Està ple de jocs interactius per als alumnes en anglés !
Memory game: Toys (1st, 2nd & 3rd):
dimecres, 20 de febrer del 2013
Memory game: Toys (1st, 2nd & 3rd)
Blog de la meva professora de práctiques!
Està ple de jocs interactius per als alumnes en anglés !
Memory game: Toys (1st, 2nd & 3rd):
Està ple de jocs interactius per als alumnes en anglés !
Memory game: Toys (1st, 2nd & 3rd):
dimarts, 19 de febrer del 2013
El segon projecte amb Scratch! Una gran millora.
Voleu tocar amb el piano? doncs seguiu les instruccions i endevant!
Aprén més sobre aquest projecteVoleu tocar amb el piano? doncs seguiu les instruccions i endevant!
Avui hem començat a treballar amb el programa Scratch. Aquest és el resultat de la meva primera prova.
(Premeu l'espai per a moure el peix).
Learn more about this project(Premeu l'espai per a moure el peix).
dimarts, 12 de febrer del 2013
Tweetboot
Investigan sobre twitter s'ha trobat l'aplicació que han trobat per apple.
Tweetbot és un client de Twitter, que ha realitzat una aplicació amb totes les funcions de twitter per a Mac. Està basat en unes aplicación molt acurades i molt ben fetes per a per a iPhone i iPod touch. Aquest té el suport de retina, sincronització via icloud i moltes vistes de columna.
Les característiques principals:
- Si temps vàries llistes també pots fer que hi hàgin vàries linias de temps per a cada llista.
- Enllaç amb els serveis Read it Later, Instapaper, Cloudapp URL Shortering.
- Notificacions Push via Boxcar.
- Gestos intel·ligents per estalviar temps (són configurables)
- Les converses i Detalls: El context és clau. Tweetbot fa sense esforç per posar-se al dia en una conversa o veure les respostes a un tweet.
- Hi ha borradors
- Navegació personalitzada.
Tweetbot és un client de Twitter, que ha realitzat una aplicació amb totes les funcions de twitter per a Mac. Està basat en unes aplicación molt acurades i molt ben fetes per a per a iPhone i iPod touch. Aquest té el suport de retina, sincronització via icloud i moltes vistes de columna.
Les característiques principals:
- Si temps vàries llistes també pots fer que hi hàgin vàries linias de temps per a cada llista.
- Enllaç amb els serveis Read it Later, Instapaper, Cloudapp URL Shortering.
- Notificacions Push via Boxcar.
- Gestos intel·ligents per estalviar temps (són configurables)
- Les converses i Detalls: El context és clau. Tweetbot fa sense esforç per posar-se al dia en una conversa o veure les respostes a un tweet.
- Hi ha borradors
- Navegació personalitzada.
La mejor edad para infundir la curiosidad
Extret del blog de Eduard Punset.
La mejor edad para infundir la curiosidad:
Medio: Heraldo de Aragón
El lunes 27 de febrero, Eduard Punset visitó Zaragoza para presentar su último libro, «Viaje al optimismo», en el ciclo de tertulias El café de tu vida que se celebra en el Hotel Goya de Zaragoza. Con motivo de su visita, la Agencia EFE emitió una que recogieron varios diarios, como el Heraldo de Aragón el 28 de febrero.
Destacado:
Entre los cuatro y los nueve años es cuando se debe hacer el mayor esfuerzo para infundir en los niños la curiosidad necesaria para que innoven en la adolescencia y en la mayoría de edad.
.
Leer «De 4 a 9 años es la mejor edad para infundir la curiosidad en los niños»
La mejor edad para infundir la curiosidad:
Medio: Heraldo de Aragón
El lunes 27 de febrero, Eduard Punset visitó Zaragoza para presentar su último libro, «Viaje al optimismo», en el ciclo de tertulias El café de tu vida que se celebra en el Hotel Goya de Zaragoza. Con motivo de su visita, la Agencia EFE emitió una que recogieron varios diarios, como el Heraldo de Aragón el 28 de febrero.Destacado:
Entre los cuatro y los nueve años es cuando se debe hacer el mayor esfuerzo para infundir en los niños la curiosidad necesaria para que innoven en la adolescencia y en la mayoría de edad.
.
Leer «De 4 a 9 años es la mejor edad para infundir la curiosidad en los niños»
divendres, 30 de desembre del 2011
Relació Mestre- TIC- Família- Alumne
Hem parlat molt sobre la relació que ha d’haver-hi entre les TIC i el mestre ja que sense una bona formació en les TIC no es podrà avança l’educació.
Ara m’agradaria centrar-me en la relació família- TIC. Per pròpia experiència sé que quan la família està integrada amb les TIC i és molt més fàcil per a l’alumne aprendre a utilitzar-les.
