Hem parlat molt sobre la relació que ha d’haver-hi entre les TIC i el mestre ja que sense una bona formació en les TIC no es podrà avança l’educació.
Ara m’agradaria centrar-me en la relació família- TIC. Per pròpia experiència sé que quan la família està integrada amb les TIC i és molt més fàcil per a l’alumne aprendre a utilitzar-les.
La meva experiència com alumne ha estat que durant tota la meva adolescència he conviscut amb els meus pares, els quals tenen les nocions bàsiques per saber fer servir l’ordinador i poc a poc en van coneixen d’altres. En aquesta situació era molt fàcil fer servir les TIC ja que quan tenia qualsevol problema em podien ajudar, m’explicaven les coses i tenia els suficients recursos per fer el que se’m demanava a cada moment.
En canvi, quan vaig arribar a la universitat les coses van canviar, vaig haver d’anar a viure amb els meus avis els quals no tenien ni ordinador a casa seu, per sort jo tenia un portàtil, però què feia amb un portàtil sense Internet?
Durant el segon trimestre vaig començar una assignatura d’informàtica, estava molt bé però requeria connectar-me diàriament a Internet. Aquí va començar el gran problema. Vaig comentar als meus avis poder posar Internet a casa seu, no era tan car, però per perjudicis adquirits mirant la televisió i per falta de coneixement em van dir que no volien, que l’Internet era dolent. Llavors per poder fer les feines de classe vaig haver d’anar diàriament a la biblioteca o a un cyber. Però els dies que tenia un treball que fer i a les 9 o les 10 no havia acabat què podia fer? i si volia imprimir en color (ja que a la universitat només podia imprimir en blanc i negre) havia de pagar per les impressions? Finalment vaig decidir anar a casa els meus tiets el que amb molta generositat em van oferir el seu Internet i la seva impressora, però quan hi ha algun problema no tinc cap tipus d’ajuda apart de la que m’ofereix la universitat i això em fa sentir molt perduda.
* http://www.youtube.com/watch?v=fY9y5b10B3U&feature=related
Un exemple de les imatges que es pode veure i les persones que no coneixen aquest món agafar-se idees equivocades
Amb aquesta explicació vull reflectir la situació en que em vaig trobar als 20 anys. Al final vaig trobar recursos i tot i així encara em sento perduda en aquest aspecte, i si jo m’he sentit així com es deu sentir un alumne a la meva situació?
Ara em trobo fent pràctiques a una escola a un barri no massa ric de Badalona, el fet és que molts nens de l’escola no tenen ordinadors o Internet a casa seu. Com es pot portar a terme una aula amb les Noves Tecnologies si a casa no tenen ni ordinador? Aquesta és una realitat amb la que es poden trobar molts alumnes.
La meva reflexió a tots aquests fets és que moltes vegades donem per fet que tothom té ordinadors i Internet, perquè nosaltres mateixos no ens imaginem vivint sense ells però la realitat és que moltes famílies encara no en tenen i llavors molts projectes com Moodle no es podríem portar a terme ja que en l’únic moment en que es podria fer servir seria el de classe i la utilitat de molts recursos es quedaria a mitges.
divendres, 30 de desembre del 2011
Jaws
Arran d’una exposició de les classes d’UDTIC que vaig trobar molt interessant vaig començar a interessar-me per un programa que es diu Jaws.
El Jaws és un programari que fa de lector de pantalla per a persones amb visió reduïda. El programa fa que la pantalla tingui so, de manera que l'usuari pot accedir o navegar per ell sense necessitat de veure-ho.
En aquesta pàgina es pot trobar molta més informació del Jaws:
http://neeitic.jimdo.com/jaws
Uns dies més tard de l’exposició vam haver de fer un altre treball a la universitat a on es tractava de fer unes activitats predeterminades adaptades a un discapacitat visual. Llavors ens vam començar a trencar el cap com ho podíem fer per que la sessió pogués estar adaptada.
La sessió que havíem d’adaptar era la següent:
SESSIÓ 1. Detecció d’idees prèvies (avaluació inicial).
El nou tema s’encetarà amb el reconeixement dels coneixements previs de l’alumnat, això permetrà que sigui possible adaptar els continguts a les estructures mentals que ja tenen.
El docent partirà de la següent pregunta: On vivim? Amb aquesta qüestió es pretén arribar a qualsevol de les següents respostes: Terra, planeta, món, ... Aquesta pregunta es respondrà individualment en un paper prèviament repartit pel mestre, on també s’hauran de realitzar altres tasques que el mestre anirà dient oralment: on vivim? , dibuixa el nostre planeta, què és més gran el Sol, la lluna o el planeta Terra?
Després d’aquesta tasca individual, es farà un col•loqui amb les mateixes qüestions que s’ha contestat de manera escrita anteriorment. I, serà quan aparegui el mot “planeta” en el diàleg, el moment d’introduir noves paraules per saber si les coneixen o si són completament noves per a ells. Un cop realitzat aquest ventall de preguntes de forma oral i en grup, es donarà pas a la visualització del vídeo Viaje por el Sistema Solar (http://www.youtube.com/watch?v=y5gkPGr29Vc) on apareixen els diferents planetes i el nom d’aquests.
