge (vulgar, cientific, culte..)
- Millorar un nom acompañant-lo d'un adjectiu o el verb acompañant-lo d'un adverbi.
- Llenguatge clar, concís i correcte.
5.Precisió del significat.
Està molt lligat a la riquesa de vocabulari, has de tenir amb conte el significat de la paraula i fer-la servir en el moment adecuat. S'hauria de sobrepassar els mots genèrics ianar al vocabulari més específic. Ex. arbres: alzina, pi, avet, roure..
6. Absència de barbarismes.
És molt difícil alliberar-se de tots els barbarismes, però cada barbarisme et baixa molt la qualitat del discurs. Castellanisme, anglicismes... Llengües que s'incorporen poc a poc a la nostra llengua.
A la meitat de la classe tal i com la Lluïsa ens havia dit ca aparèixer el professor Xavier amb dos alumnes de segon els quals ens van estar explicant com funcionava el fet de ser delegat de classe, que havia de fer, quines eren les seves responsabilitats, quines virtuts havíen de tenir els delegats, el que havíem de mirar alhora d'escullir el nostra delegat.
Aquesta pausa en mig de la classe no va ser gaire profitosa des del meu punt de vista, va ser més aviat un descans de l'explicació de la Lluïsa, l'únic que va fer va ser informant-se de que l'endemà teniem un cuart d'hora de psicologia per triar el delegat.
Aquesta classe a primer cop d'ull sembla aburrida, o més aviat teórica, però en realitat ha estat interesant. La professora com sabia que haviem d'agafar apunts parlava de manera lenta, clara i entenedora i si feia falta repetia algunes coses, això provocava que poguèssis agafar apunts amb molta facilitat, adamés a cada punt anava ficant exemples molts bons, de coses que dius malament casi a diari, barbarismes, paraules malsonans. Un exemple que va causar molta polémica va ser el del barbarisme "Airbag", va dir que haviem de dir bosa d'aire i la gent va riure i comentar-ho com si no fos possible, però quan vaig arrivar a casa i els hi vaig explicar als meus pares que no s'havia de dir "Airbag" sino bosa d'aire, se'm van quedar mirant i em van dir: >home, també es pot dir coixí d'aire si vols<. Aquestes paraules em van deixar totalment descolocada i realment em va fer pensar que si de devó l'anglés tenia una part tant important amb els joves, perque realment els meus pares no ho havien trobat tant extrany dir bosa d'aire i en canvi, en una classe de 70 joves ningú es plantejava que realment es pogués dir.
La professora entra a la classe i nosaltres deixem les nostres converses per després.
La Lluïsa comença explicant i recordant-nos els treballs que hem de fer, molts despistats ja no ens enrecordavem del "Qui ets tu?" o del treball del territori, les mirades busquen els nostres companys de grup, tot seguit la Lluïsa ens informa de que a mitja classe vindran uns nois a explicant-se la importància del delegat.
Comença la classe, la Lluïsa ens diu que després de classe recullirà els nostres apunts, el que em fa deixar el meu bolígraf rosa a un cantó i agafar el blau i em proposo fer bona caligrafia.
Comença donant-se un petit esquema del que ens explicarà. Ho trobo molt encertat per que a vegades no saps per on agafar la lliçó i d'aquesta manera ens situem.
Avui ens ha explicat l'expressió oral. Escrit d'una manera esquemàtica el que ens ha dit ha estat:
En termes generals la paraula en si numés significa un 7% del llenguatge, el to un 38% i el llenguatge corporal un 55%. Tot i que la paraula només sigui un 7% del llenguatge, es prou com per que ho haguem de cuidar. Els punts més importants a tenir en compte son:
1.Correcció fonètica.
- base articulatoria: tots els mestres han de saber vocalitzar.
- base fonètica: Hem d'utilitzar la fonética que pertoca per a cada paraula.
2.Fluïdesa.
Hem de saber desenvolupar un discurs amb la màxima naturalitat, evitant els eh, vale, (mots paràsits). Hem de saber molt be quina idea donar, tenir-la estructurada i d'aquesta manera el discurs serà més clar.
3.Entonació i pauses.
- Cada llengua té una entonació diferent. Ex. català- castellà.
- Pauses: Les oracions tenen un sentit (significat) segons a on posis les pauses.
