Hem parlat molt sobre la relació que ha d’haver-hi entre les TIC i el mestre ja que sense una bona formació en les TIC no es podrà avança l’educació.
Ara m’agradaria centrar-me en la relació família- TIC. Per pròpia experiència sé que quan la família està integrada amb les TIC i és molt més fàcil per a l’alumne aprendre a utilitzar-les.
La meva experiència com alumne ha estat que durant tota la meva adolescència he conviscut amb els meus pares, els quals tenen les nocions bàsiques per saber fer servir l’ordinador i poc a poc en van coneixen d’altres. En aquesta situació era molt fàcil fer servir les TIC ja que quan tenia qualsevol problema em podien ajudar, m’explicaven les coses i tenia els suficients recursos per fer el que se’m demanava a cada moment.
En canvi, quan vaig arribar a la universitat les coses van canviar, vaig haver d’anar a viure amb els meus avis els quals no tenien ni ordinador a casa seu, per sort jo tenia un portàtil, però què feia amb un portàtil sense Internet?
Durant el segon trimestre vaig començar una assignatura d’informàtica, estava molt bé però requeria connectar-me diàriament a Internet. Aquí va començar el gran problema. Vaig comentar als meus avis poder posar Internet a casa seu, no era tan car, però per perjudicis adquirits mirant la televisió i per falta de coneixement em van dir que no volien, que l’Internet era dolent. Llavors per poder fer les feines de classe vaig haver d’anar diàriament a la biblioteca o a un cyber. Però els dies que tenia un treball que fer i a les 9 o les 10 no havia acabat què podia fer? i si volia imprimir en color (ja que a la universitat només podia imprimir en blanc i negre) havia de pagar per les impressions? Finalment vaig decidir anar a casa els meus tiets el que amb molta generositat em van oferir el seu Internet i la seva impressora, però quan hi ha algun problema no tinc cap tipus d’ajuda apart de la que m’ofereix la universitat i això em fa sentir molt perduda.
* http://www.youtube.com/watch?v=fY9y5b10B3U&feature=related
Un exemple de les imatges que es pode veure i les persones que no coneixen aquest món agafar-se idees equivocades
Amb aquesta explicació vull reflectir la situació en que em vaig trobar als 20 anys. Al final vaig trobar recursos i tot i així encara em sento perduda en aquest aspecte, i si jo m’he sentit així com es deu sentir un alumne a la meva situació?
Ara em trobo fent pràctiques a una escola a un barri no massa ric de Badalona, el fet és que molts nens de l’escola no tenen ordinadors o Internet a casa seu. Com es pot portar a terme una aula amb les Noves Tecnologies si a casa no tenen ni ordinador? Aquesta és una realitat amb la que es poden trobar molts alumnes.
La meva reflexió a tots aquests fets és que moltes vegades donem per fet que tothom té ordinadors i Internet, perquè nosaltres mateixos no ens imaginem vivint sense ells però la realitat és que moltes famílies encara no en tenen i llavors molts projectes com Moodle no es podríem portar a terme ja que en l’únic moment en que es podria fer servir seria el de classe i la utilitat de molts recursos es quedaria a mitges.
El meu entorn escolar és semblant, no tothom té accés a internet i/o ordinador a casa; així q oblida't de demanar ampliació o recerca d'informacio a casa. Moltes famílies, a més (o a menys) ni es plantegen portar els nens a una bibliotca: tenen altres preocupacions..
ResponElimina