Seguidament, és farà un breu esquema a la pissarra de tot allò que s’ha dit, sigui correcte o no, seran ells, quan amb el pas del temps, aprovin o descartin les idees prèvies que tenien. Cal deixar clar en tot moment, que allò escrit entre tots a la pissarra no és la veritat absoluta, cal fer entendre que el que queda escrit és només el reflex del que creuen ells en aquell determinat dia, i que pot canviar o no, segons el que aprenguin al llarg de tot aquest nou tema. Aquesta manera de fer farà adonar-se als alumnes dels processos/canvis que hi poden haver en l’aprenentatge.
I l’adaptació:
Sessió 1:
L’alumne tindrà un ordinador portàtil amb el software “Jaws” instal•lat. L’alumne podrà anar seguint tot el col•loqui que es realitzarà fins l’esquema de manera oral. Per a la part del vídeo, l’alumne el podrà seguir a nivell auditiu, i per a identificar cada planeta, la mestra li facilitarà una maqueta a escala reduïda i proporcional entre tots els planetes per a que els conegui, ajudant-lo amb una descripció del color i l’aspecte.
A l’hora de fer l’esquema, l’alumne n’escoltarà el procés i hi podrà participar com la resta de companys, i al final de la sessió la mestra li en facilitarà la còpia del que han fet escrivint-lo a l’ordinador. Sempre tindrà el suport de la professora, que no deixarà que perdi cap dels conceptes.
Al fer aquesta sessió ens vam adonar de vàries coses:
1. És necessari que l’escola disposi dels recursos necessaris. Quan parlo de recursos em refereixo tan a recursos materials com a personals. Perquè si no hi ha ordinadors la inclusió a l’aula es fa molt difícil.
2. És necessari que les mestres, pares i fills d’ara estiguin molt integrades a les Noves Tecnologies ja que cada cop surten nous programes que poden millorar molt la qualitat de vida de les persones.
I ens van sorgir vàries preguntes:
1. Com integres un sol ordinador a l’aula sense que els nens no discrimin aquell alumne pel fet de tenir-lo?
2. Haurien de tenir cada alumne un ordinador?
3. Molestaria/distreuria aquest ordinador als altres alumnes?
4. A quina edat s’hauria d’implantar aquest programa a l’aula?
5. Perquè si els alumnes no saben casi llegir ni escriure durant el cicle inicial és necessari i profitós tenir-ne?
El Jaws és un programari que fa de lector de pantalla per a persones amb visió reduïda. El programa fa que la pantalla tingui so, de manera que l'usuari pot accedir o navegar per ell sense necessitat de veure-ho.
En aquesta pàgina es pot trobar molta més informació del Jaws:
http://neeitic.jimdo.com/jaws
Uns dies més tard de l’exposició vam haver de fer un altre treball a la universitat a on es tractava de fer unes activitats predeterminades adaptades a un discapacitat visual. Llavors ens vam començar a trencar el cap com ho podíem fer per que la sessió pogués estar adaptada.
La sessió que havíem d’adaptar era la següent:
SESSIÓ 1. Detecció d’idees prèvies (avaluació inicial).
El nou tema s’encetarà amb el reconeixement dels coneixements previs de l’alumnat, això permetrà que sigui possible adaptar els continguts a les estructures mentals que ja tenen.
El docent partirà de la següent pregunta: On vivim? Amb aquesta qüestió es pretén arribar a qualsevol de les següents respostes: Terra, planeta, món, ... Aquesta pregunta es respondrà individualment en un paper prèviament repartit pel mestre, on també s’hauran de realitzar altres tasques que el mestre anirà dient oralment: on vivim? , dibuixa el nostre planeta, què és més gran el Sol, la lluna o el planeta Terra?
Després d’aquesta tasca individual, es farà un col•loqui amb les mateixes qüestions que s’ha contestat de manera escrita anteriorment. I, serà quan aparegui el mot “planeta” en el diàleg, el moment d’introduir noves paraules per saber si les coneixen o si són completament noves per a ells. Un cop realitzat aquest ventall de preguntes de forma oral i en grup, es donarà pas a la visualització del vídeo Viaje por el Sistema Solar (http://www.youtube.com/watch?v=y5gkPGr29Vc) on apareixen els diferents planetes i el nom d’aquests.
Seguidament, és farà un breu esquema a la pissarra de tot allò que s’ha dit, sigui correcte o no, seran ells, quan amb el pas del temps, aprovin o descartin les idees prèvies que tenien. Cal deixar clar en tot moment, que allò escrit entre tots a la pissarra no és la veritat absoluta, cal fer entendre que el que queda escrit és només el reflex del que creuen ells en aquell determinat dia, i que pot canviar o no, segons el que aprenguin al llarg de tot aquest nou tema. Aquesta manera de fer farà adonar-se als alumnes dels processos/canvis que hi poden haver en l’aprenentatge.