La meva experiència com alumne ha estat que durant tota la meva adolescència he conviscut amb els meus pares, els quals tenen les nocions bàsiques per saber fer servir l’ordinador i poc a poc en van coneixen d’altres. En aquesta situació era molt fàcil fer servir les TIC ja que quan tenia qualsevol problema em podien ajudar, m’explicaven les coses i tenia els suficients recursos per fer el que se’m demanava a cada moment.
En canvi, quan vaig arribar a la universitat les coses van canviar, vaig haver d’anar a viure amb els meus avis els quals no tenien ni ordinador a casa seu, per sort jo tenia un portàtil, però què feia amb un portàtil sense Internet?
Durant el segon trimestre vaig començar una assignatura d’informàtica, estava molt bé però requeria connectar-me diàriament a Internet. Aquí va començar el gran problema. Vaig comentar als meus avis poder posar Internet a casa seu, no era tan car, però per perjudicis adquirits mirant la televisió i per falta de coneixement em van dir que no volien, que l’Internet era dolent. Llavors per poder fer les feines de classe vaig haver d’anar diàriament a la biblioteca o a un cyber. Però els dies que tenia un treball que fer i a les 9 o les 10 no havia acabat què podia fer? i si volia imprimir en color (ja que a la universitat només podia imprimir en blanc i negre) havia de pagar per les impressions? Finalment vaig decidir anar a casa els meus tiets el que amb molta generositat em van oferir el seu Internet i la seva impressora, però quan hi ha algun problema no tinc cap tipus d’ajuda apart de la que m’ofereix la universitat i això em fa sentir molt perduda.
* http://www.youtube.com/watch?v=fY9y5b10B3U&feature=related
Un exemple de les imatges que es pode veure i les persones que no coneixen aquest món agafar-se idees equivocades
Amb aquesta explicació vull reflectir la situació en que em vaig trobar als 20 anys. Al final vaig trobar recursos i tot i així encara em sento perduda en aquest aspecte, i si jo m’he sentit així com es deu sentir un alumne a la meva situació?
Ara em trobo fent pràctiques a una escola a un barri no massa ric de Badalona, el fet és que molts nens de l’escola no tenen ordinadors o Internet a casa seu. Com es pot portar a terme una aula amb les Noves Tecnologies si a casa no tenen ni ordinador? Aquesta és una realitat amb la que es poden trobar molts alumnes.
La meva reflexió a tots aquests fets és que moltes vegades donem per fet que tothom té ordinadors i Internet, perquè nosaltres mateixos no ens imaginem vivint sense ells però la realitat és que moltes famílies encara no en tenen i llavors molts projectes com Moodle no es podríem portar a terme ja que en l’únic moment en que es podria fer servir seria el de classe i la utilitat de molts recursos es quedaria a mitges.
Ara m’agradaria centrar-me en la relació família- TIC. Per pròpia experiència sé que quan la família està integrada amb les TIC i és molt més fàcil per a l’alumne aprendre a utilitzar-les.
La meva experiència com alumne ha estat que durant tota la meva adolescència he conviscut amb els meus pares, els quals tenen les nocions bàsiques per saber fer servir l’ordinador i poc a poc en van coneixen d’altres. En aquesta situació era molt fàcil fer servir les TIC ja que quan tenia qualsevol problema em podien ajudar, m’explicaven les coses i tenia els suficients recursos per fer el que se’m demanava a cada moment.
En canvi, quan vaig arribar a la universitat les coses van canviar, vaig haver d’anar a viure amb els meus avis els quals no tenien ni ordinador a casa seu, per sort jo tenia un portàtil, però què feia amb un portàtil sense Internet?
Durant el segon trimestre vaig començar una assignatura d’informàtica, estava molt bé però requeria connectar-me diàriament a Internet. Aquí va començar el gran problema. Vaig comentar als meus avis poder posar Internet a casa seu, no era tan car, però per perjudicis adquirits mirant la televisió i per falta de coneixement em van dir que no volien, que l’Internet era dolent. Llavors per poder fer les feines de classe vaig haver d’anar diàriament a la biblioteca o a un cyber. Però els dies que tenia un treball que fer i a les 9 o les 10 no havia acabat què podia fer? i si volia imprimir en color (ja que a la universitat només podia imprimir en blanc i negre) havia de pagar per les impressions? Finalment vaig decidir anar a casa els meus tiets el que amb molta generositat em van oferir el seu Internet i la seva impressora, però quan hi ha algun problema no tinc cap tipus d’ajuda apart de la que m’ofereix la universitat i això em fa sentir molt perduda.
* http://www.youtube.com/watch?v=fY9y5b10B3U&feature=related
Un exemple de les imatges que es pode veure i les persones que no coneixen aquest món agafar-se idees equivocades
Amb aquesta explicació vull reflectir la situació en que em vaig trobar als 20 anys. Al final vaig trobar recursos i tot i així encara em sento perduda en aquest aspecte, i si jo m’he sentit així com es deu sentir un alumne a la meva situació?