4. Riquesa en el vocabulari.
- L'expressó oral ès rica quan t'aconsegueixes expressar amb les paraules adequades.
- No es pot barrejar els tipus de llenguatge (vulgar, cientific, culte..)
- Millorar un nom acompañant-lo d'un adjectiu o el verb acompañant-lo d'un adverbi.
- Llenguatge clar, concís i correcte.
5.Precisió del significat.
Està molt lligat a la riquesa de vocabulari, has de tenir amb conte el significat de la paraula i fer-la servir en el moment adecuat. S'hauria de sobrepassar els mots genèrics ianar al vocabulari més específic. Ex. arbres: alzina, pi, avet, roure..
6. Absència de barbarismes.
És molt difícil alliberar-se de tots els barbarismes, però cada barbarisme et baixa molt la qualitat del discurs. Castellanisme, anglicismes... Llengües que s'incorporen poc a poc a la nostra llengua.
A la meitat de la classe tal i com la Lluïsa ens havia dit ca aparèixer el professor Xavier amb dos alumnes de segon els quals ens van estar explicant com funcionava el fet de ser delegat de classe, que havia de fer, quines eren les seves responsabilitats, quines virtuts havíen de tenir els delegats, el que havíem de mirar alhora d'escullir el nostra delegat.
Aquesta pausa en mig de la classe no va ser gaire profitosa des del meu punt de vista, va ser més aviat un descans de l'explicació de la Lluïsa, l'únic que va fer va ser informant-se de que l'endemà teniem un cuart d'hora de psicologia per triar el delegat.
Aquesta classe a primer cop d'ull sembla aburrida, o més aviat teórica, però en realitat ha estat interesant. La professora com sabia que haviem d'agafar apunts parlava de manera lenta, clara i entenedora i si feia falta repetia algunes coses, això provocava que poguèssis agafar apunts amb molta facilitat, adamés a cada punt anava ficant exemples molts bons, de coses que dius malament casi a diari, barbarismes, paraules malsonans. Un exemple que va causar molta polémica va ser el del barbarisme "Airbag", va dir que haviem de dir bosa d'aire i la gent va riure i comentar-ho com si no fos possible, però quan vaig arrivar a casa i els hi vaig explicar als meus pares que no s'havia de dir "Airbag" sino bosa d'aire, se'm van quedar mirant i em van dir: >home, també es pot dir coixí d'aire si vols<. Aquestes paraules em van deixar totalment descolocada i realment em va fer pensar que si de devó l'anglés tenia una part tant important amb els joves, perque realment els meus pares no ho havien trobat tant extrany dir bosa d'aire i en canvi, en una classe de 70 joves ningú es plantejava que realment es pogués dir.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
classe de comunicació oral, escrita y digital. dia 28 de Setembre.
Avui a clase de COED hem estat veien la comunicació no verbal.
Primer de tot la Lluïsa ens ha fet posant-se per grups, un cop ens hem assentat en forma de rotllana una representant del grup ha anat a escollir un escrit, noaltres no sabiem de que anaven els escrits, ni el nostres i els dels nostres copanys. N'hi havia un per persona, un cop tots tenien un escrit l'em hagut de llegir, el del meu grup era "El regal de la comunicació. Ara llibres"de Sebastià Serrano. Tractava del llenguatge, començava explicant que el llenguatge corporal ès molt important, però el oral també ja que la necessitem per quan hem de fer una exposició.
cada grup havíen de treure les idees principals del text que havíen llegit. Del nostra text es podien extreure es següents conclusions:
- hem de procurar que la veu, el seu to, la seva velocitat no ens soni monótona perque sinó la gent s'acva aburrint i no et presta atenció.
- La velocitat es un punt molt important en la veu, si una persona parla molt depresa no se l'entent i la gent acava perdent el fil del que estas dient, també pot provocar que t'entrevanquis amb les teves propies paraules i no se t'entengui. d'altra banda també hi ha la possiblilitat de que es vagi molt lent, si això succeeix potser ens sentirem més segurs del que diem per que ho em pogut pensar detingudament abans, però la gent que t'escolti s'aburrirà.
- La respiració , va enllaçada amb la velocitat es un punt vital del llenguatge oral, per que amb la respiració anem marcan la velocitat, fem que el to surti exactament com nosaltres volem i fins i tot amb una bona respiració ens podem arrivar a tranquilitzar i a sentint-se cómodes a una exposició.