I l’adaptació:
Sessió 1:
L’alumne tindrà un ordinador portàtil amb el software “Jaws” instal•lat. L’alumne podrà anar seguint tot el col•loqui que es realitzarà fins l’esquema de manera oral. Per a la part del vídeo, l’alumne el podrà seguir a nivell auditiu, i per a identificar cada planeta, la mestra li facilitarà una maqueta a escala reduïda i proporcional entre tots els planetes per a que els conegui, ajudant-lo amb una descripció del color i l’aspecte.
A l’hora de fer l’esquema, l’alumne n’escoltarà el procés i hi podrà participar com la resta de companys, i al final de la sessió la mestra li en facilitarà la còpia del que han fet escrivint-lo a l’ordinador. Sempre tindrà el suport de la professora, que no deixarà que perdi cap dels conceptes.
Al fer aquesta sessió ens vam adonar de vàries coses:
1. És necessari que l’escola disposi dels recursos necessaris. Quan parlo de recursos em refereixo tan a recursos materials com a personals. Perquè si no hi ha ordinadors la inclusió a l’aula es fa molt difícil.
2. És necessari que les mestres, pares i fills d’ara estiguin molt integrades a les Noves Tecnologies ja que cada cop surten nous programes que poden millorar molt la qualitat de vida de les persones.
I ens van sorgir vàries preguntes:
1. Com integres un sol ordinador a l’aula sense que els nens no discrimin aquell alumne pel fet de tenir-lo?
2. Haurien de tenir cada alumne un ordinador?
3. Molestaria/distreuria aquest ordinador als altres alumnes?
4. A quina edat s’hauria d’implantar aquest programa a l’aula?
5. Perquè si els alumnes no saben casi llegir ni escriure durant el cicle inicial és necessari i profitós tenir-ne?
El Musical de Edutify: "Seré más freak que el Coordinador TIC”
Fa uns dies en Pau Nin, un company de classe de UDTIC, ens va passar un vídeo molt interessant i divertit:
http://www.youtube.com/watch?v=kLM4-CjK3Hc
En aquest vídeo es pot veure com unes persones van fer d’una exposició normal una que està essent vista per moltes persones.
D’aquesta manera es demostra com una conferència que es pot donar i quedar-se allà pot arribar a esser una conferéncia que arribi a més persones de les que estan en aquell moment a la sala, com educadors, estudiants o pares i mares.
Aquesta presentació diu en un format lúdic moltes coses interessants.
Per mi la primera idea interessant que podem trobar és la que diu: “Ese señor tiene razon, hay que buscar una solución para modernizar la educación” Comencen el musical amb aquesta gran afirmació, però com fer-ho amb els problemes que arriben a haver-hi? Nosaltres mateixos ens fem diferents barreres que formen problemes que aturen la modernització de l’aula.
Ells ho expliquen d’una manera cómica amb el fet de dir “el wifi se ha vuelto a colgar y la pizarra digital, y los enlaces de mi red social. Se me ha colgado el PDA y el AFI tengo que volcar las notas de segundo A”
Però es que aquesta és la realitat que es viu a les escoles i fins i tot a les universitat. Quantes vegades ha passat que l’ordinador no engegava i el mestre ha hagut d’anar a buscar l’informàtic? O fins i tot a les exposicions finals que es van fer a la classe de UDTIC es va penjar el wifi de tota la universitat i es van haver d’aturar. En el meu cas, quan vaig haver d’exposar què era la pissarra digital a davant de tota la classe, ens vam proposar ensenyar com funcionava fent-ne servir una i els problemes van començar a sorgir. Per culpa d’aquests problemes els nostres companys van perdre l’interès, s’ens va escursar el temps i no ens va sortir una presentació tan ben feta com l’haviem preparat. I si això passa a l’aula? I si tens tota una sessió programada a través de l’aula digital i aquesta no funciona? Aquests fets poden passar i és quan arribes al límit que el grup diuen: “serà ilegal prender-le fuego al terminal”.
Una altre gran idea que treuen a relleu és quan diuen: “los tiempos estan cambiando, los professores estan cambiando, los alumnes estan cambiando, i los padres... ehm... los padres estàn.”
Avui en dia es veu com els mestres intenten posar-se el dia amb les noves tecnologies i utilitzar-les en benefici dels alumnes, utilitzar jocs, proves, penjar els apunts, fer treballs i penjar notes. Tot aquest procés però seria molt més beneficiós si també el seguissin els pares. El problema és que molts pares no saben fer servir les noves tecnologies i és quan comença a fallar les noves tecnologies.
Es pot trobar la lletra a: http://blogs.educared.org/encuentro2011/2011/11/03/ya-esta-disponible-la-letra-del-musical-edutify/
http://www.youtube.com/watch?v=kLM4-CjK3Hc
En aquest vídeo es pot veure com unes persones van fer d’una exposició normal una que està essent vista per moltes persones.
D’aquesta manera es demostra com una conferència que es pot donar i quedar-se allà pot arribar a esser una conferéncia que arribi a més persones de les que estan en aquell moment a la sala, com educadors, estudiants o pares i mares.