Ara em trobo fent pràctiques a una escola a un barri no massa ric de Badalona, el fet és que molts nens de l’escola no tenen ordinadors o Internet a casa seu. Com es pot portar a terme una aula amb les Noves Tecnologies si a casa no tenen ni ordinador? Aquesta és una realitat amb la que es poden trobar molts alumnes.
La meva reflexió a tots aquests fets és que moltes vegades donem per fet que tothom té ordinadors i Internet, perquè nosaltres mateixos no ens imaginem vivint sense ells però la realitat és que moltes famílies encara no en tenen i llavors molts projectes com Moodle no es podríem portar a terme ja que en l’únic moment en que es podria fer servir seria el de classe i la utilitat de molts recursos es quedaria a mitges.
Jaws
Arran d’una exposició de les classes d’UDTIC que vaig trobar molt interessant vaig començar a interessar-me per un programa que es diu Jaws.
El Jaws és un programari que fa de lector de pantalla per a persones amb visió reduïda. El programa fa que la pantalla tingui so, de manera que l'usuari pot accedir o navegar per ell sense necessitat de veure-ho.
En aquesta pàgina es pot trobar molta més informació del Jaws:
http://neeitic.jimdo.com/jaws
Uns dies més tard de l’exposició vam haver de fer un altre treball a la universitat a on es tractava de fer unes activitats predeterminades adaptades a un discapacitat visual. Llavors ens vam començar a trencar el cap com ho podíem fer per que la sessió pogués estar adaptada.
La sessió que havíem d’adaptar era la següent:
SESSIÓ 1. Detecció d’idees prèvies (avaluació inicial).
El nou tema s’encetarà amb el reconeixement dels coneixements previs de l’alumnat, això permetrà que sigui possible adaptar els continguts a les estructures mentals que ja tenen.
El docent partirà de la següent pregunta: On vivim? Amb aquesta qüestió es pretén arribar a qualsevol de les següents respostes: Terra, planeta, món, ... Aquesta pregunta es respondrà individualment en un paper prèviament repartit pel mestre, on també s’hauran de realitzar altres tasques que el mestre anirà dient oralment: on vivim? , dibuixa el nostre planeta, què és més gran el Sol, la lluna o el planeta Terra?
Després d’aquesta tasca individual, es farà un col•loqui amb les mateixes qüestions que s’ha contestat de manera escrita anteriorment. I, serà quan aparegui el mot “planeta” en el diàleg, el moment d’introduir noves paraules per saber si les coneixen o si són completament noves per a ells. Un cop realitzat aquest ventall de preguntes de forma oral i en grup, es donarà pas a la visualització del vídeo Viaje por el Sistema Solar (http://www.youtube.com/watch?v=y5gkPGr29Vc) on apareixen els diferents planetes i el nom d’aquests.
Seguidament, és farà un breu esquema a la pissarra de tot allò que s’ha dit, sigui correcte o no, seran ells, quan amb el pas del temps, aprovin o descartin les idees prèvies que tenien. Cal deixar clar en tot moment, que allò escrit entre tots a la pissarra no és la veritat absoluta, cal fer entendre que el que queda escrit és només el reflex del que creuen ells en aquell determinat dia, i que pot canviar o no, segons el que aprenguin al llarg de tot aquest nou tema. Aquesta manera de fer farà adonar-se als alumnes dels processos/canvis que hi poden haver en l’aprenentatge.
I l’adaptació:
Sessió 1:
L’alumne tindrà un ordinador portàtil amb el software “Jaws” instal•lat. L’alumne podrà anar seguint tot el col•loqui que es realitzarà fins l’esquema de manera oral. Per a la part del vídeo, l’alumne el podrà seguir a nivell auditiu, i per a identificar cada planeta, la mestra li facilitarà una maqueta a escala reduïda i proporcional entre tots els planetes per a que els conegui, ajudant-lo amb una descripció del color i l’aspecte.
A l’hora de fer l’esquema, l’alumne n’escoltarà el procés i hi podrà participar com la resta de companys, i al final de la sessió la mestra li en facilitarà la còpia del que han fet escrivint-lo a l’ordinador. Sempre tindrà el suport de la professora, que no deixarà que perdi cap dels conceptes.
Al fer aquesta sessió ens vam adonar de vàries coses:
1. És necessari que l’escola disposi dels recursos necessaris. Quan parlo de recursos em refereixo tan a recursos materials com a personals. Perquè si no hi ha ordinadors la inclusió a l’aula es fa molt difícil.
2. És necessari que les mestres, pares i fills d’ara estiguin molt integrades a les Noves Tecnologies ja que cada cop surten nous programes que poden millorar molt la qualitat de vida de les persones.
