Seminari 25 de novembre

DESCRIPCIÓ CLASSE:
Comencem la classe amb una lectura amb veu alta que ens fa l’Àngel, ens llegeix un tros de “Els pilars de la terra” La seva lectura es correcte pel meu gust però al ser un llibre a on a penes hi ha punts i comes la lectura queda com molt seguida i amb una sensació de que li faltés l’aire. Quan l’Àngel ha acabat de llegir, comença la Laura, ella ens presenta un llibre anomenat “La reina de la casa”, la Laura ens fa una lectura amb veu alta, molt bona entonació, és una lectura fluida i fàcil de seguir. Un cop finalitzada aquesta activitat fem l’actualitat educativa que consisteix en que dos persones recullin totes les noticies que trobin sobre l’educació i en triïn una, la més representativa, llavors s’ha d’explicar a tota la classe i fer una breu reflexió. Avui han fet l’actualitat educativa la Marta i l'Eva sobre "La segregación escolar serà un problema de futuro para Catalunya", es forma un debat sobre la immigració a les aules.
Després d’aquest debat parlem una mica sobre la setmana de pràctiques.
Aquesta setmana se’ns va distribuir de la següent manera: dilluns vam haver d’assistir a una conferencia de l’Eulalia Bosch del tema “Fer de mestre”, un cop acabada aquesta xerrada havíem d’anar ràpidament al Cibernàrium, on ens van fer una xerrada sobre les noves tecnologies i la web 2.0. El dimarts havíem d’anar a una escola acompanyant a una noia de tercer que estigués en un col•legi de pràctiques, cada persona anava a una escola i amb un alumne diferent, a mi em va tocar anar a l’escola Itaca amb la Núria Morente. El dimecres havíem d’anar o a un Casal (el Casal de St. Roc o el Casal del Rabal) o a la Masia del Barça, a mi em va tocar anar a la masia, el dijous havíem de visitar un centre educatiu escolar, jo vaig anar al CEIP Aurò amb la professora Montse Augazil. Per últim el divendres havíem de visitar un espai d’interès públic, nosaltres el podíem triar, jo vaig escollir el Museu del Cinema que està a Girona i està a prop de casa meu i a més a més i he assistit com alumne quan era petita. Un cop tothom havia explicat el que li havia resultat més positiu o més negatiu vam haver de fer una valoració sobre el paper puntuant-ho, per a que la universitat sabés si ens havia agradat.
Els últims tres quarts els vam passar parlant sobre la primera activitat, la conferencia sobre l’Eulàlia Bosch. Els trets més importants que vam veure va ser que en la seva conferència l’Eulàlia havia parlat molt sobre que els nens creixen i que per aquest motiu sempre estan canviant, els nens són estrangers a la vida i per aquesta raó els mestres els han d’ajudar a trobar el seu lloc al món. Un altre tema que l’Eulalia va resaltar va ser l’any Cerdà, ens va fer una mica de publicitat sobre una pàgina web i ens va explicar que l’escola actua al marc d’una ciutat, s’hi relaciona i interactuen. També dóna gran importància a l’art, ens va passar un vídeo d’un ballarí que ensenyava als nois a expressar-se amb el seu cos, també ens ensenya jocs d’imatges i metàfores.
La valoració del nostre seminari va ser que la conferència havia estat bé però que el títol “Fer de mestre” no era adient a la xerrada. Per una altre banda la seva expressió oral havia estat molt bona però la seva expressió gestual era casi inexistent ja que havia estat tota l’estona asseguda darrera una taula.
REFLEXIÓ:
En aquesta classe de seminari hem fet moltes coses, la primera ha estat la de llegir en públic. Llegir en públic és una activitat que jo encara no he fet i em preocupa molt per que em fa molta vergonya i no se’m dóna molt bé, gràcies a aquestes classes he arribat a aprendre algunes coses com pot ser: tenir una postura corporal correcte, es a dir, amb l’esquena recta i la cara separada del llibre; no voler anar molt ràpid per que sinó tens més probabilitats d’equivocar-te, també s’ha de vigilar amb els canvis d’entonació, és molt més comprensible una lectura si el que llegeix va canviant la seva entonació en els moment de preguntes o d’exclamacions.
La segona part de la classe, la descripció i valoració de la conferència de l’Eulàlia m’ha servit per donar-me compte de que escoltant la mateixa conferència totes les persones del seminari han escrit coses diferents, tots hem pensat que hi havia coses més important que d’altres i potser el que per mi era important per una altre persona no, i després d’una explicació ella o jo ens donàvem compte de que teníem o no raó, això vol dir que tothom agafa apunts de diferent manera i que per uns està bé per altres potser no.