Aquesta presentació diu en un format lúdic moltes coses interessants.
Per mi la primera idea interessant que podem trobar és la que diu: “Ese señor tiene razon, hay que buscar una solución para modernizar la educación” Comencen el musical amb aquesta gran afirmació, però com fer-ho amb els problemes que arriben a haver-hi? Nosaltres mateixos ens fem diferents barreres que formen problemes que aturen la modernització de l’aula.
Ells ho expliquen d’una manera cómica amb el fet de dir “el wifi se ha vuelto a colgar y la pizarra digital, y los enlaces de mi red social. Se me ha colgado el PDA y el AFI tengo que volcar las notas de segundo A”
Però es que aquesta és la realitat que es viu a les escoles i fins i tot a les universitat. Quantes vegades ha passat que l’ordinador no engegava i el mestre ha hagut d’anar a buscar l’informàtic? O fins i tot a les exposicions finals que es van fer a la classe de UDTIC es va penjar el wifi de tota la universitat i es van haver d’aturar. En el meu cas, quan vaig haver d’exposar què era la pissarra digital a davant de tota la classe, ens vam proposar ensenyar com funcionava fent-ne servir una i els problemes van començar a sorgir. Per culpa d’aquests problemes els nostres companys van perdre l’interès, s’ens va escursar el temps i no ens va sortir una presentació tan ben feta com l’haviem preparat. I si això passa a l’aula? I si tens tota una sessió programada a través de l’aula digital i aquesta no funciona? Aquests fets poden passar i és quan arribes al límit que el grup diuen: “serà ilegal prender-le fuego al terminal”.
Una altre gran idea que treuen a relleu és quan diuen: “los tiempos estan cambiando, los professores estan cambiando, los alumnes estan cambiando, i los padres... ehm... los padres estàn.”
Avui en dia es veu com els mestres intenten posar-se el dia amb les noves tecnologies i utilitzar-les en benefici dels alumnes, utilitzar jocs, proves, penjar els apunts, fer treballs i penjar notes. Tot aquest procés però seria molt més beneficiós si també el seguissin els pares. El problema és que molts pares no saben fer servir les noves tecnologies i és quan comença a fallar les noves tecnologies.
Es pot trobar la lletra a: http://blogs.educared.org/encuentro2011/2011/11/03/ya-esta-disponible-la-letra-del-musical-edutify/
Pezi o Power Point
Durant tots aquests anys d’escolarització ens han ensenyat que un bon mètode per fer presentacions és el Power Point, però ara ha sortit una nova manera per fer presentacions , el Prezi.
Quina és millor?
Aquí us deixo un petit Power Point i Prezi fets per mi, en els quals es pot valorar una mica les diferències, en cada un d’ells els recursos utilitzats i els que es poden arribar a utilitzar són molt més amplis. És un petit esbós per veure, en grans trets les diferències.
Power Point: http://www.slideshare.net/helena153/power-point-10726238
Prezi: http://prezi.com/vhvdklegff3h/prezi/
En aquests dos tipus de presentacions s’explica en trets molt generals què és cada un i com es fa servir. Veient-los, quin valoraríeu més positivament?
En el meu vas crec que m’agrada més el prezi, el fet que no sigui lineal dóna un toc d’innovació i elegància diferent, pots donar fins i tot espectacularitat a la teva presentació i cada una serà diferent.
El Power Point en canvi és completament lineal i tot i que tingui plantilles modificables s’acaba fent avorrit.
A una escola el fet de que hi hagi un Prezi o un Power Point innovador farà que la presentació o la classe es faci més amena i provocarà l’atenció dels alumnes. Per aquest punt tant important el Prezi crec que és millor. El punt fort del Power Point , que substitueix el feble del Prezi, és que es pot emmagatzemar a un pen amb més facilitat i utilitzar-lo a l’aula sense necessitat d’internet. Aquesta avantatge no seria tant important si les noves tecnologies estiguessin molt ben implantades ja que es podria fer servir el Prezi amb molta comoditat, però la realitat és que molt sovint falla l’internet i per això l’alternativa del Power Point és molt bona.
Quina és millor?
Aquí us deixo un petit Power Point i Prezi fets per mi, en els quals es pot valorar una mica les diferències, en cada un d’ells els recursos utilitzats i els que es poden arribar a utilitzar són molt més amplis. És un petit esbós per veure, en grans trets les diferències.
Power Point: http://www.slideshare.net/helena153/power-point-10726238
Prezi: http://prezi.com/vhvdklegff3h/prezi/
En aquests dos tipus de presentacions s’explica en trets molt generals què és cada un i com es fa servir. Veient-los, quin valoraríeu més positivament?
En el meu vas crec que m’agrada més el prezi, el fet que no sigui lineal dóna un toc d’innovació i elegància diferent, pots donar fins i tot espectacularitat a la teva presentació i cada una serà diferent.
El Power Point en canvi és completament lineal i tot i que tingui plantilles modificables s’acaba fent avorrit.