I ens van sorgir vàries preguntes:
1. Com integres un sol ordinador a l’aula sense que els nens no discrimin aquell alumne pel fet de tenir-lo?
2. Haurien de tenir cada alumne un ordinador?
3. Molestaria/distreuria aquest ordinador als altres alumnes?
4. A quina edat s’hauria d’implantar aquest programa a l’aula?
5. Perquè si els alumnes no saben casi llegir ni escriure durant el cicle inicial és necessari i profitós tenir-ne?
El Jaws és un programari que fa de lector de pantalla per a persones amb visió reduïda. El programa fa que la pantalla tingui so, de manera que l'usuari pot accedir o navegar per ell sense necessitat de veure-ho.
En aquesta pàgina es pot trobar molta més informació del Jaws:
http://neeitic.jimdo.com/jaws
Uns dies més tard de l’exposició vam haver de fer un altre treball a la universitat a on es tractava de fer unes activitats predeterminades adaptades a un discapacitat visual. Llavors ens vam començar a trencar el cap com ho podíem fer per que la sessió pogués estar adaptada.
La sessió que havíem d’adaptar era la següent:
SESSIÓ 1. Detecció d’idees prèvies (avaluació inicial).
El nou tema s’encetarà amb el reconeixement dels coneixements previs de l’alumnat, això permetrà que sigui possible adaptar els continguts a les estructures mentals que ja tenen.
El docent partirà de la següent pregunta: On vivim? Amb aquesta qüestió es pretén arribar a qualsevol de les següents respostes: Terra, planeta, món, ... Aquesta pregunta es respondrà individualment en un paper prèviament repartit pel mestre, on també s’hauran de realitzar altres tasques que el mestre anirà dient oralment: on vivim? , dibuixa el nostre planeta, què és més gran el Sol, la lluna o el planeta Terra?
Després d’aquesta tasca individual, es farà un col•loqui amb les mateixes qüestions que s’ha contestat de manera escrita anteriorment. I, serà quan aparegui el mot “planeta” en el diàleg, el moment d’introduir noves paraules per saber si les coneixen o si són completament noves per a ells. Un cop realitzat aquest ventall de preguntes de forma oral i en grup, es donarà pas a la visualització del vídeo Viaje por el Sistema Solar (http://www.youtube.com/watch?v=y5gkPGr29Vc) on apareixen els diferents planetes i el nom d’aquests.
Seguidament, és farà un breu esquema a la pissarra de tot allò que s’ha dit, sigui correcte o no, seran ells, quan amb el pas del temps, aprovin o descartin les idees prèvies que tenien. Cal deixar clar en tot moment, que allò escrit entre tots a la pissarra no és la veritat absoluta, cal fer entendre que el que queda escrit és només el reflex del que creuen ells en aquell determinat dia, i que pot canviar o no, segons el que aprenguin al llarg de tot aquest nou tema. Aquesta manera de fer farà adonar-se als alumnes dels processos/canvis que hi poden haver en l’aprenentatge.
I l’adaptació:
Sessió 1:
L’alumne tindrà un ordinador portàtil amb el software “Jaws” instal•lat. L’alumne podrà anar seguint tot el col•loqui que es realitzarà fins l’esquema de manera oral. Per a la part del vídeo, l’alumne el podrà seguir a nivell auditiu, i per a identificar cada planeta, la mestra li facilitarà una maqueta a escala reduïda i proporcional entre tots els planetes per a que els conegui, ajudant-lo amb una descripció del color i l’aspecte.
A l’hora de fer l’esquema, l’alumne n’escoltarà el procés i hi podrà participar com la resta de companys, i al final de la sessió la mestra li en facilitarà la còpia del que han fet escrivint-lo a l’ordinador. Sempre tindrà el suport de la professora, que no deixarà que perdi cap dels conceptes.
Al fer aquesta sessió ens vam adonar de vàries coses:
1. És necessari que l’escola disposi dels recursos necessaris. Quan parlo de recursos em refereixo tan a recursos materials com a personals. Perquè si no hi ha ordinadors la inclusió a l’aula es fa molt difícil.
2. És necessari que les mestres, pares i fills d’ara estiguin molt integrades a les Noves Tecnologies ja que cada cop surten nous programes que poden millorar molt la qualitat de vida de les persones.
I ens van sorgir vàries preguntes:
1. Com integres un sol ordinador a l’aula sense que els nens no discrimin aquell alumne pel fet de tenir-lo?
2. Haurien de tenir cada alumne un ordinador?
3. Molestaria/distreuria aquest ordinador als altres alumnes?
4. A quina edat s’hauria d’implantar aquest programa a l’aula?
5. Perquè si els alumnes no saben casi llegir ni escriure durant el cicle inicial és necessari i profitós tenir-ne?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)