- La comunicació oral va sorgir a la prehistòria, sempre l'hem necessitat per comunicant-se.
Un cop posat en comú les nostres idees le haviem d'explicar als nostres companys.
Els altres companys van parlar dels seus ecrits. Van parlar de l'important que es escoltar, el que ens diu una mirada, de l'importància del silenci (que tan poques vegades en tenim), com es pot dir molt amb el llenguatge coporal, com ens integrem i l'importància del llenguatge a l'integració de les persones.
De cada text m' he quedat amb petites definicions o característiques. El nostre grup ha estat l'últim a exposar.
Després de que la pofessora remarqués els punts més importants ens ha dit que agafessim les altres lectures.
Aquesta sessió la vaig trobar molt interesat per que en una mateixa classe vam treballar difrents temes, la lectura ràpida, la comprensió de temes, la síntesi de temes, la posada en comú i lexpressió ora.
Jo vaig veure que hauria d'agilitzar-me a la lectura, tot i que sintetitzo be els temes, també vaig poder comprovar com a vegades em guanya el meu pànic escènic i em costa molt parlar amb públic. Aquesta classe l'he trobat molt profitosa per que adames de veure com estic ens ha introduït bastanta teoria.
Un punt positiu ha estat que la Lluïsa ens havia fotocopiat les lectures dels nostres companys i aixís les teniem totes.
Avui a clase de COED hem estat veien la comunicació no verbal.
Primer de tot la Lluïsa ens ha fet posant-se per grups, un cop ens hem assentat en forma de rotllana una representant del grup ha anat a escollir un escrit, noaltres no sabiem de que anaven els escrits, ni el nostres i els dels nostres copanys. N'hi havia un per persona, un cop tots tenien un escrit l'em hagut de llegir, el del meu grup era "El regal de la comunicació. Ara llibres"de Sebastià Serrano. Tractava del llenguatge, començava explicant que el llenguatge corporal ès molt important, però el oral també ja que la necessitem per quan hem de fer una exposició.
cada grup havíen de treure les idees principals del text que havíen llegit. Del nostra text es podien extreure es següents conclusions:
- hem de procurar que la veu, el seu to, la seva velocitat no ens soni monótona perque sinó la gent s'acva aburrint i no et presta atenció.
- La velocitat es un punt molt important en la veu, si una persona parla molt depresa no se l'entent i la gent acava perdent el fil del que estas dient, també pot provocar que t'entrevanquis amb les teves propies paraules i no se t'entengui. d'altra banda també hi ha la possiblilitat de que es vagi molt lent, si això succeeix potser ens sentirem més segurs del que diem per que ho em pogut pensar detingudament abans, però la gent que t'escolti s'aburrirà.
- La respiració , va enllaçada amb la velocitat es un punt vital del llenguatge oral, per que amb la respiració anem marcan la velocitat, fem que el to surti exactament com nosaltres volem i fins i tot amb una bona respiració ens podem arrivar a tranquilitzar i a sentint-se cómodes a una exposició.
- La comunicació oral va sorgir a la prehistòria, sempre l'hem necessitat per comunicant-se.
Un cop posat en comú les nostres idees le haviem d'explicar als nostres companys.
Els altres companys van parlar dels seus ecrits. Van parlar de l'important que es escoltar, el que ens diu una mirada, de l'importància del silenci (que tan poques vegades en tenim), com es pot dir molt amb el llenguatge coporal, com ens integrem i l'importància del llenguatge a l'integració de les persones.
De cada text m' he quedat amb petites definicions o característiques. El nostre grup ha estat l'últim a exposar.
Després de que la pofessora remarqués els punts més importants ens ha dit que agafessim les altres lectures.
Aquesta sessió la vaig trobar molt interesat per que en una mateixa classe vam treballar difrents temes, la lectura ràpida, la comprensió de temes, la síntesi de temes, la posada en comú i lexpressió ora.
Jo vaig veure que hauria d'agilitzar-me a la lectura, tot i que sintetitzo be els temes, també vaig poder comprovar com a vegades em guanya el meu pànic escènic i em costa molt parlar amb públic. Aquesta classe l'he trobat molt profitosa per que adames de veure com estic ens ha introduït bastanta teoria.
Un punt positiu ha estat que la Lluïsa ens havia fotocopiat les lectures dels nostres companys i aixís les teniem totes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)