A una escola el fet de que hi hagi un Prezi o un Power Point innovador farà que la presentació o la classe es faci més amena i provocarà l’atenció dels alumnes. Per aquest punt tant important el Prezi crec que és millor. El punt fort del Power Point , que substitueix el feble del Prezi, és que es pot emmagatzemar a un pen amb més facilitat i utilitzar-lo a l’aula sense necessitat d’internet. Aquesta avantatge no seria tant important si les noves tecnologies estiguessin molt ben implantades ja que es podria fer servir el Prezi amb molta comoditat, però la realitat és que molt sovint falla l’internet i per això l’alternativa del Power Point és molt bona.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Les noves Tecnologies a l’escola de pràctiques
A l’aula on em trobava disposaven d’un ordinador el qual estava sempre apagat, només una vegada el vaig veure engegat perquè s’utilitzés a l’aula. Aquell dia estaven tractant les parts dels animals i va sorgir el dubte de com es deia la cresta del gall, la mestra tampoc ho sabia i va decidir mirar-ho a l’ordinador, llavors va demanar-me si la podia ajudar i vaig anar encantada, la meva sorpresa va ser quan em va dir que no sabia fer servir el Google. Llavors vaig voler pensar que aprofitant que estava allà voldria aprofitar per aprendre’n una mica i vaig voler explicar-li però em va dir que ho fes jo sola que ella aniria a buscar fotocòpies. Més tard li vaig preguntar sobre què pensava sobre les noves tecnologies, em va respondre que podrien ser interessants però que ella no les sabia fer servir per res més que no fos mirar el seu mail. La pregunta meva va ser obvia, i no t’has plantejat apuntar-te a algun curset? La seva resposta va ser contundent, no. La raó era per què ja s’havia perdut molt, estava massa atraçada com per incorporar-se, apart estava molt enfeinada anant a diferents tallers educatius sobre altres matèries que podria treure’n més profit.
Al parlar amb el mestre d’informàtica li vaig preguntar sobre com va estructurar les classes, ell em va respondre que de manera molt senzilla, tot el que feien era JClic com a reforç d’altres assignatures. Quan li vaig preguntar la raó de que ho fessin així em va respondre que era perquè ell no sabia res d’informàtica. Es veu que era el professor de música però que se’n va anar el professor que feia informàtica i ell era d’entre tots el que en sabia més, però que tot i saber-ne més que els altres no sabia fer gran cosa i l’únic que podien fer era descarregar-se JClic i classificar-ho per cursos i assignatures. La nota d’informàtica anava en funció els resultats trets en el JClic.
Des del meu punt de vista crec que es pot dir que el sistema falla. Com pot ser que el mestre de música és el que realitza les classes d’informàtica? I que la mestre tutora no sàpiga cercar les parts del gall al Google? Crec que aquesta escola hi ha una incultura informàtica molt elevada i com tots els mestres estan més o menys al mateix nivell no veuen la realitat i no i possen solució. Per mi una bona solució seria que tots els mestres de totes les escoles haguessin de fer obligatoriament tallers o cursos de renovació cada X temps que estàs a una escola per què sinó el resultat és que els alumnes no es poden beneficiar de tots els avantatges que proporcionen les noves tecnologies.
divendres, 23 de desembre del 2011
Les TIC als centres educatius
http://www.youtube.com/watch?v=gfaBQIrKz94&feature=endscreen&NR=1
És un vídeo de les noves tecnologies en centres educatius.
Una idea que es pot treure del vídeo és que el fet de tenir les noves tecnologies et permet replantejar-te moltes coses de les que estàs fent, perquè et permet fer coses que fins ara no feies i fer-les molt més ràpides.
Aquí tenim l’exemple de com les metodologies canvien gràcies a les tecnologies:
http://blocs.xtec.cat/diversitataltasegarra/2011/03/30/noves-tecnologies-noves-metodologies/
A partir d’ara l’escola ja no és la protagonista de la informació ni ha de pretendre ser-ho.
Abans si no anaves a l’escola era molt difícil adquirir coneixements. Avui en dia l’escola ha canviat el seu rol, ara l’escola ha d’ensenyar als alumnes a saber trobar i ajudar entendre aquella informació que hi ha al món.
Això permet fer activitats que motivin molt més l’alumnat.
Per l’experiència que tinc a les escoles de pràctiques sé que els ordinador motiven a l’alumnat, hi ha moltes activitats que podrien fer sobre paper però que fetes a l’ordinador les fan molt més a gust, si a més els treus de la rutina de fer fitxes i exercicis i els fas buscar informació ho faran amb moltes més ganes i interès que no si els hi dones tota la informació mastegada.
És un vídeo de les noves tecnologies en centres educatius.
Una idea que es pot treure del vídeo és que el fet de tenir les noves tecnologies et permet replantejar-te moltes coses de les que estàs fent, perquè et permet fer coses que fins ara no feies i fer-les molt més ràpides.
Aquí tenim l’exemple de com les metodologies canvien gràcies a les tecnologies:
http://blocs.xtec.cat/diversitataltasegarra/2011/03/30/noves-tecnologies-noves-metodologies/
A partir d’ara l’escola ja no és la protagonista de la informació ni ha de pretendre ser-ho.
Abans si no anaves a l’escola era molt difícil adquirir coneixements. Avui en dia l’escola ha canviat el seu rol, ara l’escola ha d’ensenyar als alumnes a saber trobar i ajudar entendre aquella informació que hi ha al món.
Això permet fer activitats que motivin molt més l’alumnat.
Per l’experiència que tinc a les escoles de pràctiques sé que els ordinador motiven a l’alumnat, hi ha moltes activitats que podrien fer sobre paper però que fetes a l’ordinador les fan molt més a gust, si a més els treus de la rutina de fer fitxes i exercicis i els fas buscar informació ho faran amb moltes més ganes i interès que no si els hi dones tota la informació mastegada.
Moodle
Fa poc vaig conèixer el progrma de Moodle. Uns companys de la meva classe de UDTIC van crear una plataforma de Moodle i ens van ensenyar què era i les diferents utilitats.
Moodle és un Ambient Educatiu Virtual, sistema de gestió de cursos, de distribució lliure, que ajuda als educadors a crear comunitats d'aprenentatge en línia. Aquest tipus de plataformes tecnològiques també es coneix com LMS (Learning Management System).
Aquí es pot trobar més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle
Una bona explicació de què és i quines són les seves característiques: http://www.youtube.com/watch?v=fwlkTXoKh_s
Què és i com fer-ho servir: http://www.youtube.com/watch?v=GLIhRStFj5c
Quan a l’aula em van ensenyar el Moodle em vaig quedar molt sorpresa. Vaig pensar que era una gran idea per a les escoles.
Llavors ens van deixar entrar a una que havien creat ells i ens la van anar ensenyant a mida que la utilitzàvem tots junts. Ens van ensenyar la gran varietat de recursos que pot arribar a tenir.
En aquest moment se’m va formar un gran dubte, i els alumnes ho sabran fer servir?
La meva experiència com estudian, i com estudiant en pràctiques a l’escola em deia que fins al cicle superior no sabia fer servir l’Internet, i molt menys programes complicats com era el Moodle. En el meu cas el Moodle em costava d’entendre totalment el funcionament i aprendre’l a fer servir ara, no em volia imaginar si tingués 7 anys haver-lo d’aprendre a fer servir, i molt menys ensenyar-ho als meus pares que tampoc en sabrien. Al final de l’exposició vaig intervenir preguntant que a quina edat ells començarien a implantar aquesta pàgina. Ells em van respondre que des de cicle inicial, a el que vaig dir que no creia que fos possible ja que trobava que era un programa molt difícil pels alumnes. La seva resposta la vaig trobar brillant. Simplantarà poc a poc, les aules del cicle inicial que els costa llegir i escriure s’implantaria amb jocs a l’aula, sense haver-ho de treballar tant a casa i s’aniria incrementant els recursos a utilitzar segons la seva edat.
Això em va portar a pensar que per aconseguir aquest procés les aules haurien d’estar molt ben equipades i els mestres molt informats i segurs de com funciona el Moodle. Però ara crec que pot arribar a funcionar a una aula amb els suficients recursos.
Moodle és un Ambient Educatiu Virtual, sistema de gestió de cursos, de distribució lliure, que ajuda als educadors a crear comunitats d'aprenentatge en línia. Aquest tipus de plataformes tecnològiques també es coneix com LMS (Learning Management System).
Aquí es pot trobar més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle
Una bona explicació de què és i quines són les seves característiques: http://www.youtube.com/watch?v=fwlkTXoKh_s
Què és i com fer-ho servir: http://www.youtube.com/watch?v=GLIhRStFj5c
Quan a l’aula em van ensenyar el Moodle em vaig quedar molt sorpresa. Vaig pensar que era una gran idea per a les escoles.
Llavors ens van deixar entrar a una que havien creat ells i ens la van anar ensenyant a mida que la utilitzàvem tots junts. Ens van ensenyar la gran varietat de recursos que pot arribar a tenir.
En aquest moment se’m va formar un gran dubte, i els alumnes ho sabran fer servir?
La meva experiència com estudian, i com estudiant en pràctiques a l’escola em deia que fins al cicle superior no sabia fer servir l’Internet, i molt menys programes complicats com era el Moodle. En el meu cas el Moodle em costava d’entendre totalment el funcionament i aprendre’l a fer servir ara, no em volia imaginar si tingués 7 anys haver-lo d’aprendre a fer servir, i molt menys ensenyar-ho als meus pares que tampoc en sabrien. Al final de l’exposició vaig intervenir preguntant que a quina edat ells començarien a implantar aquesta pàgina. Ells em van respondre que des de cicle inicial, a el que vaig dir que no creia que fos possible ja que trobava que era un programa molt difícil pels alumnes. La seva resposta la vaig trobar brillant. Simplantarà poc a poc, les aules del cicle inicial que els costa llegir i escriure s’implantaria amb jocs a l’aula, sense haver-ho de treballar tant a casa i s’aniria incrementant els recursos a utilitzar segons la seva edat.
Això em va portar a pensar que per aconseguir aquest procés les aules haurien d’estar molt ben equipades i els mestres molt informats i segurs de com funciona el Moodle. Però ara crec que pot arribar a funcionar a una aula amb els suficients recursos.
dijous, 15 de desembre del 2011
Educastur
http://www.educastur.es/index.php?option=com_content&task=view&id=1187&Itemid=202
Aquí us deixo una pàgina web a on s'ajuda a les famílies amb consells i articles d'educació.
La pàgina hi ha un artícle sobre la influència de les noves tecnologies a la vida dels menors.
És una pàgina molt complerta amb molta informació de com tractar les noves tecnologies amb els adolescents.
Aquí us deixo una pàgina web a on s'ajuda a les famílies amb consells i articles d'educació.
La pàgina hi ha un artícle sobre la influència de les noves tecnologies a la vida dels menors.
És una pàgina molt complerta amb molta informació de com tractar les noves tecnologies amb els adolescents.
dilluns, 5 de desembre del 2011
Què llegeixes?
M’agradaria ensenyar unapàgina web que he trobat molt interessant, no només per mestres, sinó per pares, mares, estudiants de totes les edats i fins i tot gent gran.
http://llapis.quellegeixes.cat/normes
Aquesta pàgina és un lloc a on es reuneix la gent, es registre i parla amb tota llibertat dels diferents llibres, sempre respectant els autors i els llibres en si.
Aquesta pàgina web engloba les opinions per edats. D’aquesta manera permet a tothom trobar-se en un entorn generacional apropiat. Per això és com si fossin tres pàgines diferents que tracten sobre el mateix. Hi ha:
• Fòrum Ploma pels adults (de 17 anys en endavant)
• Fòrum Boli pels joves (entre 12 i 16 anys)
• Fòrum Llapis pels més petits (fins a 12 anys)
Tot això està diariament portat per molta gent que ajuden en la producció, programació, creació de continguts i moderació del fòrum i que treballa intensament i diària perquè funcioni amb tanta precisió com la tecnologia i la capacitat humana és capaç.
Apart de l’apartat de Fórums hi ha més coses que inclouen aquesta pàgina com els jocs, les notícies, cercador de llibres... Tot perquè la gent s’engresqui a llegir.
Crec que la presentació i la interacció d’aquesta pàgina a una aula de cicle mitjà i superior pot ser molt profitosa ja que és una bona manera d’adquirir coneixements i l’hàbit a la lectura. Si fas els jocs et pots adonar que hi ha preguntes de coneixements generals sobre la literatura. tot això pot anar bé per reforçar la llengua catalana a les aules mitjançant les TIC.
http://llapis.quellegeixes.cat/normes
Aquesta pàgina és un lloc a on es reuneix la gent, es registre i parla amb tota llibertat dels diferents llibres, sempre respectant els autors i els llibres en si.
Aquesta pàgina web engloba les opinions per edats. D’aquesta manera permet a tothom trobar-se en un entorn generacional apropiat. Per això és com si fossin tres pàgines diferents que tracten sobre el mateix. Hi ha:
• Fòrum Ploma pels adults (de 17 anys en endavant)
• Fòrum Boli pels joves (entre 12 i 16 anys)
• Fòrum Llapis pels més petits (fins a 12 anys)
Tot això està diariament portat per molta gent que ajuden en la producció, programació, creació de continguts i moderació del fòrum i que treballa intensament i diària perquè funcioni amb tanta precisió com la tecnologia i la capacitat humana és capaç.
Apart de l’apartat de Fórums hi ha més coses que inclouen aquesta pàgina com els jocs, les notícies, cercador de llibres... Tot perquè la gent s’engresqui a llegir.
Crec que la presentació i la interacció d’aquesta pàgina a una aula de cicle mitjà i superior pot ser molt profitosa ja que és una bona manera d’adquirir coneixements i l’hàbit a la lectura. Si fas els jocs et pots adonar que hi ha preguntes de coneixements generals sobre la literatura. tot això pot anar bé per reforçar la llengua catalana a les aules mitjançant les TIC.
dissabte, 3 de desembre del 2011
Què és el twitter?
Segons la wikipedia el twitter és una xarxa permet enviar missatges de text pla de baix grandària amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure als tweets d'altres usuaris - a això se'n diu "seguir" i als subscriptors se'ls diuen "seguidors" o tweeps ('Twitter' + 'peeps'). Per defecte, els missatges són públics, podent difondre privadament mostrant-los únicament a seguidors. Els usuaris poden twittejar des del web del servei, des d'aplicacions oficials externes (com per a smartphones), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible a certs països. Tot i que el servei és gratuït, accedir-hi via SMS comporta suportar tarifes fixades pel proveïdor de telefonia mòbil.
Aquí és pot trobar més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Twitter
Per què no a funcionat a l’aula de noves tecnologies de la universitat?
A la nostra aula de la universitat es va proposar que s’utilitzés el Twitter i d’aquesta manera completéssim una mica més el nostre PLE. De seguida tota la classe es va fer un Twitter, ja que la majoria de nosaltres no en tenia. Uns dies més tard vam parlar del Twitter, les seves possibilitats, la gent interessant a seguir... i la pregunta va ser, qui l’ha començat a utilitzar escribint Tweets? La resposta va ser molt poques persones. I això per què?
En el meu cas i en el d’algunes de les meves companyes és per falta de costum. Amb el Twitter passa el mateix que el facebook o el Tuenti, t’has d’acostumar a utilitzar-lo, en els dos casos vaig tardar un temps en utilitzar-lo amb regularitat ja que no sabia com funcionava. El twitter no tinc el costum d’obrir-lo i tampoc tinc massa cursiositat per saber el que hi ha escrit ja que només tinc a gent de la classe i la majoria no els conec, per tant, només obro el twitter de tant en tant per si s’explica alguna cosa interessant.
D’altre banda un fet que impedeix que el twitter funcioni és que no sé que posar als muros. Què pot interessar a l’altre gent? Els interessa que avui anant a classe m’he trobat amb una antiga professora? O els interesserà el que he esmorzat? Des del meu punt de vista hi ha moltes coses que podria posar però crec que a ningú els interessarà i per tant no ho poso. Tant en el facebook com el Tuenti ajuda molt el fet de pujar fotografies, per què tot es comença per aquí. El fet de pujar fotografies teves fa que la gent les vegi i tingui ganes de comentar, i al tenir ganes de saber el que han posat els teus companys sobre aquella fotografia et fa tenir ganes de obrir el facebook o Twitter.
La gran diferéncia, i el punt clau per què el Twitter no ens hagi enganxat crec que també pot ser que la gent que coneixem més a fons no en té, les úniques persones que potser tenen Twitter són els nostres companys de la classe, i amb ells ja ens podem comunicar verbalment, pel Google docs, pel Fórum del Blink i pel Bloc. Tenim sobresaturat el nostre PLE de les mateixes persones amb els mateixos interessos en molts programes diferents.
Segons la wikipedia el twitter és una xarxa permet enviar missatges de text pla de baix grandària amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure als tweets d'altres usuaris - a això se'n diu "seguir" i als subscriptors se'ls diuen "seguidors" o tweeps ('Twitter' + 'peeps'). Per defecte, els missatges són públics, podent difondre privadament mostrant-los únicament a seguidors. Els usuaris poden twittejar des del web del servei, des d'aplicacions oficials externes (com per a smartphones), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible a certs països. Tot i que el servei és gratuït, accedir-hi via SMS comporta suportar tarifes fixades pel proveïdor de telefonia mòbil.
Aquí és pot trobar més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Twitter
Per què no a funcionat a l’aula de noves tecnologies de la universitat?
A la nostra aula de la universitat es va proposar que s’utilitzés el Twitter i d’aquesta manera completéssim una mica més el nostre PLE. De seguida tota la classe es va fer un Twitter, ja que la majoria de nosaltres no en tenia. Uns dies més tard vam parlar del Twitter, les seves possibilitats, la gent interessant a seguir... i la pregunta va ser, qui l’ha començat a utilitzar escribint Tweets? La resposta va ser molt poques persones. I això per què?
En el meu cas i en el d’algunes de les meves companyes és per falta de costum. Amb el Twitter passa el mateix que el facebook o el Tuenti, t’has d’acostumar a utilitzar-lo, en els dos casos vaig tardar un temps en utilitzar-lo amb regularitat ja que no sabia com funcionava. El twitter no tinc el costum d’obrir-lo i tampoc tinc massa cursiositat per saber el que hi ha escrit ja que només tinc a gent de la classe i la majoria no els conec, per tant, només obro el twitter de tant en tant per si s’explica alguna cosa interessant.
D’altre banda un fet que impedeix que el twitter funcioni és que no sé que posar als muros. Què pot interessar a l’altre gent? Els interessa que avui anant a classe m’he trobat amb una antiga professora? O els interesserà el que he esmorzat? Des del meu punt de vista hi ha moltes coses que podria posar però crec que a ningú els interessarà i per tant no ho poso. Tant en el facebook com el Tuenti ajuda molt el fet de pujar fotografies, per què tot es comença per aquí. El fet de pujar fotografies teves fa que la gent les vegi i tingui ganes de comentar, i al tenir ganes de saber el que han posat els teus companys sobre aquella fotografia et fa tenir ganes de obrir el facebook o Twitter.
La gran diferéncia, i el punt clau per què el Twitter no ens hagi enganxat crec que també pot ser que la gent que coneixem més a fons no en té, les úniques persones que potser tenen Twitter són els nostres companys de la classe, i amb ells ja ens podem comunicar verbalment, pel Google docs, pel Fórum del Blink i pel Bloc. Tenim sobresaturat el nostre PLE de les mateixes persones amb els mateixos interessos en molts programes diferents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)